CURRENT AFFAIRS

NEWS

05/05/2023

GFAP, marcador plasmàtic clau per al futur diagnòstic de l’Alzheimer a la Síndrome de Down

Un estudi coliderat pel Dr. Daniel Alcolea, investigador de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i la Unitat de Memòria – Unitat Alzheimer-Down de l’Hospital de Sant Pau, i la Dra. Laia Montoliu-Gaya, de la Universitat de Gothenburg i en què també han col·laborat la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic, i la Unitat d’Alzheimer i altres trastorns cognitius de l’Hospital Clínic, postula la proteïna glial fibril·lar àcida (GFAP) com un biomarcador que podria ser útil per avaluar el diagnòstic i pronòstic de la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down.

Se sap que la població amb síndrome de Down té un elevat risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer. De fet, als 70 anys més del 95% de les persones amb síndrome de Down desenvoluparan la malaltia d’Alzheimer, que és la principal causa de mort en aquesta població. Aquesta forta associació es deu a la triplicació d’un gen que està involucrat en el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer anomenat proteïna precursora d’amiloide i localitzat al cromosoma 21. En persones amb síndrome de Down, la detecció primerenca de la malaltia d’Alzheimer és un desafiament clínic. El canvi en el funcionament cognitiu pot ser difícil de determinar a causa dels diferents nivells de discapacitat intel·lectual associats amb la síndrome.

Aquest estudi, que publica la revista eBioMedicine, ha estudiat el potencial de la proteïna GFAP, en sang (plasma) i líquid cefaloraquidi com a biomarcador diagnòstic i pronòstic per a la malaltia d’Alzheimer en persones amb síndrome de Down comparant-ho amb els canvis en la malaltia de Alzheimer autosòmica dominant i esporàdica.

S’han analitzat mostres de 997 participants de les cohorts DABNI i SPIN juntament amb mostres de participants de l’hospital Clínic i la Ludwig-Maximilians-Universität. “Incloem mostres de persones amb síndrome de Down, persones amb Alzheimer autosòmic dominant, persones amb malaltia d’Alzheimer esporàdica i voluntaris sense problemes cognitius. Es van mesurar les concentracions de GFAP en líquid cefaloraquidi i en sang dels participants i es va avaluar la seva relació amb la presència de patologia amiloide i canvis en l’estructura del cervell mitjançant proves de neuroimatge”, detalla el Dr. Alcolea.

Els resultats mostren que la concentració de GFAP al plasma és el biomarcador que més canvia al llarg de la progressió de la malaltia d’Alzheimer, augmentant des de les primeres etapes preclíniques (més de dues dècades abans que apareguin els primers símptomes) fins a la fase de demència. A més, les determinacions de GFAP en plasma també van resultar útils per discriminar entre persones amb malaltia d’Alzheimer simptomàtica i asimptomàtica i per predir la progressió de la malaltia i el deteriorament cognitiu a l’etapa de demència. A més, la concentració de GFAP al plasma es va associar amb els dipòsits d’amiloide cerebral mesurats per PET.

Aquestes troballes són importants tant per al disseny de nous assaigs clínics com per a la pràctica clínica, ja que la proteïna GFAP es podria utilitzar per identificar aquelles persones que estan en risc de desenvolupar la malaltia i per avaluar l’eficàcia dels tractaments en desenvolupament.

“L’estudi de marcadors plasmàtics longitudinals és una de les revolucions a Alzheimer dels darrers 5 anys”, comenta el Dr. Juan Fortea, director de la Unitat Alzheimer-Down de Sant Pau i director de l’Àrea de Malalties Neurològiques, Neurociència i Salut Mental de l’IIB Sant Pau, que afegeix que el desenvolupament d’aquests marcadors a la sang és molt important perquè “un PET pot costar milers d’euros, la punció lumbar és invasiva i implica molts més recursos mentre que una anàlisi de sang és molt fàcil de fer” .

Aquest expert detalla que la proteïna GFAP és un marcador astrocitari que s’altera molt aviat a la malaltia d’Alzheimer i que està molt relacionat amb l’amiloïdosi i que continua avançant als diferents estadis de la malaltia. “És, curiosament, l’única proteïna que funciona millor en plasma que en líquid cefaloraquidi i té un rendiment excel·lent per al diagnòstic de la malaltia. Aleshores probablement és una de les millors candidates per al panell de proteïnes que necessitem en un futur”.

Finalment, el Dr. Fortea destaca que actualment “ja està demostrat que aquests marcadors funcionen meravellosament en estudis de recerca. Ara el que hem de desenvolupar són els algorismes d’ús d’aquests marcadors plasmàtics per al diagnòstic de la malaltia de l’Alzheimer a la pràctica clínica”.

Aquest estudi ha rebut finançament de la Fundació “La Caixa”, l’Instituto de Salud Carlos III, el National Institute on Aging, el Wellcome Trust, el Jérôme Lejeune Foundation, l’AC Immune, la Medical Research Council, l’Alzheimer’s Association, el National Institute for Health Research, l’EU Joint Programme –Neurodegenerative Disease Research, Alzheimer’s society i Deutsche Forschungsgemeinschaft, Stiftung für die Erforschung von Verhaltens und Umwelteinflüssen auf die menschliche Gesundheit.

Article de referència

Montoliu-Gaya L, Alcolea D, Ashton NJ, Peguerols J, Levin J, Bosch B, Llanter-Rodriguez J, Carmona-Iragui M, Wagemann O, Balassa M, Kac PR, Barroeta I, Lladó A, Brum WS, Videla L , Gonzalez-Ortiz F, Benejam B, Arranz Martínez JJ, Karikari TK, Nübling G, Bejanin A, Benedet AL, Blesa R, Lleó A, Blennow K, Sánchez-Vall R, Zetterberg H, Fortea J. Plasma i cerebrospinal fluid glial fibrillary acidic protein levels in adults with Down syndrome: a longitudinal cohort study. EBioMedicine. 2023 Apr;90:104547. doi: 10.1016/j.ebiom.2023.104547. Epub 2023 Mar 30. PMID: 37002988; PMCID: PMC10070083.

This website uses cookies to improve the browsing experience and perform analytical tasks. If you continue browsing, we understand that you agree our cookies policy. More information