La fixació de les sondes urinàries pot influir en la seguretat i el confort dels pacients crítics

La fixació de les sondes urinàries és un procediment habitual a les unitats de cures intensives (UCI), però la seva importància acostuma a passar desapercebuda davant d’altres aspectes de l’atenció al pacient crític. Un article publicat recentment a la revista Intensive & Critical Care Nursing, signat per Neus Calpe-Damians, investigadora del grup de Cures Infermeres de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), i Mireia Llauradó-Serra, professora de la Facultat d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, revisa l’evidència científica disponible sobre aquesta pràctica i proposa recomanacions per millorar la seguretat, el confort i la qualitat de les cures.

Tot i que la fixació de les sondes urinàries forma part de les recomanacions incloses en les principals guies clíniques, la revisió assenyala que moltes ofereixen indicacions poc específiques i no sempre adaptades a les necessitats dels pacients crítics. Aquesta manca de consens es pot traduir en una gran variabilitat en la pràctica assistencial i dificulta l’adopció d’estratègies basades en l’evidència a les unitats de cures intensives.

«La fixació de la sonda urinària se sol considerar un aspecte secundari dins de les cures intensives, però l’evidència disponible mostra que pot influir directament en l’aparició de lesions, en el confort del pacient i en la seguretat durant l’atenció diària», explica Calpe-Damians.

Una pràctica quotidiana amb impacte en l’experiència del pacient crític

Les sondes urinàries s’utilitzen sovint a les UCI per monitorar amb precisió la producció d’orina i facilitar determinades cures. Tanmateix, el seu ús es pot associar a complicacions com ara lesions al meat urinari, molèsties relacionades amb el catèter o infeccions urinàries associades al dispositiu.

«Tot i que la fixació de les sondes urinàries està recomanada en les principals guies clíniques, aquestes ofereixen poques orientacions sobre com dur-la a terme en pacients crítics. El nostre objectiu ha estat revisar l’evidència disponible per identificar quins aspectes poden contribuir a una utilització més segura i confortable d’aquests dispositius», apunta Calpe-Damians.

L’article recull estudis publicats durant els darrers anys que mostren com una fixació correcta del catèter pot contribuir a minimitzar la tracció accidental, reduir la pressió sobre els teixits i millorar la comoditat del pacient. Així mateix, revisa l’evidència disponible sobre diferents mètodes de fixació i n’analitza els avantatges i les limitacions en l’entorn de les cures intensives.

La revisió destaca que la fixació de la sonda no s’ha d’entendre únicament com una mesura destinada a evitar desplaçaments del dispositiu, sinó com una intervenció que pot influir en l’experiència del pacient i en la prevenció de complicacions associades al seu ús.

L’evidència avala estratègies per reduir les lesions i les molèsties associades al catèter

Un dels principals missatges del treball és la importància de preservar la integritat de la pell dels pacients crítics. La gravetat de la malaltia, la presència d’edema o determinades alteracions circulatòries fan que aquests pacients siguin especialment vulnerables a les lesions cutànies relacionades amb l’ús d’adhesius sanitaris.

La revisió destaca la utilitat de mesures preventives com l’aplicació de productes barrera abans de col·locar els dispositius de fixació, una estratègia que pot ajudar a protegir la pell i reduir el risc de lesions durant la retirada dels adhesius.

L’article també analitza la localització més adequada per fixar la sonda. L’evidència disponible suggereix que la ubicació del sistema de fixació pot influir en el confort del pacient i en l’aparició de determinades complicacions associades al dispositiu. En aquest sentit, «en molts pacients homes, la fixació a la cuixa permet mantenir una alineació més fisiològica del catèter i reduir la tensió sobre la uretra, fet que podria disminuir l’aparició de lesions i molèsties associades al dispositiu», assenyala Calpe-Damians.

Un altre aspecte abordat és la freqüència de substitució dels sistemes de fixació. Alguns estudis indiquen que prolongar els intervals de canvi, sempre que vagi acompanyat d’una valoració periòdica de l’estat de la pell i del dispositiu, podria reduir el risc de lesions cutànies sense comprometre la seguretat del pacient.

Millorar les cures també implica revisar els procediments habituals

Més enllà de les recomanacions específiques sobre la fixació de les sondes urinàries, el treball posa en relleu el paper de la recerca infermera en la millora contínua de les cures. Mitjançant la revisió crítica de l’evidència científica, aquest tipus de publicacions permet identificar oportunitats per optimitzar procediments que formen part de la pràctica assistencial diària i que tenen un impacte directe en l’experiència i la seguretat dels pacients.

«La recerca en cures permet revisar procediments que formen part de la pràctica clínica diària i generar evidència que ajudi a prendre decisions més segures i més centrades en les necessitats dels pacients. Tot i que puguin semblar aspectes molt concrets, tenen un impacte directe en la qualitat assistencial», destaca Calpe-Damians.

La revisió subratlla que la fixació de la sonda urinària no s’ha de considerar un aspecte merament tècnic, sinó una intervenció que requereix tenir en compte factors com la integritat cutània, les característiques anatòmiques de cada pacient, les necessitats de mobilització i la prevenció de possibles complicacions.

L’article conclou que encara calen nous estudis per reforçar l’evidència disponible i desenvolupar recomanacions més específiques per als entorns de cures intensives. Mentrestant, els coneixements actuals permeten avançar cap a una utilització més segura i personalitzada d’aquests dispositius, contribuint a millorar la qualitat de les cures a les UCI.

Article de referència:

Calpe-Damians N, Llaurado-Serra M. Current insights on urinary catheter securement using adhesives in ICU patients. Intensive Crit Care Nurs 2026;95:104427. https://doi.org/10.1016/j.iccn.2026.104427.