La medicina personalitzada ha d’integrar el sexe i el gènere per evitar desigualtats en salut

La medicina personalitzada aspira a adaptar la prevenció, el diagnòstic i els tractaments a les característiques de cada persona. Tanmateix, aquest objectiu continuarà sent incomplet mentre la recerca biomèdica i la pràctica clínica no incorporin de manera sistemàtica les diferències relacionades amb el sexe i el gènere. Així ho sosté la Dra. Maria Rosa Ballester, cap de Recerca i Innovació Responsable de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), en un editorial publicat al European Journal of Internal Medicine.

El treball analitza com nombrosos protocols diagnòstics i terapèutics considerats universals s’han construït a partir d’evidències obtingudes majoritàriament en poblacions masculines. Aquesta situació ha generat llacunes de coneixement sobre la salut de les dones que es poden traduir en retards diagnòstics o en tractaments menys eficaços i segurs.

«No podem parlar d’una medicina veritablement personalitzada si continuem aplicant coneixements construïts a partir d’una part de la població com si fossin igualment vàlids per a tothom. Incorporar el sexe i el gènere permet millorar la precisió, la seguretat i la qualitat de l’atenció sanitària», explica la Dra. Ballester.

Diferències que afecten el diagnòstic i el tractament

El sexe comprèn característiques biològiques que poden influir, per exemple, en la manera com l’organisme absorbeix, distribueix, metabolitza i elimina els medicaments. El gènere inclou factors socials i culturals que condicionen l’exposició a determinats riscos, la percepció i l’expressió dels símptomes, la cerca d’atenció mèdica o l’adherència als tractaments. Ambdues dimensions interactuen, a més, amb l’edat, l’origen ètnic, la situació socioeconòmica i altres circumstàncies personals.

L’article recull exemples en malalties com la depressió, la malaltia pulmonar obstructiva crònica o l’infart agut de miocardi. En aquest últim cas, les dones poden presentar símptomes com nàusees, fatiga o dolor mandibular, tradicionalment considerats «atípics», i patir més retards en el diagnòstic i l’accés al tractament.

«Quan aquestes diferències no s’investiguen, passen fàcilment desapercebudes i acaben traslladant-se a les guies clíniques i a l’assistència. El resultat no és només una manca d’equitat, sinó també una medicina menys precisa», assenyala la investigadora.

De l’evidència a l’acció 

Per corregir aquesta bretxa, l’editorial reclama una representació equilibrada de les dones en els estudis clínics, l’anàlisi dels resultats desagregats per sexe i gènere i una formació més àmplia del personal investigador i dels i les professionals de la salut. També planteja incorporar aquest coneixement de manera efectiva a les guies clíniques i a la formació mèdica.

En aquest sentit, l’editorial fa referència al decàleg Salut Sense Biaixos: 10 claus per una sanitat catalana amb perspectiva de sexe i gènere, elaborat en el marc de Salut Sense Biaixos. El document recull deu propostes per avançar cap a un sistema sanitari més equitatiu i interpel·la, entre altres agents, les institucions responsables del finançament de la recerca i del disseny de les polítiques públiques.

Aquest plantejament també connecta amb la creació de XWHIN (Women’s Health Innovation Network), la xarxa catalana d’innovació en salut de les dones liderada per l’IR Sant Pau i dirigida per la Dra. Ballester. La iniciativa reuneix agents de la recerca, la pràctica clínica, la innovació, la transferència tecnològica i la societat per incorporar la perspectiva de sexe i gènere en totes les fases de l’R+D+I i impulsar solucions més precises i equitatives.

«L’editorial exposa per què aquest canvi és necessari i quines transformacions cal impulsar, mentre que iniciatives com XWHIN ens permeten avançar en la seva aplicació mitjançant una estructura estable de col·laboració. L’objectiu és que aquesta perspectiva deixi de dependre d’iniciatives aïllades i s’integri des de la formulació de les preguntes de recerca fins a l’aplicació dels resultats en la pràctica clínica», conclou la Dra. Ballester.

Article de referència:

Ballester-Verneda MR. Sex and gender in the era of personalized medicine: beyond one-size-fits-all. Eur J Intern Med 2026:107092. https://doi.org/10.1016/j.ejim.2026.107092.