L’abatacept redueix el risc de progressió a artritis reumatoide en persones amb reumatisme palindròmic

Anticipar-se a l’artritis reumatoide abans que la inflamació esdevingui persistent i causi dany articular continua sent un dels grans reptes de la reumatologia. El reumatisme palindròmic, caracteritzat per episodis recurrents de dolor i inflor que desapareixen entre els atacs, pot representar una fase prèvia de la malaltia en una part dels pacients.

Un assaig clínic multicèntric publicat a Nature Medicine ha avaluat si intervenir en aquesta etapa amb abatacept pot reduir la progressió cap a l’artritis reumatoide. L’estudi, liderat per l’Hospital Clínic Barcelona i l’IDIBAPS, amb el Dr. Raimon Sanmartí com a investigador principal, s’ha desenvolupat en 14 centres espanyols. Per part de Sant Pau, hi han participat la Unitat d’Artritis del Servei de Reumatologia de l’Hospital de Sant Pau, membres del grup de recerca de Dany Multiorgànic i Reumatologia de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), representat pel Dr. Hèctor Corominas, cap del grup, i la Dra. Ana Milena Millan-Arciniegas, ambdós professionals del Servei de Reumatologia i Medicina de l’Hospital de Sant Pau també.

L’assaig PALABA va incloure 70 persones amb reumatisme palindròmic i presència de factor reumatoide, anticossos antiproteïnes citrul·linades —coneguts com a ACPA— o tots dos. Després de dos anys, el 20,6 % dels participants tractats amb abatacept havia desenvolupat artritis reumatoide, davant del 50 % dels que van rebre hidroxicloroquina, un dels tractaments més estudiats fins ara per controlar els símptomes del reumatisme palindròmic.

«Aquest estudi aborda una de les preguntes més rellevants de la reumatologia preventiva: si podem actuar abans que aparegui una artritis persistent. Els resultats indiquen que, en pacients ben seleccionats, l’abatacept pot reduir de manera important la progressió de la malaltia i millorar, alhora, la càrrega clínica dels atacs», explica el Dr. Hèctor Corominas.

Una malaltia episòdica que pot precedir l’artritis reumatoide

El reumatisme palindròmic es manifesta mitjançant atacs sobtats de dolor, inflamació i inflor en una o diverses articulacions. Els episodis solen durar hores o pocs dies i desapareixen completament, sense deixar inicialment una inflamació persistent ni lesions articulars visibles. Aquesta evolució intermitent pot dificultar-ne el diagnòstic i fer que es percebi com una malaltia menys greu que altres patologies reumàtiques cròniques.

Tanmateix, entre el 30 % i el 60 % de les persones amb reumatisme palindròmic acaba desenvolupant artritis reumatoide. El risc és especialment elevat quan es detecten autoanticossos com el factor reumatoide o els ACPA, que també apareixen en les fases preclíniques de l’artritis reumatoide i constitueixen un dels principals indicadors de progressió.

Aquesta associació ha portat a considerar que, en una part dels pacients, el reumatisme palindròmic pot formar part del procés que precedeix l’artritis reumatoide. Identificar les persones que presenten un risc més elevat permetria intervenir abans que la inflamació esdevingui crònica i pugui ocasionar dany articular, discapacitat i un deteriorament de la qualitat de vida.

Dos anys de tractament en persones amb un risc elevat

L’assaig clínic va incloure persones adultes amb una durada del reumatisme palindròmic d’entre tres mesos i menys de tres anys, positives per a factor reumatoide, ACPA o tots dos. Cap no presentava encara artritis persistent, dany articular visible en les radiografies ni criteris diagnòstics d’altres malalties reumàtiques.

Un total de 73 persones van ser assignades aleatòriament a rebre abatacept o hidroxicloroquina. Tres participants del grup d’abatacept no van arribar a iniciar el tractament, per la qual cosa l’anàlisi principal va incloure 34 persones tractades amb abatacept i 36 amb hidroxicloroquina.

Durant el primer any, l’abatacept es va administrar mitjançant una injecció subcutània setmanal de 125 mil·ligrams. En el segon any, la freqüència es va reduir a una injecció cada dues setmanes. La hidroxicloroquina es va administrar diàriament per via oral durant els vint-i-quatre mesos. Els participants van ser avaluats cada tres mesos per determinar si apareixia una artritis persistent que complís els criteris internacionals de classificació de l’artritis reumatoide.

Una reducció significativa de la progressió

En l’anàlisi principal, 7 de les 34 persones tractades amb abatacept van desenvolupar artritis reumatoide durant els dos anys de seguiment, davant de 18 de les 36 que van rebre hidroxicloroquina. Això representa una diferència absoluta de 29,4 punts percentuals entre els dos tractaments.

L’anàlisi del temps transcorregut fins a l’aparició de l’artritis reumatoide també va mostrar que les persones tractades amb abatacept van romandre durant més temps sense desenvolupar la malaltia. En conjunt, el tractament es va associar amb una reducció del 73 % del risc de progressió durant els dos anys de seguiment.

«Aquest és el resultat central de l’estudi. La reducció observada és clínicament rellevant i dona suport a la possibilitat d’intervenir durant una fase en què la inflamació encara no s’ha convertit en una artritis persistent. Així i tot, l’hem d’interpretar tenint en compte que es tracta d’una mostra reduïda i de pacients seleccionats pel seu risc més elevat de progressió», subratlla la Dra. Ana Milena Millan-Arciniegas.

Els resultats van ser consistents quan es van analitzar únicament els participants dels quals es disposava d’informació completa. En aquesta anàlisi, van desenvolupar artritis reumatoide 3 de 30 persones tractades amb abatacept, un 10 %, i 10 de 28 tractades amb hidroxicloroquina, un 35,7 %.

La diferència entre els tractaments ja era visible durant el primer any. En els primers dotze mesos, el 8,8 % de les persones assignades a abatacept va desenvolupar artritis reumatoide, davant del 36,1 % de les que van rebre hidroxicloroquina. Les anàlisis addicionals realitzades per corregir algunes diferències inicials entre els grups van mantenir la mateixa direcció dels resultats.

Atacs menys intensos i més pacients en remissió

A més d’estudiar la progressió cap a l’artritis reumatoide, l’assaig va avaluar la freqüència, la intensitat i la durada dels atacs propis del reumatisme palindròmic. Tots dos tractaments van reduir el nombre d’episodis en comparació amb els sis mesos anteriors a l’inici de l’assaig, però no es van observar diferències significatives entre abatacept i hidroxicloroquina en la freqüència mensual dels atacs.

Les diferències sí que van ser clares en la seva intensitat. Abans d’iniciar el tractament, els participants de tots dos grups puntuaven els atacs amb una intensitat mediana de 7 sobre 10. Durant els dos anys de seguiment, la intensitat va disminuir fins a 4 en el grup d’abatacept, mentre que es va mantenir en 7 en el grup d’hidroxicloroquina.

Els episodis també van ser més breus entre les persones tractades amb abatacept. El 31,2 % dels seus atacs va durar menys de 24 hores, davant del 16,6 % dels registrats en el grup d’hidroxicloroquina. Així mateix, el 55,9 % dels participants tractats amb abatacept va assolir la remissió dels símptomes, definida com l’absència d’atacs o l’aparició d’un únic episodi durant almenys dotze mesos consecutius. En el grup d’hidroxicloroquina, la proporció de pacients en remissió va ser del 22,9 %.

«El benefici observat no es limita a reduir la probabilitat d’un diagnòstic futur. Els pacients tractats amb abatacept també van presentar atacs menys intensos i una freqüència més elevada de remissió, un aspecte rellevant quan es valora l’equilibri entre els beneficis i la càrrega d’un tractament preventiu», destaca la Dra. Millan-Arciniegas.

La modulació dels limfòcits T com a estratègia preventiva

L’abatacept és un fàrmac biològic que interfereix en un dels senyals necessaris per activar plenament els limfòcits T, unes cèl·lules essencials en la resposta immunitària adaptativa. Aquestes cèl·lules participen en els processos immunològics que condueixen a l’aparició i la consolidació de l’artritis reumatoide.

El medicament s’uneix a les molècules CD80 i CD86 presents en les cèl·lules que presenten els antígens al sistema immunitari. D’aquesta manera, limita l’activació dels limfòcits T i pot modular indirectament altres respostes, com la diferenciació dels limfòcits B i la producció d’autoanticossos.

L’assaig va analitzar de manera exploratòria diferents anticossos dirigits contra proteïnes modificades, però no va observar una reducció generalitzada i consistent de les seves concentracions amb abatacept davant d’hidroxicloroquina. Els autors plantegen que el benefici clínic pot dependre més d’una modificació funcional de les cèl·lules immunitàries que d’una disminució immediata dels autoanticossos circulants.

Els resultats són coherents amb assajos anteriors realitzats en persones amb artràlgia i un risc elevat d’artritis reumatoide, en els quals l’abatacept també va retardar o reduir l’aparició de la malaltia. PALABA és, segons els seus autors, el primer assaig clínic aleatoritzat desenvolupat específicament en persones amb reumatisme palindròmic.

Bona tolerabilitat i qüestions encara obertes

Els dos tractaments van presentar un perfil de tolerabilitat acceptable durant els vint-i-quatre mesos. El 73,5 % dels participants tractats amb abatacept i el 63,9 % dels que van rebre hidroxicloroquina van experimentar almenys un esdeveniment advers, sense diferències estadísticament significatives entre els grups.

El treball presenta, tanmateix, diverses limitacions. L’assaig va ser obert, per la qual cosa tant els participants com els professionals coneixien el tractament assignat. També va comptar amb una mostra reduïda i no va incorporar una avaluació centralitzada dels diagnòstics ni tècniques d’imatge com l’ecografia o la ressonància magnètica per detectar inflamació articular subclínica.

A més, no hi va haver un període de seguiment sense tractament. Per això, encara no es pot determinar si l’abatacept modifica de manera duradora l’evolució de la malaltia o si el seu efecte protector depèn de mantenir la medicació. Els investigadors estan realitzant un seguiment de cinc anys dels participants per conèixer la persistència dels beneficis.

«Els resultats són prometedors, però no impliquen que totes les persones amb reumatisme palindròmic i autoanticossos hagin de rebre un tractament biològic. Una proporció important de pacients no desenvoluparà artritis reumatoide, per la qual cosa necessitem millorar els models predictius i identificar les persones que presenten un risc prou elevat per justificar una intervenció preventiva», adverteix el Dr. Corominas.

Els autors consideren que l’abatacept es podria valorar en determinats pacients amb reumatisme palindròmic seropositiu després d’analitzar individualment el risc de progressió, els possibles efectes adversos, la durada del tractament i les preferències de cada persona.

Article de referència:

Sanmarti R, Pérez-García C, de-Toro FJ, Salvador G, Escudero-Contreras A, Cuervo A, Graell E, Reina D, Kanterewicz E, Corominas H, Urionaguena-Onaindia I, López-Lasanta M, Olivé A, Sala-Gómez M, Frade-Sosa B, Morlà-Novell RM, Polino L, Meraz-Ostiz JA, Oreiro N, Blanco FJ, Pérez-Nadales I, Ortega-Castro R, Busquets-Pérez N, Gómez-Centeno AD, Camacho O, Rodríguez-Cros JR, Millan-Arciniegas AM, García-Llorente JF, Borrell H, Prior-Español Á, Castell-Quiñones S, Cruceta A, Bonfill E, Domenech-Gómez G, Roca-Fàbregas A, Ríos J, Tobalina-Maestre L, Gómara MJ, Haro I. Abatacept versus hydroxychloroquine for prevention of rheumatoid arthritis in individuals with palindromic rheumatism: a randomized open-label trial. Nat Med 2026. https://doi.org/10.1038/s41591-026-04395-6.