EPIDEMIOLOGIA, SALUT PúBLICA I SERVEIS SANITARIS

EPIDEMIOLOGIA CLíNICA I SERVEIS SANITARIS

21 abril, 2020

RESPOSTES COVID-19 – ÚS GENERALITZAT DE MASCARETES

Està justificat l’ús generalitzat de mascaretes per evitar la transmissió comunitària del nou coronavirus?

Data d’elaboració: 16 d’abril de 2020


MISSATGE CLAU

L’ús generalitzat de mascaretes per part de la ciutadania per reduir la transmissió comunitària del coronavirus està justificat considerant l’alta transmissibilitat del SAR-CoV-2 (inclús a les fases inicials i en les persones asimptomàtiques) , la capacitat de les mascaretes de bloquejar l’emissió de gotes infectades i les dades indirectes que mostren l’eficàcia d’utilitzar mascaretes.


CONTEXT

En l’actual situació de pandèmia, es planteja des de diferents àmbits si és adequat implantar l’ús generalitzat de mascaretes en la comunitat com una mesura complementària a la resta d’estratègies d’aïllament i confinament, per reduir la transmissió generalitzada del virus SARS-CoV-2.

Per intentar informar aquesta decisió de salut pública, han aparegut recentment diferents revisions de la literatura científica i anàlisi dels seus resultats des d’una perspectiva social. A continuació, es resumeixen les dades més importants de les revisions més rellevants [1–4].

INFORMACIÓ D’INTERÈS

  • Impacte de l’ús generalitzat de mascaretes per part de la ciutadania

S’ha publicat una revisió de la literatura sobre l’ús de mascaretes per part de la ciutadania des d’un punt de vista transversal i realista. La revisió contextualitza les dades disponibles d’acord amb una sèrie de determinants com són la manera com es transmet el coronavirus, quina és l’eficàcia de les mascaretes i quines consideracions sobre l’impacte del seu ús generalitzat són necessàries i quins factors sociològics poden ser determinants en el seu ús [1]. Els autors aborden tota aquesta informació en el context de la pandèmia, en el qual les decisions de salut es prenen amb poca informació, aprofitant les dades de qualsevol experiència disponible i en un context en el qual el proveïment d’equips de protecció per als professionals sanitaris no sempre està assegurat, per la qual cosa és necessari valorar l’eficàcia de mascaretes quirúrgiques o alternatives elaborades per la pròpia ciutadania.

La revisió es va elaborar mitjançant una selecció oportunista de la literatura que es va sotmetre a discussió per part dels autors de la revisió, sense descriure més detalls sobre la seva metodologia.

En aquest estudi es destaca que una de les principals vies de transmissió del SARS‑CoV‑2, que és alta, es produeix per l’emissió de petites gotes respiratòries en tossir o esternudar, encara que també es disposa de dades sobre la transmissió en parlar. Per tant les situacions potencials de contagi es multipliquen. La transmissió es produeix en qualsevol fase de la infecció (tant en una fase inicial, en persones asimptomàtiques, com en aquelles amb símptomes) i alguns estudis mostren que les persones infectades tenen una alta capacitat de transmissió en els primers dies d’infecció, amb una alta càrrega viral en el tracte respiratori alt. Per aquest motiu la propagació del virus s’hauria de reduir establint, entre altres mesures, una limitació dels contactes amb les persones infectades, un estudi de contactes, mesures higièniques i l’ús de les mascaretes en públic per a reduir la probabilitat de transmissió, estratègia, aquesta última, que és més efectiva quan el seu compliment és alt:

  • les dades disponibles d’estudis en situació experimental o de laboratori mostren que les mascaretes de tela tenen la capacitat per a bloquejar les gotes emeses per la persona que les porta en el rang de grandària més rellevant (entre els 5 i 10 µm);
  • no es disposen d’assajos clínics que hagin avaluat l’impacte de les mascaretes en persones amb la COVID-19, i les dades indirectes d’altres estudis són inconsistents però en termes generals mostren que l’ús de mascaretes disminueix la propagació de virus respiratoris (les dades dels estudis més recents es poden consultar en una altra entrada de “Evidències COVID-19”). Altres revisions sistemàtiques (comentades més endavant) [2, 3] i assajos clínics primaris han mostrat que es pot aconseguir una reducció de la transmissió de virus respiratoris combinant una sèrie de mesures basades en la higiene de mans, altres mètodes de barrera i l’aïllament o distanciament de casos sospitosos o infectats;
  • els resultats de la recerca clínica han d’interpretar-se d’acord amb el context actual i tenint en compte com la ciutadania pot rebre i adherir-se a recomanacions com les de portar una mascareta de manera rutinària. És complex anticipar el canvi en el comportament en les persones i existeixen dubtes sobre, si per una actitud de compensació del risc, la percepció de seguretat oferta per la mascareta podria repercutir en la negligència amb altres mesures importants com les del distanciament social. D’altra banda, també es disposen de dades que apunten al fet que l’ús de mètodes preventius promouen una actitud més segura o que la comunicació adequada de la necessitat d’aquesta mena de mesures és una manera de capacitar a la ciutadania perquè actuï de manera responsable;
  • la valoració de l’impacte de mesures com l’ús generalitzat de mascaretes per part de la població sols pot basar-se en projeccions i/o models. Algunes mostren que l’ús de mascaretes amb una eficàcia del 50% per part de la meitat de la població podria tenir un impacte en el factor de reproducció del nou coronavirus, reduint-lo d’un R0 2,4 global a l’1,35 després d’implantar la mesura (o passar d’una propagació inicial de 100 casos a més de 30000 en un mes a poc menys de 600 després d’implantar la mesura).

Amb aquestes dades, els autors de la revisió, conclouen que existeixen dades suficients en favor de l’ús generalitzat de mascaretes per reduir la transmissió comunitària del coronavirus, i que la planificació de polítiques en aquest sentit hauria d’aplicar un principi de precaució que dona suport a l’adopció de mesures preventives quan existeix alguna amenaça per a la salut pública encara i davant l’absència de proves científiques sòlides.

Precisament el principi de precaució és l’argument que justifica l’ús generalitzat de mascaretes d’acord amb una recent anàlisi publicada en la revista BMJ [4]. En aquest article de discussió s’argumenta que en una situació en la qual la COVID-19 s’estén entre la població, que no disposa d’immunitat i sense tractaments eficaços per a la malaltia, és important analitzar la validesa externa que puguin tenir estudis elaborats en altres situacions per a decidir si es poden traslladar els beneficis observats (encara que siguin mínims) a la situació actual. Un dels arguments finals que justifiquen aquesta postura és que la cerca de les proves científiques ideals pot arribar a ser un enemic de la implantació de bones polítiques per a la salut pública. Es destaca que davant les proves disponibles, diferents institucions proposen accions diferents que poden arribar a contradir-se. Els autors comenten la postura de l’OMS que en el seu informe més recent aconsella reservar l’ús de mascaretes als professionals sanitaris [5], encara que en un altre informe considerava que en el context d’una pandèmia de grip l’ús generalitzat de mascaretes pot aconseguir un impacte important en la transmissió del virus [6]. El CDC estatunidenc també ha actualitzat recentment la seva postura sobre l’ús de mascaretes com una mesura per evitar la propagació comunitària de la infecció, tenint en compte aspectes com la proporció notable de persones asimptomàtiques [7].

  • Resultats d’altres revisions

Una revisió ràpida de la literatura ha avaluat l’ús de qualsevol mètode per a cobrir-se la boca i nas (mascaretes mèdiques, mascaretes d’elaboració casolana, o altres mètodes) per a reduir la transmissió comunitària de virus respiratoris o el desenvolupament de símptomes respiratoris deguts a un contagi per aquests virus [2]. La revisió va realitzar una cerca exhaustiva d’estudis controlats primaris (31 estudis, dels quals 12 van ser assajos clínics, tres cohorts i cinc estudis de casos i controls) dels quals solament es va avaluar el risc de biaix dels assajos clínics, i es va avaluar la qualitat de l’evidència a partir del conjunt dels seus resultats:

  • els resultats de tres assajos clínics (van incloure més de cinc mil participants) van oferir resultats de baixa qualitat sobre una reducció no significativa del 6% de la possibilitat de presentar símptomes similars als de la grip en portar una mascareta (OR 0,94, IC95% 0,75 a 1,19);
  • dos assajos clínics (en gairebé mil participants) van oferir informació de molt baixa qualitat sobre una reducció no significativa del 5% de la possibilitat que si una persona amb símptomes similars als de la grip porta mascareta contagiï a les persones que viuen amb ella (OR 0,95, IC95% 0,53 a 1,72). En el cas que només les persones sanes portessin la mascareta, la reducció de la possibilitat de contagi seria del 7% encara que també de manera no significativa (OR 0,93, IC95% 0,68 a 1,28);
  • dos assajos clínics (en més de dos mil participants) van oferir informació de baixa qualitat sobre la possibilitat d’una reducció no significativa del 19% de desenvolupar símptomes similars als de la grip quan porten mascareta tant la persona infectada com les persones que conviuen amb ella *OR 0,81, IC95% 0,48 a 1,37).

En termes generals, els resultats de la resta d’estudis no aleatoritzats van reforçar aquests resultats, mostrant fins i tot diferències significatives entre usar o no usar mascaretes. Amb aquestes dades, els autors de la revisió van concloure que l’ús de la mascareta pot tenir un efecte molt petit en la reducció de la transmissió comunitària de virus respiratoris pel que, sumat a aspectes com el poc compliment d’aquestes mesures, no donen suport a l’ús generalitzat de mascaretes.

En una altra revisió s’han actualitzat els resultats d’una revisió sistemàtica Cochrane que inicialment es va elaborar per a avaluar l’impacte de les mesures de barrera (protecció ocular, mascaretes o distanciament físic) durant el brot de SARS-CoV-1 [3]. Aquesta actualització només s’ha centrat en assajos clínics, incloent set (tots ells considerats en la revisió sistemàtica comentada més amunt) [2] en participants que no fossin professionals sanitaris. La revisió no ofereix dades desagregades per als estudis en professionals sanitaris o en la resta de persones en la comunitat, però els resultats de nou assajos clínics mostren que entre les persones que porten mascareta s’observen reduccions no significatives del 7% de desenvolupar simptomatologia similar a la grip (RR 0,93, IC95% 0,83 a 1,05) i del 16% de tenir un diagnòstic de grip confirmat en laboratori (RR 0,84, IC95% 0,61 a 1,17) comparat amb les persones sense mascareta. Tot i aquests resultats, els autors de la revisió consideren que en un context de pandèmia en què la transmissibilitat del virus és alta les dades són consistents i donen suport a l’ús de mascaretes).

Referències

[1] Howard, J.; Huang, A.; Li, Z.; Tufekci, Z.; Zdimal, V.; van der Westhuizen, H.; von Delft, A.; Price, A.; Fridman, L.; Tang, L.; Tang, V.; Watson, G.L.; Bax, C.E.; Shaikh, R.; Questier, F.; Hernandez, D.; Chu, L.F.; Ramirez, C.M.; Rimoin, A.W. Face Masks Against COVID-19: An Evidence Review. Preprints 2020, 2020040203. DOI: 10.20944/preprints202004.0203.v1

[2] Brainard JS, Jones N, Lake I, Hooper L, Hunter P. Facemasks and similar barriers to prevent respiratory illness such as COVID-19: A rapid systematic review. medRxiv preprint DOI: 10.1101/2020.04.01.20049528, 6 abril 2020.

[3] Jefferson T, Jones M, Al Ansari LA, Bawazeer G, Beller E, Clark J, Conly J, Del Mar C, Dooley E, Ferroni E, Glasziou P, Hoffman T, Thorning S, Van Driel M. Physical interventions to interrupt or reduce the spread of respiratory viruses. Part 1 – Face masks, eye protection and person distancing: systematic review and meta-analysis. DOI: 10.1101/2020.03.30.20047217, 7 abril 2020

[4] Greenhalgh T, Schmid MB, Czypionka T, Bassler D, Gruer L. Face masks for the public during the covid-19 crisis. BMJ. 2020 Apr 9;369:m1435. DOI: 10.1136/bmj.m1435.

[5] WHO Health Emergencies Preparedness and Response Team. Advice on the use of masks in the context of COVID-19. April 6th 2020, WHO reference number WHO/2019-nCov/IPC_Masks/2020.3

[6] WHO. Non-pharmaceutical public health measures for mitigating the risk and impact of epidemic and pandemic influenza. October 2019, ISBN: 978-92-4-151683-9

[7] CDC. Recommendation Regarding the Use of Cloth Face Coverings, Especially in Areas of Significant Community-Based Transmission. National Center for Immunization and Respiratory Diseases (NCIRD), Division of Viral Diseases. April 3th 2020. https://www.cdc.gov/coronavirus/2019-ncov/prevent-getting-sick/cloth-face-cover.html


Aquesta informació ha estat redactada per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà per contribuir a sintetitzar i actualitzar els resultats de la recerca disponible en relació amb la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cap altra institució o organisme queda compromès pel contingut d’aquesta informació.

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques analítiques. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Més informació