La salut planetària entra per primera vegada en el sistema internacional d’elaboració de guies clíniques

Ha d’influir l’impacte ambiental d’un tractament en les recomanacions clíniques quan existeixen diverses opcions amb beneficis similars per als pacients? Un treball publicat a Annals of Internal Medicine planteja per primera vegada aquesta qüestió dins del principal marc metodològic utilitzat internacionalment per desenvolupar guies clíniques basades en l’evidència. El document, elaborat pel grup GRADE amb la participació d’investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del Centre GRADE Barcelona, proposa incorporar de manera sistemàtica criteris de salut planetària en l’elaboració de recomanacions clíniques i de salut pública.

L’article planteja que les decisions sanitàries no haurien de valorar únicament aspectes com l’eficàcia clínica, la seguretat, els costos o l’acceptabilitat d’una intervenció, sinó també el seu impacte sobre el medi ambient i els anomenats límits planetaris, és a dir, els sistemes naturals que sostenen la vida i l’alteració dels quals pot afectar directament la salut humana.

Fins ara, les guies clíniques no incorporaven de manera estructurada aspectes com les emissions associades a determinats tractaments, el consum d’aigua, la generació de residus, la contaminació derivada de productes sanitaris o l’impacte sobre la biodiversitat. Com a conseqüència, es podien formular recomanacions amb beneficis clínics similars sense tenir en compte les diferències existents entre els seus efectes sobre el medi ambient.

«La salut humana depèn directament de la salut dels sistemes naturals. Les guies clíniques influeixen cada dia en milions de decisions sanitàries arreu del món i, per tant, també poden contribuir a reduir l’impacte ambiental dels sistemes de salut quan existeixen alternatives igualment eficaces per als pacients», explica el Dr. Pablo Alonso-Coello, cap del grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’IR Sant Pau i un dels autors del treball.

Un nou criteri dins del sistema GRADE

El document introdueix un nou criteri específic dins del sistema Evidence-to-Decision (EtD) del grup GRADE, un dels marcs metodològics més utilitzats internacionalment per elaborar recomanacions clíniques i de salut pública. Segons destaca l’editorial que acompanya l’article a Annals of Internal Medicine, aquesta incorporació representa l’ampliació més important del marc EtD des que s’hi va formalitzar l’equitat.

Per abordar aquesta limitació, el nou document incorpora un criteri específic dins del sistema GRADE que obliga a considerar de manera explícita l’impacte ambiental de les intervencions sanitàries. El marc proposa que els grups encarregats d’elaborar guies analitzin aspectes com les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, el consum d’aigua, la generació de residus, la contaminació o l’impacte sobre els ecosistemes, integrant aquesta informació juntament amb l’evidència clínica tradicional. D’aquesta manera, quan dues intervencions ofereixen resultats similars per als pacients, les diferències en el seu impacte ambiental es podrien convertir en un element addicional per orientar la recomanació final.

«Moltes decisions sanitàries tenen implicacions ambientals que fins ara no s’analitzaven de manera sistemàtica. L’objectiu no és substituir els criteris clínics, sinó ampliar l’avaluació per incorporar-hi també les possibles conseqüències sobre la salut planetària», afegeix Javier Bracchiglione, investigador de Cochrane Iberoamèrica i un altre dels autors de l’article.

De l’ús d’inhaladors a les recomanacions dietètiques

Per desenvolupar i validar el nou marc metodològic, el grup GRADE va treballar amb diferents casos pràctics relacionats amb decisions clíniques i de salut pública. Entre aquests, es van incloure exemples sobre l’ús d’anestèsics, inhaladors per a l’asma, mascaretes o recomanacions dietètiques relacionades amb el consum de carn vermella.

Un dels casos analitzats mostra com determinades recomanacions dietètiques es podrien modificar en incorporar l’impacte ambiental associat a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, l’ús del sòl o el consum d’aigua. Altres exemples il·lustren com dos dispositius o tractaments clínicament equivalents poden presentar petjades ambientals molt diferents.

«Volíem desenvolupar una metodologia que pogués ser útil independentment de l’especialitat mèdica o del tipus d’intervenció analitzada. Els casos pràctics ens van permetre comprovar que els principis de salut planetària es poden incorporar a contextos molt diferents sense perdre el rigor metodològic que caracteritza el sistema GRADE. La millor evidència disponible per als pacients continua sent l’element central de les recomanacions; aquest marc simplement afegeix una nova dimensió d’anàlisi que fins ara no s’avaluava de manera sistemàtica», assenyala el Dr. Pablo Alonso-Coello.

Els autors recorden que el sistema sanitari representa aproximadament el 5,2 % de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle i que alguns països assoleixen xifres pròximes al 10 %. En aquest sentit, consideren que les recomanacions sanitàries haurien d’incorporar progressivament criteris que permetin valorar també la seva sostenibilitat ambiental i els seus efectes sobre la salut planetària.

Un canvi metodològic amb reptes pendents

L’article i l’editorial associat reconeixen que encara existeixen importants reptes metodològics per implementar aquest enfocament de manera generalitzada. Entre aquests destaquen la manca d’estàndards internacionals per avaluar determinats impactes ambientals, la necessitat d’incorporar experts en salut planetària als panells d’elaboració de guies i l’escassa formació específica de molts professionals sanitaris en aquest àmbit.

Els autors subratllen, a més, que la incorporació de criteris ambientals no ha d’augmentar les desigualtats sanitàries ni dificultar l’accés a tractaments eficaços en determinats contextos. Per això, el nou marc insisteix en la necessitat d’adaptar les recomanacions a cada entorn sanitari i geogràfic.

«La publicació d’aquest marc representa un primer pas en un procés que probablement evolucionarà durant els pròxims anys. Incorporar la salut planetària a les guies clíniques requerirà noves dades, eines i estàndards, a més d’una col·laboració estreta entre experts en metodologia, professionals sanitaris i especialistes en sostenibilitat. Aquest document estableix una base comuna per avançar en aquesta direcció de manera rigorosa i transparent», assenyala Javier Bracchiglione.

El treball ha estat desenvolupat pel grup internacional GRADE, una col·laboració científica dedicada al desenvolupament de mètodes per elaborar recomanacions clíniques basades en l’evidència i utilitzada per múltiples organitzacions sanitàries i agències de salut pública d’arreu del món.

Articles de referència:

1. Piggott T, Saadat P, Herrmann A, Tetelbom Stein A, Darzi AJ, Haines A, Bognanni A, Sousa-Pinto B, Michels C, Akl EA, Poluzzi E, Senerth E, Madrid E, Barbic F, de'Donato F, Nonino F, Vist GE, Neumann I, Bracchiglione J, Bousquet J, Meerpohl JJ, Antó JM, Scahill KA, Qiu K, Miersch K, Saif-Ur-Rahman KM, Vasanthan Thinagaran L, Benton L, Schwingshackl L, Siedler MR, Bala MM, Metzendorf MI, Aloosh M, Cinquini M, Cumpston M, Skoetz N, Oloyede O, Alonso-Coello P, Dahm P, Wang Q, Vieira RJ, Morgan RL, Murthy S, Hofstede S, Laot-Cabon S, Thomander T, Siebert U, Leontiadis GI, Schünemann H. Integrating Planetary Health in Health Guidelines (GRADE Guidance 46). Ann Intern Med. 2026 May 12. https://doi.org/10.7326/ANNALS-25-04761
2. Ganatra S, Khadke S, Rajagopalan S. Incorporating Planetary Health Into Clinical Guideline Decisions. Ann Intern Med. 2026. https://doi.org/10.7326/ANNALS-26-01263