Una recerca de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ofereix una de les primeres evidències que les teràpies psicològiques actuen com a estímuls biològics que indueixen respostes moleculars mesurables mitjançant biomarcadors en sang.
El treball preliminar, amb la participació de 22 pacients amb trastorn depressiu major a l’Hospital de Sant Pau, revela que les sessions psicoterapèutiques provoquen canvis en els microARN —molècules que regulen l’expressió dels gens a les cèl·lules— relacionats amb millores significatives en l’estat cognitiu dels participants. Els resultats, publicats a Scientific Reports, representen un avenç per monitorar la resposta dels pacients als tractaments farmacològics i a les intervencions terapèutiques no farmacològiques.
L’estudi liderat per la Dra. Maria J. Portella (IR Sant Pau) i la Dra. Analia Bortolozzi (IIBB-CSIC), que té Lluís Miquel-Rio (IIBB-CSIC) i la Dra. Muriel Vicent-Gil (Hospital de Sant Pau) com a primers autors, s’ha centrat en el trastorn depressiu major (TDM). Aquest es caracteritza no només per afectar l’estat d’ànim, sinó que també comporta un ampli espectre d’alteracions cognitives, com ara dificultats en l’atenció, la memòria, la velocitat de processament i la funció executiva. Són símptomes que persisteixen sovint malgrat els tractaments i que afecten greument la qualitat de vida dels pacients.
L’objectiu principal del treball va consistir a investigar els mecanismes moleculars subjacents a dues intervencions psicològiques, no farmacològiques, en pacients amb TDM: la remediació cognitiva integral, dissenyada per millorar o restaurar funcions cerebrals com l’atenció o la memòria; i la psicoeducació, que consisteix a explicar el trastorn al pacient i conscienciar-lo perquè l’afronti d’una manera més adaptativa.
Els investigadors van analitzar els microARN (o miARN) circulants en sang, abans i després de dotze setmanes d’intervenció psicològica, amb una sessió per setmana. Els microARN són petites molècules d’ARN que actuen com a interruptors mestres a les cèl·lules, normalment silenciant l’expressió de gens diana. Els pacients van ser avaluats sis mesos després de la intervenció, tot i que en aquest moment no es van analitzar els nivells de microARN.
L’anàlisi al llarg del temps de 38 microARN en el plasma dels 22 pacients ha revelat dos perfils diferents.
D’una banda, els pacients sotmesos a remediació cognitiva van mostrar una signatura específica de set microARN (let-7b-3p, miR-100-5p, miR-129-5p, miR-135a-5p, miR-151a-5p, miR-4516 i miR-451a), fortament vinculats a processos cognitius. «Aquests microARN regulen xarxes genètiques fortament implicades en la neuroplasticitat, la guia axonal i la transmissió sinàptica. Els canvis moleculars induïts per aquest tipus de teràpia es van reflectir en millores significatives i objectives en el rendiment cognitiu dels pacients», explica la Dra. Maria J. Portella, investigadora de l’IR Sant Pau que forma part del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM).
Per la seva banda, la psicoeducació va induir una signatura molecular completament diferent, caracteritzada per dos microARN: miR-126-5p i miR-195-5p. «Aquest perfil, relacionat amb l’equilibri cel·lular i les vies de senyalització de resiliència davant l’estrès cel·lular, no reflecteix millores cognitives objectives directes, sinó que actua més aviat com un amortidor sistèmic davant l’estrès», aclareix la Dra. Analia Bortolozzi (IIBB-CSIC), que també forma part del CIBERSAM.
Les dades preliminars de l’estudi suggereixen que totes dues intervencions psicoterapèutiques actuen en xarxes i llocs diferents del cervell, modificant signatures moleculars diferents. Els microARN tenen la capacitat de travessar la barrera hematoencefàlica —un filtre selectiu que protegeix el sistema nerviós central regulant quines substàncies poden passar de la sang al teixit cerebral— i es poden detectar en plasma, fet que els converteix en biomarcadors candidats per avaluar la resposta a les sessions psicològiques.
«Encara no som capaces de respondre si els canvis en els microARN són la causa de la millora o a l’inrevés, perquè hi ha poques dades i cal més recerca», expliquen les autores. Per aquest motiu, els resultats s’hauran de validar en cohorts més àmplies abans que es puguin traslladar a la pràctica clínica. El que sí que queda demostrat és que «les teràpies psicològiques actuen com a estímuls biològics específics, induint trajectòries moleculars diferents en la sang que no se superposen. I aporten una evidència molecular clara que les teràpies psicològiques tenen una base biològica mesurable a escala perifèrica», detalla la Dra. Bortolozzi.
Els resultats diferencials associats a cada teràpia demostren dianes terapèutiques específiques de les intervencions i «ofereixen una base extremament prometedora per al desenvolupament de biomarcadors en sang que permetin monitorar la recuperació cognitiva», explica la Dra. Portella.
«Aquest avenç notable aplanaria el camí cap a la psiquiatria de precisió en el trastorn depressiu major, en què, en el futur, la selecció de la intervenció terapèutica es podria personalitzar basant-se en el perfil molecular basal del pacient, en lloc de guiar-se únicament per un enfocament d’assaig i error clínic», conclouen totes dues investigadores.
L’estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III, la Fundació La Marató de TV3 i la Generalitat de Catalunya.
Miquel-Rio L, Vicent-Gil M, Jericó-Escolar J, Carrasco-Hernández J, Jubero M, Paz V, Gawron L, Ruiz-Bronchal E, Vera J, Del Mar Bonnín C, Puigdemont D, Alemany C, Cardoner N, de Diego-Adeliño J, Bortolozzi A, Portella MJ. Peripheral miRNA profiling identifies therapy-specific biological trajectories in the treatment of cognitive dysfunction in depression: an exploratory mechanistic study. Sci Rep 2026. https://doi.org/10.1038/s41598-026-55039-1.
