Aplicar la realitat virtual per promoure una atenció al part més respectuosa
L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut un ajut de la convocatòria INDOVIG 2025 per desenvolupar un projecte que utilitzarà la realitat virtual com a eina de formació i sensibilització dels professionals que intervenen en l’atenció al part. La iniciativa busca afavorir el reconeixement de pràctiques no humanitzades i promoure una atenció obstètrica més respectuosa amb els drets, l’autonomia i les necessitats de les dones.
El projecte, denominat RV-PART, està liderat per la Dra. María del Carmen Medina Mallén, investigadora del grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau, i planteja una experiència immersiva que permetrà a professionals d’obstetrícia, llevadores i anestesiologia viure diferents situacions assistencials en primera persona i des de la perspectiva de la pacient.
«La realitat virtual permet invertir el punt de vista habitual. En lloc de situar el professional en el seu propi rol assistencial, el col·loca en la perspectiva de la dona i li permet experimentar com es poden viure determinades actuacions, formes de comunicació o decisions durant el part», explica la Dra. Medina.
Viure l’atenció des de la perspectiva de la pacient
L’equip desenvoluparà tres escenaris immersius creats específicament per al projecte, que recrearan situacions relacionades amb la manca de consentiment informat, la vulneració de la intimitat, l’ús d’un llenguatge desqualificador, l’absència d’acompanyament o la pressió per acceptar determinats procediments. També s’hi incorporaran factors com l’edat, l’origen, la situació socioeconòmica o la diversitat cultural, que poden condicionar l’experiència de les dones durant l’atenció sanitària.
La finalitat no és entrenar procediments clínics, sinó treballar dimensions que resulten més difícils d’abordar mitjançant la formació convencional, com l’empatia, la comunicació, els biaixos implícits, les relacions de poder i l’impacte emocional que poden tenir determinades pràctiques assistencials.
«El projecte adopta un enfocament formatiu i no punitiu. No es tracta d’assenyalar conductes individuals, sinó de generar un espai segur que permeti identificar pràctiques normalitzades, comprendre com són percebudes per les dones i reflexionar sobre què podem canviar per oferir una atenció més respectuosa», assenyala la investigadora.
Després de cada experiència virtual es desenvoluparà una sessió estructurada de reflexió posterior, conduïda per professionals amb experiència en perspectiva de gènere i violència obstètrica. Aquestes sessions permetran compartir les emocions generades, analitzar les situacions representades i construir col·lectivament alternatives aplicables a la pràctica clínica.
Avaluar l’impacte de la formació
El projecte seguirà un disseny quasiexperimental amb avaluació abans i després de la intervenció. Els participants respondran un qüestionari específic per analitzar possibles canvis en la seva capacitat per reconèixer pràctiques potencialment constitutives de violència obstètrica, la seva sensibilització davant d’aquestes situacions i la seva actitud envers el mateix concepte.
La combinació de l’experiència immersiva, la reflexió col·lectiva i l’avaluació permetrà determinar si la realitat virtual pot contribuir a generar un aprenentatge més profund que l’obtingut únicament mitjançant continguts teòrics. El projecte també analitzarà fins a quin punt la intervenció afavoreix l’autocrítica professional i redueix les resistències que poden dificultar l’abordatge d’aquesta problemàtica.
«Volem avaluar si una experiència vivencial pot facilitar un canvi que no es limiti al coneixement teòric. Comprendre una situació és important, però experimentar com es pot sentir des de l’altre costat pot ajudar a revisar actituds i formes d’actuar que, en el context assistencial quotidià, no sempre resulten fàcils d’identificar», afirma la Dra. Medina.
Un nou pas en una línia de treball iniciada a Sant Pau
RV-PART parteix de l’experiència adquirida en un projecte anterior finançat per la convocatòria INDOVIG l’any 2020. Aquella iniciativa va desenvolupar un programa formatiu sobre violència obstètrica i perspectiva de gènere adreçat a professionals de l’àrea obstètrica, en el qual van participar 70 professionals en dues edicions.
L’avaluació va mostrar una millora en la capacitat de reconèixer situacions potencialment problemàtiques i comprendre els factors estructurals associats a la violència obstètrica. Tanmateix, també va identificar resistències emocionals i dificultats per traslladar el coneixement adquirit a canvis sostinguts en la pràctica, especialment en contextos d’elevada pressió assistencial.
El nou projecte busca respondre a aquestes limitacions mitjançant una metodologia més vivencial. La immersió des de la perspectiva de la pacient pretén traslladar l’aprenentatge del pla exclusivament cognitiu a una dimensió emocional i relacional, reforçant la capacitat transformadora de la formació.
Una metodologia transferible a altres centres
En el projecte col·laboraran el Grup de Treball per a l’Estudi i la Prevenció de la Violència Obstètrica de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, la Comissió Clínica de Sexe i Gènere en Salut de l’Hospital de Sant Pau, el Campus d’Aprenentatge de l’Hospital de Sant Pau i VTOOLS, entitat especialitzada en el desenvolupament d’experiències educatives mitjançant realitat virtual.
Aquestes col·laboracions permetran combinar el coneixement clínic i científic sobre l’atenció obstètrica amb la perspectiva de gènere, l’experiència pedagògica i les capacitats tecnològiques necessàries per dissenyar els escenaris immersius.
Els materials generats —els escenaris de realitat virtual, les guies per a les sessions de reflexió i els instruments d’avaluació— es dissenyaran perquè puguin reutilitzar-se i incorporar-se posteriorment a programes de formació continuada, formació sanitària especialitzada i docència universitària. La metodologia també es podrà adaptar i transferir a altres centres hospitalaris i entorns formatius.
«La nostra intenció és que el projecte no es limiti a una intervenció puntual. Si comprovem que la realitat virtual millora la sensibilització i la capacitat de reflexió dels professionals, podrem incorporar-la de manera estable a la formació i facilitar que altres centres adaptin l’experiència a les seves necessitats», conclou la Dra. Medina.
