Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, juntament amb científics de l’Escola Politècnica Federal de Lausane (EPFL), descriuen el circuit cerebral responsable de les al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson. Els científics han desenvolupat un dispositiu robòtic que permet induir al·lucinacions i estudiar els circuits cerebrals que s’activen. L’estudi, que acaba de publicar-se a la prestigiosa revista Science Translational Medicine, posa de manifest la relació d’aquestes al·lucinacions en el context i la progressió de la malaltia de Parkinson i podria esdevenir un indicador a tenir en compte per al diagnòstic precoç.
Investigadors de l’Institut de Receca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau en col·laboració amb científics a l’Escola Politècnica Federal de Lausane (EPFL) acaben de descriure el circuit cerebral responsable de les al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson i la seva possible relació en la progressió de la malaltia.
L’equip liderat per Jaume Kulisevsky, director del grup de recerca de Parkinson i trastorns del moviment a l’IIB Sant Pau i de la Unitat amb el mateix nom del Servei de Neurologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, i per Olaf Blanke, investigador principal a l’EPFL de Ginebra, ha desenvolupat un dispositiu robòtic que permet induir al·lucinacions a persones sanes i també a malalts de Parkinson que, combinat amb estudis de ressonància magnètica els ha permès estudiar els circuits cerebrals responsables i identificar que són els mateixos implicats en les al·lucinacions formades que donen lloc a problemes greus als malalts de Parkinson.
Al·lucinacions que no es tenien en compte però que poden ser reveladores
La malaltia de Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més prevalent al món després de l’Alzheimer i afecta sobretot a la gent gran. Es coneix principalment per la tremolor i els moviments involuntaris a les extremitats que provoca en alguns pacients, però en realitat hi ha molts altres símptomes d’aquesta malaltia neurodegenerativa. Les al·lucinacions en aquests pacients són freqüents però només es consideraven símptomes de Parkinson les al·lucionacions formades, és a dir, aquelles on l’alteració de la percepció és major.
Alguna vegada has sentit que tenies algú al darrere però en canvi no hi havia ningú? O bé et senties “acompanyat” com si hi hagués alguna altra presència en una mateixa estança? També és possible que hagis percebut quasi de reüll que algun animal o objecte passa de pressa. Aquest tipus de fenòmens són el què s’anomenen al·lucinacions “menors” o “no formades”. Són molt freqüents en malalts de Parkinson, esdevenint cada cop més freqüents a mida que la malaltia avança; i també són comuns entre el 5% de la població sana.
“En el passat, no es donava importància a aquest tipus d’al·lucinacions. S’atribuïen a la medicació o bé quedaven sense identificar perquè la gent no les comparteix, potser per vergonya, o bé perquè els professionals sanitaris no preguntàvem sobre aquest tema. El nostre grup de recerca ja va identificar el paper clau d’aquestes al·lucinacions menors en la malaltia de Parkinson i ara, amb aquest treball podem concloure que els circuits cerebrals responsables són els mateixos que més endavant causaran al·lucinacions majors, un indicador greu de la progressió de la malaltia i el deteriorament cognitiu dels pacients”, explica Jaume Kulisevsky, investigador de l’IIB Sant Pau i co-autor principal de l’estudi que s’acaba de publicar a la revista Science Translational Medicine.
Implicacions pràctiques
L’estudi, que s’ha dut a terme amb persones sanes i pacients de Parkinson de l’Hospital de Sant Pau a Barcelona i en altres hospitals a Suïssa i França, reafirma les bases funcionals del fenòmen de les al·lucinacions i podria ser un bon marcador per a estudiar el progrés de la malaltia. L’expertesa del grup liderat per Kulisevsky sobre aquest tipus de fenòmens i el seu treballs previs indicant les al·lucinacions menors com a símptomes pre-motors a tenir en compte, així com la descripció dels circuits d’atenció i connectivitat visual, fan possible que aquest nou dispositiu esdevingui una nova eina per a l’estudi i el diagnòstic del Parkinson. Com en la majoria de malalties neurodegeneratives, cal fer esforços en la detecció precoç i en identificar dianes orientades a desenvolupar tractaments que n’evitin la progressió. L’ús d’aquest aparell robòtic en combinació amb tècniques de ressonància magnètica han permès als investigadors identificar les xarxes cerebrals implicades en les al·lucinacions i descobrir-ne diferents nivells de severitat o deteriorament.
De cara als pacients i a la pràctica clínica, aquest estudi impactarà directament en els següents aspectes:
Article de referència
Bernasconi et al., Sci. Transl. Med., 13, eabc8362 (2021) 28 April 2021. 10.1126/scitranslmed.abc8362
