Un ajut Joan Oró dona suport a la recerca per predir l’evolució dels aneurismes d’aorta abdominal

Combinar el que mostren les imatges d’un aneurisma amb la informació molecular de cada pacient pot ajudar a entendre per què alguns creixen més ràpidament que d’altres. Aquest és el plantejament de la tesi doctoral d’Ager Uribezubia, investigador predoctoral de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), que ha obtingut un ajut Joan Oró de la convocatòria FI 2026 per estudiar la progressió dels aneurismes d’aorta abdominal i desenvolupar eines que permetin anticipar-ne millor l’evolució.

El projecte, codirigit per la Dra. Maria Sabater Lleal i el Dr. Josep Munuera, combina l’expertesa de la Unitat de Genòmica de Malalties Complexes i del Grup d’Imatge Mèdica Avançada, Intel·ligència Artificial i Teràpia Guiada per Imatge del centre. La recerca es desenvolupa en el marc del programa de doctorat en Enginyeria Biomèdica de la Universitat Politècnica de Catalunya i integra l’anàlisi d’imatges mèdiques amb dades genètiques, moleculars i clíniques.

L’ajut Joan Oró, gestionat per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), té un import concedit de 27.928,03 euros, que inclou la primera anualitat de contractació, activitats formatives i tutela acadèmica del doctorat. La concessió inicial és de dotze mesos, amb possibilitat de renovació per un màxim de tres anualitats addicionals, i la despesa de contractació està cofinançada en un 40 % pel Fons Social Europeu Plus.

Més informació per valorar el risc de cada pacient

Els aneurismes d’aorta abdominal són dilatacions de l’artèria principal que transporta la sang cap a la part inferior del cos. Sovint no provoquen símptomes, però la seva ruptura pot tenir conseqüències molt greus. El diàmetre de l’aorta i la velocitat amb què augmenta són mesures importants per fer-ne el seguiment i valorar la necessitat d’una intervenció. Tot i això, no permeten explicar completament les diferències en l’evolució de la malaltia entre pacients.

«A més del diàmetre, volem estudiar el volum i la forma de l’aneurisma, la tortuositat de l’aorta, les calcificacions o la presència de trombe, una acumulació de sang coagulada a l’interior del vas. Analitzarem aquestes característiques de manera automatitzada en les imatges de tomografia computada per veure quines s’associen amb un creixement més ràpid», explica Ager Uribezubia.

La base principal del treball és el Triple A Barcelona Study (TABS), una cohort que reuneix informació de més de 500 pacients de tres hospitals espanyols, entre els quals Sant Pau, amb un seguiment mitjà de tres anys. Disposar d’imatges, dades clíniques i mostres biològiques d’aquests pacients permet estudiar conjuntament els canvis en l’estructura de l’aneurisma i els processos moleculars que els poden acompanyar.

Connectar les imatges amb els mecanismes de la malaltia

A partir d’aquesta informació, el projecte analitzarà la relació entre les característiques dels aneurismes i les dades genètiques, d’expressió de microARN —petites molècules que regulen l’activitat dels gens— i de proteïnes circulants. L’objectiu és identificar possibles marcadors de progressió i comprendre millor els mecanismes biològics implicats en el creixement de l’aorta.

«Volem que tota aquesta informació ajudi a respondre preguntes concretes del seguiment dels pacients, com ara quan cal tornar a revisar un aneurisma o en quin moment convé intervenir. Per això, haurem de comprovar si combinar les imatges amb les dades moleculars ens permet anticipar-ne l’evolució amb més precisió», assenyala l’investigador.

El pas següent serà integrar les variables més rellevants en models predictius que ajudin a estimar el creixement de l’aneurisma i el risc de ruptura, i avaluar-ne el funcionament amb dades d’altres cohorts internacionals.