CURRENT AFFAIRS

NEWS

22/05/2023

La hipertensió arterial associada a una malaltia renal és un factor predictiu de preeclàmpsia

En el marc de la 24a Jornada de Nefrologia i Atenció Primària, organitzada per la Unitat d’Hipertensió i Prevenció de Mal Renal de la Fundació Puigvert – IIB Sant Pau, s’ha posat de manifest la necessitat d’una atenció coordinada i multidisciplinària a les gestants que presenten HTA perquè pot estar associada a una malaltia renal i ser un factor predictiu de sofrir preeclàmpsia. A més, confirmen les expertes, les dones que hagin sofert una complicació obstètrica com la preeclàmpsia tindran un risc alt de desenvolupar una malaltia cardiovascular com HTA, diabetis, obesitat i tromboembolisme, entre altres patologies.

La preeclàmpsia és una malaltia específica de l’embaràs i d’afectació multisistèmica (sobretot, ronyó, fetge i cervell), definida com una hipertensió que apareix a partir de les 20 setmanes de gestació. Actualment, és necessari realitzar proves de detecció a totes les embarassades i el garbellat del primer trimestre de la preeclàmpsia prematura s’inclou en el Protocol de Seguiment de l’Embaràs a Catalunya des de 2018.

La Dra. Elisa Llurba, directora del Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i Cap del Grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’Institut de Recerca de l’Hospital de Sant Pau – IIB Sant Pau, ha afirmat que “a l’Hospital de Sant Pau disposem d’un Programa de Garbellat de Preeclàmpsia que es realitza amb criteris d’història clínica materna (per exemple, haver-la sofert anteriorment), més la pressió arterial alta i l’avaluació del flux en les artèries uterines. Aquest garbellat és capaç d’identificar a un 65-70% de les dones que desenvoluparan preeclàmpsia preterme”.

Embaràs, HTA i malaltia renal

Un dels casos més comuns de la consulta de nefrologia de la Fundació Puigvert és la de dones amb poliquistosis renal autosòmica dominant (PQRAD), la malaltia renal hereditària més freqüent, quan es plantegen el desig gestacional. Es tracta d’una malaltia congènita que es diagnostica a través d’antecedents familiars de primer grau i es descarta mitjançant una ecografia. La Dra. Patrícia Fernández-Llama, cap de la Unitat d’Hipertensió Arterial del Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert, afirma que “les dones amb malalties renals tenen més risc de complicacions greus tant per a elles com per al futur nadó. És per aquest motiu que obstetres i nefròlogues de l’Hospital Sant Pau i la Fundació Puigvert, respectivament, treballem, coordinadament en una consulta multidisciplinària per a abordar aquests embarassos d’alt risc: si es planifica l’embaràs amb la malaltia renal estabilitzada, el risc de complicacions es redueix perquè ens permet anticipar-nos i aplicar estratègies d’intervenció precoces per a minimitzar els riscos.”

Preeclàmpsia, avantsala d’una malaltia cardiovascular

Un estudi retrospectiu de l’Institut Català de la Salut (ICS) a la ciutat de Barcelona ha registrat un total de 1976 episodis de preeclàmpsia en 1329 dones (algunes van tenir dos o més episodis) en els últims vint anys. L’anàlisi i seguiment d’aquestes pacients durant aquest període posa de manifest que les dones que han sofert un o més episodis de preeclàmpsia desenvolupen al cap dels anys alguna malaltia cardiovascular greu com HTA, diabetis, obesitat, esdeveniments cardiovasculars i fins i tot malaltia renal, amb molta més freqüència que les dones que mai van presentar preeclàmpsia.

La conclusió continua sent la mateixa: una bona comunicació i coordinació entre pacients, mèdics/as de família, obstetres i nefròlegs/as per a la detecció, control i seguiment de les dones en edat reproductiva amb HTA i desig gestacional és vital per a prevenir la preeclàmpsia i la seva morbimortalitat associada.

This website uses cookies to improve the browsing experience and perform analytical tasks. If you continue browsing, we understand that you agree our cookies policy. More information