La Fundació La Marató de TV3 obre una convocatòria, fins el 29 de maig, de propostes de malalties per triar les que centraran les edicions 2018 i 2019 del programa. La crida està oberta a associacions de pacients i de familiars de malalts, així com també a les entitats de recerca, societats científiques i de professionals de l’àmbit de la salut inscrites en el Registre d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia.

Les propostes –presentades entre el 8 i el 29 de maig, a través d’un formulari a la web de La Marató– seran valorades per la Comissió Assessora Científica de la Fundació i presentades al Patronat, que decidirà, finalment, les malalties que centraran els programes dels anys 2018 i 2019.

Per setena vegada, la Fundació fa aquesta crida a la societat amb l’objectiu de promoure la participació en tot el procés de La Marató. Les propostes de malalties recollides en les crides anteriors han contribuït a determinar els temes del programa solidari des del 2006.

Les bases de la convocatòria i el formulari de presentació de propostes són al web de la Fundació La Marató( www.tv3.cat/marato)

El dia 26 d’abril va tenir lloc l’acte d’entrega dels ajuts a la recerca impulsats per la Generalitat de Catalunya a través de la convocatòria PERIS (2016-2020) Pla Estratègic de Recerca i Innovació en Salut. Diversos professionals de l’Institut de Recerca han estat premiats amb les subvencions PERIS.

Ajuts concedits per a la incorporació de científics i tecnòlegs IIB-Sant Pau
Dr. Oriol Dols (Genètica en malalties neurodegeneratives)
Dra. Ana Llach (Ritme i contracció cardíaca)
Dra. Concepción Muñoz (Genòmica i bioinformàtica de malalties de base genètica complexa)
Dr. Raúl Nuñez (Neurobiologia de les demències)

Ajuts per intensificació infermera IIB-Sant Pau
Amalia Sillero Sillero, (infermera quirúrgica, Recerca en cures)

Ajuts a projectes orientats a l’atenció primària IIB-Sant Pau
Dr. Carles Brotons i Dr. Mariano de la Figuera (Recerca en atenció primària)

Ajuts a programes orientats-coordinadors IIB-Sant Pau
Dr. Alberto Lleó (Estudis de cohorts)
Dr. Jordi Sierra (Recerca clínica cooperativa independent)

Ajuts a programes de recerca orientats a col·laboracions IIB-Sant Pau
Dr. Joan Cinca (Recerca clínica cooperativa independent)
Dra. Natividad Benito (Estudi de cohorts)
Dra. Pia Gallano (Medicina personalitzada)
Dra. Vicenta Llorente (Estudi de cohorts)

Rosa Suades, investigadora de l’ICCC ha obtingut una de les beques Daniel Bravo 2017 que li permetrà fer una estada al Karolinska Institute de Suècia.  L’objectiu d’aquestes beques és impulsar xarxes de col·laboració en recerca biomèdica cardiovascular d’excel·lència entre Catalunya i l’estranger.

La Dra. Rosa Suades s’incorporarà al Karolinska Institute en el grup que lidera el Dr. Francesco Cosentino dins la Unitat de Cardiologia. Conjuntament, esperen identificar els perfils de miRNA d’alt risc de patologies cardiovasculars en pacients assimptomàtics amb factors de risc cardiovascular. El diagnòstic en fases primerenques de la lesió vascular “pot permetre una millor estratificació del risc i la capacitat d’adaptar la teràpia per millorar el pronòstic. El resultat d’aquesta recerca col·laborativa pot contribuir a proporcionar miRNA específics com a nous biomarcadors” coincideixen en dir Suades i la seva mentora a l’ICCC, la professora Lina Badimon.

El dimecres 26 d’abril de 2017, a les 15 hores, se celebrarà la presentació del llibre, traduït al català: Els tractaments a prova, a la sala d’actes de l’Hospital. Aquest llibre pretén ser un instrument que ajudi a entendre millor com es genera el coneixement mèdic, a quins reptes o amenaces esta sotmès i quins conceptes o habilitats s’han de dominar per moure’s millor pels universos de l’atenció o de la recerca mèdiques.
La presentació anirà a càrrec del Dr. Xavier Bonfill, director del Centre Cochrane Iberoamericà i del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Universitat Autònoma de Barcelona. I l’acte comptarà amb la conferència de Sir Iain Chalmers, coautor del llibre i director de la James Lind Library (www.jameslindlibrary.com). A l’acte de presentació, hi intervindran també: la Rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Dra. Margarita Arboix; el director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat, Dr. Antoni Andreu; la síndica de greuges de Barcelona, Mª Assumpció Vilà; el director general de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Dr. Albert Salazar.
Sir Iain Chalmers és un metge i investigador britànic, un dels fundadors de la Col·laboració Cochrane: www.cochrane.org i www.cochrane.es i l’impulsor de la Iniciativa James Lind: www.jameslindlibrary.org.
El Dr. Chalmers és un metge obstetra que després d’exercir al Regne Unit va treballar dos anys (1969-1970) a la franja de Gaza. A meitats de la dècada de 1970 es va convertir en investigador de serveis de salut a temps complet amb un interès particular en l’avaluació dels efectes de l’atenció sanitària. Fou el primer director de la Unitat Nacional d’Epidemiologia Perinatal a Oxford, el primer director del Centre Cochrane britànic i és l’actual editor de la Biblioteca James Lind, que documenta la història de l’avaluació objectiva dels tractaments, i també de la James Lind Alliance, que té com a objectiu identificar els buits més importants en el coneixement clínic terapèutic.
Juntament amb altres autors, l’any 2006 va publicar el llibre Testing Treatments: www.testingtreatments.org, traduït a tretze idiomes, entre ells el castellà i el qual ara, amb l’ajut de diverses entitats, s’ha pogut traduir al català tant en format paper com electrònic.
Els tractaments a prova és un llibre dirigit a tothom —pacients i ciutadans en general, estudiants i professionals de la salut, investigadors, periodistes, gestors i polítics— atès que no hi ha ningú que pugui considerar-se aliè a com es produeix i s’aplica el coneixement per millorar la salut. El text desgrana i exemplifica en detall els principals reptes de la recerca clínica, per poder aprofitar tot el seu potencial. Igualment, apunta alguns dels obstacles i barreres que existeixen per aplicar els seus resultats a la pràctica clínica i assistencial. En darrer terme, persegueix reforçar una mica més el pensament crític i científic tant a nivell individual com col·lectiu per així ser capaços de generar un coneixement de més qualitat i d’aplicar-lo millor per augmentar la salut del màxim nombre possible de persones.

Un grup de ciutadans ha visitat avui les instal·lacions de l’Institut de Recerca de Sant Pau que acull el projecte que van finançar a través de les beques de la Marató de TV3 de l’any 2013. El projecte “La malaltia d’Alzheimer a la síndrome de Down. Estudis multimodals amb LCR, RM, EEG i PET” liderat pel Dr. Joan Fortea, metge de la Unitat de Memòria, del Servei de Neurologia i de l’Institut de Recerca, de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
Veure més
Durant la visita se’ls hi ha projectat un vídeo divulgatiu de La Marató de TV3, i han visitat també la Unitat Funcional de Síndrome de Down i Malaltia d’Alzheimer. Aquesta Unitat, creada el 2016, és la responsable de portar a terme el programa de salut consensuat per la Fundació Catalana Síndrome de Down i l’Hospital de Sant Pau per la detecció precoç de la malaltia d’Alzheimer i altres patologies neurològiques.
La propera visita està prevista pel proper 6 de juny per veure el projecte atorgat al Dr. Joan Cinca en la Marató de TV3 de l’edició de 2014.

L’Institut de Recerca i el Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau (Drs. Jordi Sierra, Javier Briones e Irene García-Cadenas) formen part del consorci creat pel projecte EURE-CART, engegat a principis d’any. El seu principal objectiu és dur a terme un assaig clínic de fase I / IIa multicèntric per demostrar la seguretat i l’eficàcia de la immunoteràpia amb cèl·lules T CD44v6 CAR en la leucèmia mieloide aguda i el mieloma múltiple.

Les cèl·lules T CAR tenen un receptor (chimeric antigen receptor) resultant de la fusió d’una part d’un anticòs monoclonal envers la cèl·lula tumoral i una porció intracel·lular que estimula amb gran potència el limfòcit T en el seu paper d’eliminació de neoplàsies. El principal impacte esperat d’EURE-CART és l’establiment de la teràpia de cèl·lules T CAR com a teràpia personalitzada i molt eficaç en el mieloma múltiple i la leucèmia mieloide aguda. Aquesta teràpia ha obtingut resultats molt prometedors als Estats Units en malalties com la leucèmia limfoblàstica aguda i els limfomes de línia B, administrant cèl·lules T CAR dirigides a l’antigen CD19.

A finals de febrer es va celebrar la reunió de llançament de l’EURE-CART a Milà, tret de sortida d’aquest projecte interdisciplinari i translacional que neix amb la voluntat de reunir-se de forma periòdica per garantir un procés transparent i eficient.

El projecte EURE-CART ha obtingut una subvenció de la Unió Europea de 5.903.146 euros que cobreix parcialment les despeses de R & D (recerca i desenvolupament) del projecte durant un període de 48 mesos, en l’àmbit de la estratègia Horitzó 2020 i en la secció de Recerca i Innovació del Programa Marc reservada a les noves teràpies per a les malalties cròniques (incloent càncer).

Per dur a terme aquest projecte i per arribar a la traducció clínica, s’ha constituït un consorci de nou socis de cinc països diferents de l’UE, entre els que figuren grups clínics, científics i industrials excel·lents en els seus camps: MolMed SpA. (Itàlia), Ospedale San Raffaele (Itàlia), Universitäts Klinikum Würzburg – (Alemanya), Ospedale Pediatrico Bambino Gesù (Itàlia), Fundació Privada-Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Espanya), Fakultní Nemocnice S Poliklinikou Fundació Ostrava (República Txeca), Instituto Superiore di Sanità (Itàlia), Acromion GMBH (Alemanya) i ARTTIC SAS (França).

El Dr. Albert Salazar, director gerent de la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (FGS), el Dr. Jaume Kulisevsky, director de l’Institut de Recerca, Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària “la Caixa” i el Dr. Rafael Blesa, director del Servei de Neurologia de Sant Pau, han presentat, avui 20 de març, al Palau Macaya de l’Obra Social “la Caixa” la ampliació del projecte de recerca Down Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative (DABNI).

Aquesta nova etapa de l’estudi que ara engega és fruit de l’aliança entre l’Obra Social “la Caixa”, la Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i l’Institut de Recerca de Sant Pau. L’objectiu és trobar els biomarcadors que indiquin el deteriorament cognitiu que poden patir les persones amb síndrome de Down i la detecció precoç de la malaltia de l’Alzheimer.

La nova fase del projecte comptarà amb la participació de 1.000 individus adults amb síndrome de Down, la mostra més gran realitzada mai, als que se’ls hi faran una sèrie de proves específiques consensuades internacionalment per a avaluar la possibilitat de desenvolupar la malaltia de l’Alzheimer.

L’augment de l’esperança de vida de les persones amb síndrome de Down, ha generat que a partir dels 60 anys un 80% d’aquestes personen acabin tenint aquesta malaltia degenerativa. Aquesta evidència ha motivat que es desenvolupi una recerca que aporti noves dades per a la possible detecció i prevenció: Down Alzheimer Barcelona Neuroimaging Initiative.

El Departament de Salut ha publicat, a la seva pàgina web, la resolució provisional de concessió de les subvencions per al finançament d’accions incloses en el PERIS 2016-2020. Tot i que les dades son provisionals, els membres de l’Institut de Recerca/IIB Sant Pau, han obtingut un èxit considerable en aquesta convocatòria.

Del total de 28 projectes sol·licitats s’han aconseguit dos dels dos programes sol·licitats per Projectes Orientats a Atenció Primària dotats amb 118.000 euros; dos projectes com a Coordinadors (345.700 euros) i tres com a Col·laboradors (178.000 euros) en Programes de Recerca Orientats; cinc candidats concedits en el programa d’Incorporació de Científics i Tecnòlegs (419.000 euros) i una candidata concedida per Intensificació d’Infermeria.

Podeu veure més detalls en la tabla adjunta.

Investigadors de l’IIB Sant Pau, la UAB i la Universitat d’Edimburg han presentat la primera caracterització del proteoma sinàptic del peix zebra, clau per a l’estudi de malalties del neurodesenvolupament i trastorns psiquiàtrics, així com per al desenvolupament de fàrmacs adreçats a tractar-les. El treball “Evolució de la complexitat del proteoma sinàptic en el peix zebra”, liderat pel Dr. Àlex Bayés, investigador principal del Laboratori de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’IIB Sant Pau, surt avui 2 de març, publicat a Nature Communications.

Les sinapsis del cervell són el punt de comunicació i de transmissió d’impulsos nerviosos entre neurones. Determinen, per tant, l’organització dels circuits neuronals, essencials en la funció global del sistema nerviós central. En els darrers anys un gran nombre d’estudis genètics ha identificat mutacions en gens que s’expressen a la sinapsi implicades en malalties neurològiques i, especialment, en trastorns psiquiàtrics tals com els de l’espectre autista, l’esquizofrènia o la discapacitat intel·lectual. Aquests treballs han establert la sinapsi com a una estructura crítica en moltes malalties del cervell, el que ha donat lloc al concepte de sinaptopaties.

L’estudi mostra també com l’evolució ha afavorit l’increment en la complexitat del proteoma sinàptic. Ja que la sinapsis és la unitat cognitiva bàsica del cervell, l’expansió del seus components podria haver contribuït de forma molt important a la diversitat de comportaments i capacitats intel·lectuals dels vertebrats. La caracterització del proteoma sinàptic del peix zebra representa una eina essencial per a futurs treballs que utilitzin aquest model animal per a investigar la patofisiologia de les sinaptopaties.

La doctora Susan Webb, consultora sènior d’Endocrinologia de l’Hospital Sant Pau, participa en la X edició del Dia Mundial de les Malalties Minoritàries per primer cop com a presidenta de la Comissió Assessora de Malalties Minoritàries a Catalunya (CAMM), una jornada que té lloc avui a l’Hospital de Sant Joan de Déu.
Durant la jornada s’abordarà el model d’atenció a les malalties minoritàries que proposa el CatSalut amb la creació de la primera Xarxa d’Unitats d’Expertesa Clínica (XUECs). Un grup d’experts de diferents hospitals, entre els que es troba la Dra. Victòria Martorell, responsable de Desenvolupament de Serveis de l’Hospital de Sant Pau, exposaran com s’ha avançat en aquest model organitzatiu que hi ha actualment a Catalunya.

Sant Pau és el primer Hospital a nivell mundial que disposa d’una nova tecnologia per la mesura de troponines cardíaques. L’Hospital ha estat escollit per avaluar analítica i clínicament la tecnologia de Single Molecule Counting (Singulex Inc., Alameda, CA) que permet reconèixer molècules individuals de troponina cardíaca.

En l’avaluació participen els Serveis de Bioquímica (Drs. Ordóñez Llanos i García Osuna), Cardiologia (Drs. Alessandro Sionis i Albert Durán) i Urgències (Dr. Aitor Alquézar). L’extraordinària capacitat de la metodologia per detectar mínimes concentracions de troponina cardíaca pot millorar la capacitat d’excloure amb gran rapidesa l’infart de miocardi i/o estalviar la necessitat de proves diagnòstiques, entre d’altres aplicacions.

Un equip de TV3 ha entrevistat avui, 24 de febrer, al Dr. Joan Cinca, director del Servei de Cardiologia de l’Hospital i investigador de l’Institut de Recerca de Sant Pau. El Dr. Cinca ha explicat al programa de “els Matins” de TV3 com investiguen per millorar les seqüeles d’un infart amb el projecte d’investigació que va aconseguir una de les beques de l’edició de La Marató de TV3 de 2014.

Per veure al vídeo, clica aquí

Aquesta guia “Cardiac Troponin Assays: Guide to Understanding Analytical Characteristics and Their Impact on Clinical Care” ha estat desenvolupada per la Task Force on Clinical Applications of Cardiac Biomarkers de l’International Federation of Clinical Chemisty (IFCC) i recull tots els avenços que s’han produït en els darrers anys en els biomarcadors de lesió miocàrdica, alhora que estableix recomanacions per a la seva mesura i interpretació en el context de les malalties cardíaques, ja siguin d’origen coronari o no coronari, i extracardíaques.

El Dr. Ordóñez ha estat el president de la Task Force durant els darrers 6 anys i, després d’acabar el seu període de servei, roman actualment en el grup com a consultor.

El Dr. Lluís Puig, cap del grup de Recerca de Dermatologia de l’IIB-Sant Pau i cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, ha obtingut el guardó “Premio a la Innovación en el Ámbito Sanitario 2016” atorgat per la càtedra “El medicamento innovador: su auténtica dimensión” de la Universidad de Alcalá de Henares, en col·laboració amb Celgene i SILO.

Aquests guardons reconeixen els millors treballs d’innovació a Espanya que demostrin un valor afegit en la qualitat de vida dels pacients o que contribueixin aconseguir una major eficiència en el sistema sanitari.

El Dr. Puig ha guanyat aquesta primera edició en l’àmbit de Dermatologia amb la presentació de la Unitat Multidisciplinar de la Psoriasis que té com a objectiu principal adequar les intervencions segons les necessitats dels pacients que pateixen aquesta malaltia amb especialistes provinents de diferents àmbits tant clínics com de recerca o d’infermeria, que promouen la qualitat de l’atenció als pacients fomentant el treball en equip i les accions conjuntes amb els diferents professionals i serveis implicats.

Investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà, del Servei d’Epidemiologia Clínica i Salut Pública de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau han publicat recentment en la revista PLoS Medicine un llistat de verificació per a la publicació de guies de pràctica clínica actualitzades (CheckUp; de l’anglès “Checklist for the Reporting of Updated Guidelines”). La utilització del llistat CheckUp facilitarà una millora en l’exhaustivitat i la transparència de l’actualització de guies de pràctica clínica, beneficiant a pacients, professionals sanitaris i d’altres grups d’interès.

El llistat CheckUp és el resultat d’una col·laboració amb AGREE Collaboration (agreetrust) i el grup de treball sobre actualització de guies de G-I-N (Working Groups/Updating Guidelines). Alhora constitueix una nova fita en l’àrea d’investigació metodològica sobre guies de pràctica clínica del Centre i, concretament, en la línia sobre actualització, liderada per la Dra. Laura Martínez García (investigadora Juan Rodés).

El llistat CheckUp es pot utilitzar per avaluar si les guies de pràctica clínica actualitzades estan publicades de forma rigorosa i també per informar als elaboradors de guies sobre els requisits per publicar guies de pràctica clínica actualitzades.

Aquest llistat de verificació ha estat elaborat en base a un procés exhaustiu que va incloure l’ús de revisions sistemàtiques, l’avaluació de guies de pràctica clínica actualitzades i la col·laboració d’experts i usuaris a través d’entrevistes semiestructurades, qüestionaris de consens Delphi i una revisió externa.

Referencia: Vernooij RWM, Alonso-Coello P, Brouwers M, Martínez García L, CheckUp Panel. Reporting Items for Updated Clinical Guidelines: Checklist for the Reporting of Updated Guidelines (CheckUp). PLOS Med. 2017;14(1): e1002207.

El treball “Circulating Long Noncoding RNAs in Personalized Medicine. Response to Pioglitazone Therapy in Type 2 Diabetes”, del Dr. David de Gonzalo Calvo i la Dra Vicenta Llorente Cortés, del grup de Lípids i Patologia Cardiovascular de l’IIB-Sant Pau, ha estat publicat al Journal of the American College of Cardiology (revista número 1 (124) de la categoria CARDIAC & CARDIOVASCULAR SYSTEMS, amb un índex d’ impacte de 17,759).
Amb aquest treball han investigat per primer cop el potencial dels long non-coding RNAs circulants com biomarcadors de resposta terapèutica. Demostrant que els long non-coding RNAs circulants són biomarcadors circulants útils per a seleccionar la correcta estratègia terapèutica, i per això, podrien constituir una eina de treball en el camp de la medicina personalitzada.

El PADRIS (Programa públic d’Analítica de Dades per a la Recerca i la Innovació en Salut), neix amb l’objectiu de fer més i millor recerca amb la reutilització de les dades.

Aquest programa serà gestionat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut i vol contribuir a millorar el posicionament internacional de Catalunya en recerca científica.

El PADRIS se suma al Pla estratègic d’innovació i recerca en salut (PERIS) per potenciar la recerca en salut orientada a les persones.

El Programa implantarà les mesures de seguretat, confidencialitat i privacitat necessàries per garantir el dret a la privacitat i reforçar, així, la protecció de les dades personals.

El PADRIS posarà a disposició de la comunitat científica les dades sanitàries relacionades i permetrà així l’impuls de la recerca, la innovació i l’avaluació en l’àmbit de la salut. Aquesta fita es podrà assolir mitjançant l’accés a la reutilització i creuament de les dades sanitàries generades pel Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT) per a la recerca, d’acord amb el marc legal i normatiu, els principis ètics i de transparència envers la ciutadania.

L’article “Structure of the homodimeric androgen receptor ligand-binding domain” dirigit pels professors Pablo Fuentes-Prior (Institut de Recerca del Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, IR-HSCSP) i Eva Estébanez-Perpiñá (Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona, IBUB) surt publicat a la prestigiosa revista Nature Communications.
A partir d’aquest treball els investigadors ja han començat a treballar en el disseny d’una nova generació de fàrmacs per al tractament personalitzat del càncer de pròstata basat en aquests resultats.
El treball revela per primera vegada, i a resolució atòmica (2.15 Å), l’estructura (homo)dimèrica del domini d’unió a hormones del receptor d’andrògens humà. Això és de gran utilitat a l’hora d’explicar l’impacte d’una gran quantitat de mutacions en el gen AR, identificades en individus que pateixen la síndrome d’insensibilitat androgènica o de càncer de pròstata.
D’altra banda, l’estructura tridimensional obtinguda representa una eina essencial per a la identificació o el disseny de nous fàrmacs per al tractament d’aquest tipus de càncer. En aquest sentit, és important destacar que l’AR ha estat i continua sent la diana central en la lluita contra aquesta malaltia. Molècules capaces d’interferir amb la unió d’hormones naturals com la testosterona s’utilitzen àmpliament en la pràctica clínica. No obstant això, els pacients desenvolupen amb relativa rapidesa resistència als mateixos, quedant sense alternatives terapèutiques. L’estructura presentada ara suggereix noves possibilitats per al desenvolupament de fàrmacs que no competeixin per les hormones naturals, sinó que bloquegin processos patofisiològics desencadenats per la unió de les mateixes. Aquests fàrmacs podrien ser usats com a alternativa o en conjunció amb els antiandrògens actuals per aconseguir un control més efectiu de la malaltia.
Han col·laborat en l‘elaboració d’aquesta investigació també les unitats de Espectrometria de Masses (Dra. Marta Vilaseca) i de Citometria (Dra. Marta Taulès) del Parc Científic de Barcelona; el grup de Endocrinologia Molecular de la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), dirigit pel Prof. Frank Claessens; així com els Profs. Adriaan Houtsmuller i Martin van Royen del Departament de Patologia i del Centre d’Imatge Òptica de la Universitat Erasmus de Rotterdam (Holanda).

La Dra. Eva Román, infermera de recerca del Servei de Patologia Digestiva i professora de l’Escola Universitària d’Infermeria de l’EUI-Sant Pau ha rebut el premi a la millor comunicació oral durant el XXVI Congrés de la Societat Catalana de Digestologia, que es va celebrar del 26 al 28 de gener a Lleida.

El treball premiat, “Efecte d’un probiòtic multiespècies sobre la funció cognitiva, el risc de caigudes i la resposta inflamatòria en pacients amb cirrosi” és un projecte multidisciplinar dirigit pels Drs. Soriano i Guarner, en el qual han participat Cristina Gely i Maria Poca del Servei de Patologia Digestiva; Juan Camilo Nieto, Sílvia Vidal i Cándido Juárez de l’Institut de Recerca (IIB-Sant Pau) i del Servei d’Immunologia; i Marta Pozuelo i Chaysavanh Manichanh, de l’Institut de Recerca Vall d’Hebron (VHIR).