La sequera durant l’embaràs augmenta el risc de part prematur i d’alteracions en el creixement fetal

El canvi climàtic està fent que les sequeres siguin més freqüents, prolongades i intenses en nombroses regions del planeta, fet que augmenta la necessitat de conèixer-ne els efectes sobre la salut. Un estudi internacional, coordinat científicament per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) juntament amb el Centre d’Integració de Dades i Coneixements per a la Salut (CIDACS, Brasil) i basat en prop de 30 milions de naixements registrats al Brasil durant dues dècades, mostra que l’exposició a la sequera durant l’embaràs s’associa amb un risc més elevat de part prematur i, quan es prolonga durant bona part de la gestació, amb una probabilitat més elevada que el nadó sigui petit per a la seva edat gestacional. La coincidència amb episodis de calor extrema incrementa encara més el risc de prematuritat.

La recerca, publicada a The Lancet Regional Health – Americas, forma part del projecte «Influència d’esdeveniments climàtics adversos en els resultats del naixement i en la nutrició materna i infantil mitjançant dades de la Cohort de 100 Milions de Brasilers», finançat per la Fundació Gates a través del seu programa Grand Challenges, en col·laboració amb el Ministeri de Salut del Brasil (DECIT) i el Consell Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic (CNPq). L’anàlisi s’ha centrat en una població especialment vulnerable des del punt de vista socioeconòmic i també ha avaluat com varien els efectes de la sequera segons les condicions ambientals i socials de cada territori.

La Dra. Aline Rocha, investigadora del grup SalutData Lab – Laboratori de Dades i Salut de l’IR Sant Pau, és la investigadora principal del projecte i la primera autora de l’article. El Dr. Otavio Ranzani, cap d’aquest mateix grup, és el coordinador científic del projecte i coautor de l’estudi. La Dra. Rocha fa actualment una estada postdoctoral a Sant Pau sota la supervisió del Dr. Ranzani, durant la qual estan ampliant aquesta línia de recerca per analitzar els possibles efectes de la sequera sobre el creixement infantil fins als cinc anys.

«Els nostres resultats mostren que la sequera no és únicament un fenomen ambiental o agrícola, sinó també un possible determinant de la salut materna i infantil. És un exemple clar de salut planetària: de com els canvis en el clima i en els sistemes naturals poden acabar repercutint en la salut humana», explica la Dra. Rocha.

Vint anys de naixements i exposició climàtica

L’estudi va analitzar els naixements registrats al Brasil entre el 2001 i el 2020 mitjançant la vinculació de dades de la Cohort dels 100 Milions de Brasilers i el Sistema d’Informació sobre Nascuts Vius del país, una cohort desenvolupada i mantinguda pel CIDACS. Així mateix, la informació ambiental va ser proporcionada per la plataforma CIDACS-Clima, finançada pel Wellcome Trust.

La cohort està integrada per població registrada per accedir a programes socials i representa, per tant, la meitat socioeconòmicament més desfavorida del país. Aquesta característica ha permès estudiar l’impacte dels fenòmens climàtics en un col·lectiu especialment exposat a factors com la inseguretat alimentària, les dificultats d’accés a l’aigua potable o les limitacions per rebre atenció sanitària.

Els investigadors van avaluar tres resultats adversos: el part abans de les trenta-set setmanes de gestació; el baix pes en néixer entre els nadons nascuts a terme, és a dir, després d’almenys trenta-set setmanes; i el naixement de nadons petits per a la seva edat gestacional, amb un pes inferior a l’esperat segons la setmana de gestació i el sexe.

L’exposició a la sequera es va estimar mitjançant l’Índex Estandarditzat de Precipitació-Evapotranspiració (SPEI, per les seves sigles en anglès), que té en compte tant les precipitacions com la pèrdua d’aigua associada a la temperatura. L’anàlisi va considerar el dèficit d’aigua acumulat durant els tres, sis i nou mesos anteriors al naixement, fet que va permetre examinar tant exposicions relativament breus com aquelles mantingudes durant pràcticament tot l’embaràs.

Tot i que la recerca se centra en el Brasil, els seus resultats poden ser rellevants per a altres regions cada vegada més exposades a la sequera i a les temperatures extremes. A la conca mediterrània, aquests episodis són cada vegada més freqüents i es poden intensificar a conseqüència del canvi climàtic, per la qual cosa conèixer-ne els possibles efectes sobre l’embaràs també és pertinent per a països com Espanya. No obstant això, els investigadors adverteixen que les estimacions no es poden traslladar directament d’un territori a un altre, ja que l’impacte depèn de les condicions climàtiques, les infraestructures, les desigualtats socials i la capacitat d’adaptació de cada població.

«El Brasil ens ofereix una escala d’anàlisi excepcional i permet estudiar l’impacte de la sequera en una població especialment vulnerable, però el problema no es limita a aquest país. A la Mediterrània estem cada vegada més exposats a períodes de sequera i temperatures extremes, per la qual cosa necessitem anticipar-nos i conèixer com poden afectar grups especialment sensibles, com les dones embarassades i els infants», explica el Dr. Ranzani.

La sequera augmenta el risc de prematuritat i pot afectar el creixement fetal

L’exposició a la sequera es va associar de manera consistent amb un augment relatiu aproximat del 2 % en la probabilitat de part prematur en les tres escales temporals analitzades, fet que representa entre 1,4 i 1,7 casos addicionals per cada 1.000 naixements. La relació va ser especialment clara en estudiar l’exposició acumulada durant sis mesos: el risc augmentava progressivament amb la intensitat de la sequera, des d’aproximadament un 1 % durant els episodis moderats fins a un 3 % en els severs i un 5 % en els extrems. Els resultats apunten, a més, que les fases mitjana i final de l’embaràs podrien ser períodes especialment sensibles.

«La magnitud relativa pot semblar modesta, però l’hem d’interpretar des d’una perspectiva poblacional. Les sequeres afecten simultàniament territoris molt extensos i milions de persones, per la qual cosa fins i tot un increment petit es pot traduir en un nombre considerable de naixements prematurs», assenyala la Dra. Rocha.

Les sequeres prolongades durant sis o nou mesos també es van relacionar amb un augment d’entre l’1 % i el 2 % en la probabilitat que el nadó fos petit per a la seva edat gestacional, especialment quan l’exposició es va produir durant les fases inicial i mitjana de l’embaràs.

L’estudi també va analitzar el baix pes en néixer —menys de 2.500 grams— exclusivament entre els nadons nascuts a terme. Aquesta distinció és important perquè un nadó prematur pot presentar un pes reduït simplement pel fet d’haver nascut abans de completar la gestació, mentre que ser petit per a l’edat gestacional indica que pesa menys del que s’esperaria tenint en compte la durada de l’embaràs i el sexe del nadó.

En aquesta anàlisi no es va observar una associació consistent entre la sequera i el baix pes en néixer a terme. Els resultats apunten, per tant, que els efectes identificats es concentren principalment en el risc de prematuritat i, davant d’exposicions prolongades, en un creixement fetal inferior a l’esperat, sense que es pugui afirmar que la sequera incrementi de manera general el baix pes entre els nadons que completen almenys trenta-set setmanes de gestació.

Tot i que l’estudi és observacional i no permet establir una relació causal ni demostrar els mecanismes implicats, els autors plantegen possibles vies com la deshidratació, l’estrès tèrmic, la inflamació, les alteracions hormonals i les dificultats per accedir a aliments, aigua o atenció prenatal. Una exposició prolongada també podria afectar la nutrició materna i la funció de la placenta, reduint el subministrament d’oxigen i nutrients necessari per al desenvolupament fetal.

El risc de part prematur va ser encara més elevat quan la sequera va coincidir amb episodis de calor extrema, una interacció observada en les tres finestres temporals estudiades. «La població no s’exposa de manera aïllada a la sequera. Aquests episodis poden coincidir amb onades de calor, incendis forestals, contaminació atmosfèrica, pèrdua de collites, encariment dels aliments o dificultats per desplaçar-se fins als serveis sanitaris. L’acumulació de riscos pot augmentar considerablement la vulnerabilitat durant l’embaràs», explica el Dr. Ranzani.

Les condicions socioeconòmiques amplifiquen l’impacte

L’impacte de la sequera no va ser homogeni en tota la població. Als municipis amb un índex de desenvolupament humà molt baix, l’exposició acumulada durant sis i nou mesos es va associar amb augments aproximats del 8 % i el 10 % en la probabilitat de part prematur, respectivament. Aquestes xifres són considerablement superiors a l’increment observat en el conjunt de la població analitzada.

Els resultats indiquen que les condicions socioeconòmiques poden augmentar la vulnerabilitat davant dels fenòmens climàtics. La manca de recursos limita la capacitat d’afrontar l’escassetat o l’encariment dels aliments, accedir de manera continuada a aigua potable, mantenir una nutrició adequada i rebre seguiment prenatal. D’aquesta manera, la sequera pot agreujar desigualtats preexistents i afectar amb més intensitat les persones que disposen de menys mitjans per protegir-se de les seves conseqüències.

«Els fenòmens climàtics no afecten de la mateixa manera tota la població. Les condicions socials determinen en gran manera la capacitat de protegir-se davant de l’escassetat d’aigua i aliments, mantenir una nutrició adequada o accedir al seguiment prenatal. Per això, les mesures d’adaptació han de prestar una atenció especial a les dones embarassades que es troben en situacions de més vulnerabilitat», destaca la Dra. Rocha.

Continuïtat de la recerca a Sant Pau

Durant la seva estada postdoctoral a l’IR Sant Pau, la Dra. Rocha està donant continuïtat a aquesta línia de treball mitjançant una nova recerca que amplia el seguiment més enllà de l’embaràs. L’objectiu és estudiar si l’exposició a la sequera també pot influir en el pes, l’alçada i altres indicadors del creixement dels nens i nenes durant els seus primers cinc anys de vida.

Els autors consideren que els resultats donen suport a la incorporació de la informació climàtica a les polítiques de salut maternoinfantil. Entre les possibles mesures destaquen el reforç de l’atenció prenatal durant les sequeres i les onades de calor, la garantia d’accés a aigua potable, el suport nutricional, el desenvolupament de sistemes d’alerta que integrin dades ambientals i sanitàries i una protecció específica per a les poblacions amb menys recursos.

Article de referència:

Rocha A dos S, Dantas LG, Ferreira AJF, Costa PVM da, Neves DJD, Paixao ES, Pescarini JM, Fiaccone R, Silveira IH, Costa PR de F, Ribeiro-Silva R de C, Ranzani O, Barreto ML. Association between drought and adverse birth outcomes: a nationwide cohort study with 29.8 million live births in Brazil. Lancet Reg Health Am 2026;62:101570. https://doi.org/10.1016/j.lana.2026.101570.