Fàrmacs utilitzats per a la hipertensió mostren potencial contra el càncer d’ovari
.jpeg)
El bloqueig dels receptors adrenèrgics α1 redueix la viabilitat de les cèl·lules de càncer d’ovari i frena el creixement tumoral en models preclínics, segons un treball del Grup de Ginecologia i Oncologia Peritoneal de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau). Els resultats obren una possible via per explorar el reposicionament de medicaments que ja s’utilitzen contra altres malalties.
L’estudi va ser presentat per Mireia Escar, investigadora del Grup de Ginecologia i Oncologia Peritoneal de l’IR Sant Pau, a l’ESMO Gynaecological Cancers Congress 2026, celebrat del 17 al 19 de juny a Copenhaguen. Aquesta trobada internacional reuneix especialistes en recerca, diagnòstic i tractament dels càncers ginecològics.
El treball analitza el potencial de diversos bloquejadors dels receptors adrenèrgics α1 derivats de la quinazolina, entre els quals hi ha la prazosina, la doxazosina i la ciclazosina. Alguns d’aquests fàrmacs s’utilitzen actualment per tractar la hipertensió arterial o determinats problemes urinaris associats al creixement benigne de la pròstata.
«Els nostres resultats indiquen que el bloqueig d’aquests receptors pot afectar directament la supervivència de les cèl·lules tumorals i reduir el creixement del tumor. Tot i que encara ens trobem en una fase preclínica, les dades avalen la necessitat de continuar investigant aquesta via en el càncer d’ovari», explica Mireia Escar.
Una via menys estudiada en el càncer
Els receptors adrenèrgics permeten que les cèl·lules responguin a hormones i neurotransmissors com l’adrenalina i la noradrenalina. Fins ara, bona part de la recerca sobre la seva relació amb el càncer s’ha centrat en els receptors β-adrenèrgics. En canvi, el paper de la senyalització mediada pels receptors α1 és molt menys conegut.
Per estudiar aquesta via, l’equip va avaluar en diferents models cel·lulars de càncer d’ovari tant l’activació com el bloqueig d’aquests receptors. Els experiments van mostrar que activar-los podia afavorir la proliferació de determinades cèl·lules tumorals, mentre que bloquejar-los mitjançant antagonistes α1 en reduïa la viabilitat i induïa un important efecte citotòxic.
Posteriorment, els investigadors van estudiar en un model animal la prazosina, un dels bloquejadors α1 analitzats i un fàrmac utilitzat habitualment per tractar la hipertensió arterial. En ratolins amb xenoinjerts de càncer d’ovari —un model en què s’implanten cèl·lules tumorals humanes per analitzar-ne el comportament—, el tractament va reduir tant el creixement com el pes final dels tumors en comparació amb el grup de control.
«La senyalització adrenèrgica α1 ha rebut molta menys atenció que altres vies relacionades amb la resposta a l’estrès. Observar efectes tant en cèl·lules com en un model animal ens proporciona una base per aprofundir en els mecanismes implicats i determinar quins tumors podrien ser més sensibles a aquest abordatge», assenyala Mireia Escar.
El potencial de reposicionar medicaments
El reposicionament de fàrmacs consisteix a investigar si un medicament desenvolupat o autoritzat per a una malaltia pot resultar útil contra una altra. Aquesta estratègia pot facilitar algunes fases del desenvolupament terapèutic, ja que es disposa d’informació prèvia sobre les característiques i la seguretat de determinats compostos. Tanmateix, la seva possible utilització contra el càncer d’ovari encara requeriria nous estudis preclínics i assajos clínics posteriors.
«Treballar amb fàrmacs ja coneguts ofereix una oportunitat interessant, però hem de ser prudents. El pas següent és comprendre millor com actuen sobre les cèl·lules tumorals, identificar en quins contextos podrien resultar més eficaços i generar prou evidència abans de plantejar-ne l’avaluació en pacients», subratlla la investigadora.
El càncer d’ovari és un dels tumors ginecològics amb una mortalitat més elevada, en part perquè se sol diagnosticar en fases avançades i perquè moltes pacients acaben desenvolupant resistència als tractaments. En aquest context, identificar noves vulnerabilitats biològiques pot contribuir al desenvolupament futur d’estratègies terapèutiques més eficaces.
Els resultats presentats encara són preclínics i no permeten concloure que aquests medicaments siguin eficaços contra el càncer d’ovari en pacients. No obstant això, aporten evidències inicials que justifiquen continuar estudiant els receptors adrenèrgics α1 com a possible diana terapèutica.
