L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha liderat un projecte multicèntric que redefineix el que és un rendiment cognitiu normal. El treball, desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla de Santander i la fundació CITA-Alzheimer de Sant Sebastià, ha donat lloc a dos articles científics complementaris publicats a la revista Alzheimer’s & Dementia: Diagnosis, Assessment & Disease Monitoring (DADM), que estableixen noves referències cognitives basades exclusivament en persones sense patologia amiloide i demostren la seva capacitat per millorar el diagnòstic precoç.
Un equip de recerca liderat pel Dr. Àlex Bayés, cap del grup de Fisiologia Molecular de la Sinapsi de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), ha aconseguit el que durant dècades havia estat un objectiu esquiu: obtenir un retrat molecular precís i diferenciat de tipus sinàptics individuals a l’hipocamp, l’estructura cerebral que actua com a nucli de l’aprenentatge i la memòria.
L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha incorporat David González Gil com a nou gerent, un nomenament aprovat pel Patronat de la Fundació en la sessió extraordinària del passat 6 d’octubre. David González ja ha assumit oficialment el càrrec aquest 9 de desembre, amb l’objectiu d’impulsar una nova etapa de creixement i consolidació del centre.
La nova xarxa XWHIN (Women’s Health Innovation Network), coordinada per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), s’ha constituït amb el suport de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), que ha concedit un finançament d’1 milió d’euros en el marc de la convocatòria Xarxes d’R+D+I 2025. Aquesta iniciativa suposa un reconeixement al lideratge de l’IR Sant Pau en recerca responsable amb perspectiva de gènere, i consolida el seu paper com a agent clau de l’ecosistema català d’R+D+I en salut.
Investigadors del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han identificat un nou mecanisme pel qual el complement C3, una proteïna clau del sistema immunitari, pot influir directament en l’evolució de l’ateroesclerosi. L’estudi, publicat a la revista Cells, mostra que l’activació d’aquesta molècula altera l’estructura i el comportament de les cèl·lules que formen la paret de les artèries, contribuint al fet que les lesions esdevinguin més inestables i propenses a trencar-se.