L’IR Sant Pau coordina un projecte europeu per anticipar el risc d’hemorràgia després d’un ictus

L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) coordinarà BIOMERGE, un projecte internacional que busca desenvolupar una eina capaç de predir quins pacients amb un ictus isquèmic presenten un risc més elevat de patir una hemorràgia cerebral greu després de rebre tractament trombolític. La iniciativa combinarà informació clínica amb dades genòmiques, epigenòmiques i proteòmiques mitjançant eines bioinformàtiques i intel·ligència artificial.

El projecte està liderat pel Dr. Israel Fernández-Cadenas, cap del grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau, i reuneix set socis de sis països europeus. BIOMERGE compta amb un finançament total d’1.975.911 euros. D’aquest import, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya ha concedit a l’IR Sant Pau una subvenció de 249.720 euros per desenvolupar el projecte durant el període 2026-2028, en el marc de la convocatòria transnacional de la European Partnership for Personalised Medicine (EP PerMed).

«Actualment, disposem de tractaments molt eficaços per restablir el flux sanguini durant la fase aguda de l’ictus, però encara és difícil anticipar quins pacients poden desenvolupar una complicació hemorràgica greu. BIOMERGE vol generar eines que ens permetin estimar aquest risc de manera més precisa i avançar cap a un maneig realment personalitzat», explica el Dr. Fernández-Cadenas.

BIOMERGE ha estat seleccionat en la convocatòria JTC2025 d’EP PerMed, centrada en el desenvolupament d’estratègies farmacogenòmiques per avançar cap a una medicina personalitzada. El projecte pretén traslladar l’anàlisi de grans volums d’informació molecular a una eina que pugui ajudar a prendre decisions durant la fase aguda de l’ictus, quan el temps disponible per iniciar el tractament és especialment limitat.

Una complicació greu difícil d’anticipar

En l’ictus isquèmic, un coàgul bloqueja el flux sanguini cap a una part del cervell. Per intentar dissoldre’l i restablir la circulació, es poden administrar tractaments trombolítics com l’alteplasa —també coneguda com a rtPA— o la tenecteplasa —TNK—, a més de recórrer, en els casos indicats, a la trombectomia mecànica.

Tot i que aquests tractaments poden millorar de manera decisiva el pronòstic, alguns pacients desenvolupen posteriorment una transformació hemorràgica, és a dir, un sagnat a la zona cerebral afectada. Les formes més greus, conegudes com a hematomes parenquimatosos PH-1 i PH-2, s’associen a un risc més elevat de discapacitat i mortalitat i poden aparèixer aproximadament entre el 5 % i el 10 % dels pacients tractats. Actualment, no existeixen eines prou precises i ràpides per anticipar quines persones presenten un risc més elevat de desenvolupar aquesta complicació.

Identificar aquests pacients abans d’administrar el tractament podria permetre, en el futur, adaptar de manera individualitzada algunes decisions clíniques, com la intensitat del control de la pressió arterial, la dosi del fàrmac o la selecció del tipus de tractament. BIOMERGE encara no parteix d’una eina preparada per utilitzar-se en l’assistència, sinó que busca generar i validar els biomarcadors i els algoritmes necessaris per avançar cap a aquest objectiu.

«No es tracta de limitar l’accés a un tractament que pot resultar determinant per a la recuperació del pacient, sinó de disposar de més informació per fer-lo servir de la manera més segura i eficaç possible en cada cas», assenyala l’investigador.

Integrar diferents capes d’informació biològica

El projecte estudiarà inicialment una cohort de 450 pacients amb ictus isquèmic tractats amb tPA o TNK. La meitat haurà desenvolupat una transformació hemorràgica greu, mentre que l’altra meitat estarà formada per pacients de característiques comparables que no hagin presentat aquesta complicació.

A partir de mostres de sang recollides abans del tractament, els investigadors analitzaran al voltant de 5.000 proteïnes plasmàtiques, aproximadament nou milions de variants genètiques i l’estat de metilació d’uns 800.000 punts de l’ADN. A aquestes dades s’hi afegirà la informació multiómica ja disponible d’altres 200 pacients, fet que permetrà treballar amb una cohort integrada de 650 casos durant la fase de desenvolupament dels algoritmes.

La combinació d’aquestes diferents capes d’informació —genòmica, epigenòmica i proteòmica— permetrà cercar senyals biològics que, analitzats de manera aïllada, podrien passar desapercebuts. El projecte aplicarà eines bioinformàtiques i tècniques d’aprenentatge automàtic per determinar quina combinació de variables ofereix una capacitat més gran per predir el risc individual.

Els investigadors també utilitzaran mètodes d’inferència causal, com l’aleatorització mendeliana, per distingir els biomarcadors que simplement es troben associats a l’hemorràgia d’aquells que podrien estar relacionats d’una manera més directa amb els mecanismes biològics que la provoquen. Prioritzar aquests últims podria millorar la capacitat dels models per funcionar en poblacions diferents i facilitar-ne la futura translació clínica.

«Un dels principals valors del projecte és que no analitzarem la genètica, l’epigenètica o les proteïnes de manera independent. Volem integrar tota aquesta informació per identificar quina combinació de biomarcadors aporta una predicció més robusta i, alhora, entendre millor els mecanismes que expliquen la resposta al tractament», destaca el Dr. Fernández-Cadenas.

Dos models predictius amb diferent complexitat

BIOMERGE desenvoluparà dos algoritmes complementaris. El primer integrarà informació clínica, genètica, epigenètica i proteòmica per obtenir el model predictiu més complet possible. El segon combinarà únicament variables clíniques i proteïnes plasmàtiques, amb l’objectiu de generar una eina més senzilla de traslladar a la pràctica assistencial.

Aquesta segona aproximació respon a una de les principals dificultats del tractament de l’ictus: les decisions s’han de prendre en molt poc temps. Mentre que determinades anàlisis genètiques o epigenètiques encara requereixen procediments complexos, algunes proteïnes es poden detectar a la sang en pocs minuts mitjançant tecnologies ràpides de diagnòstic.

Per aquest motiu, el projecte prioritzarà la identificació de biomarcadors proteics que es puguin mesurar mitjançant dispositius a l’ambulància, fins i tot abans que el pacient arribi a l’hospital. La finalitat a llarg termini és que el càlcul del risc es pugui integrar en el circuit assistencial de l’ictus i aportar informació útil durant l’atenció prehospitalària.

Un cop desenvolupats, els algoritmes es validaran en una nova cohort prospectiva de 450 pacients, reclutats a les unitats d’ictus dels centres participants. Aquesta fase permetrà comprovar si els models mantenen la seva capacitat predictiva en pacients diferents dels utilitzats per crear-los. «Perquè una eina d’aquest tipus sigui útil, no n’hi ha prou que funcioni en la cohort en què s’ha desenvolupat. Hem de demostrar que manté la seva capacitat predictiva en nous pacients i que es pot integrar en els temps i circuits reals de l’atenció a l’ictus», afegeix l’investigador.

Un consorci europeu coordinat des de Sant Pau

La coordinació científica del projecte recau en el grup de Farmacogenòmica i Genètica Neurovascular de l’IR Sant Pau, dirigit pel Dr. Israel Fernández-Cadenas. L’equip investiga els factors genètics, epigenètics i moleculars relacionats amb l’ictus, la resposta als tractaments i l’evolució neurològica dels pacients.

Juntament amb l’IR Sant Pau hi participen la Universitat de Leipzig, a Alemanya; la Universitat Jagel·loniana de Cracòvia, a Polònia; l’Institut de Biomedicina de Sevilla; la Universitat de Bordeus, a França; el Syreon Research Institute, a Hongria, i l’St. Ann's University Hospital Brno, a la República Txeca. El consorci reuneix especialistes en neurologia, genètica, epigenètica, proteòmica, bioinformàtica, intel·ligència artificial, estadística i economia de la salut.

A més d’avaluar la precisió dels algoritmes, BIOMERGE analitzarà la viabilitat d’incorporar-los als circuits assistencials i la seva relació entre costos i beneficis respecte a l’atenció habitual. El projecte comptarà també amb la participació d’associacions europees de pacients i persones cuidadores, que contribuiran a identificar resultats rellevants des de la seva perspectiva i a valorar les implicacions pràctiques de la futura eina.

«La dimensió internacional i multidisciplinària de BIOMERGE és essencial. Necessitem combinar cohorts, tecnologies i coneixements molt diferents perquè els resultats siguin sòlids i es puguin aplicar més enllà d’un únic centre o d’una població concreta», conclou el Dr. Fernández-Cadenas.