EPIDEMIOLOGIA, SALUT PúBLICA I ATENCIó PRIMàRIA

EPIDEMIOLOGIA CLíNICA I SERVEIS SANITARIS

22 abril, 2020

Estudis COVID-19 – MESURES DE L’OMS PER ABANDONAR GRADUALMENT EL CONFINAMENT

L’Organització Mundial de la Salut proposa una sèrie de mesures per abandonar gradualment el confinament mantenint l’epidèmia de COVID‑19 sota control

Data d’elaboració: 16 d’abril de 2020


MISSATGES CLAU

  • Els països que han donat una resposta ràpida a la COVID-19 implementant mesures integrals de salut pública, han aconseguit mantenir el brot sota control i al mateix temps han mantingut la capacitat de prestar atenció clínica de qualitat i evitar així la mortalitat secundària per altres causes.
  • Aquestes mesures de salut pública, que inclouen el confinament global de la població, han causat una disrupció social i econòmica generalitzada, pel que és necessari iniciar una transició progressiva per relaxar les restriccions i mantenir alhora la pandèmia sota control.
  • La transició des d’una situació de transmissió generalitzada a la comunitat a un estat estable de baix nivell o sense transmissió, ha d’estar basada en l’evidència, recolzada en dades i implementar-se gradualment. L’Organització Mundial de la Salut destaca sis criteris para poder arribar a l’objectiu:

1. Control de la transmissió de la COVID-19 i nombre de casos nous

2. Canvi d’orientació en la resposta del sistema, de la identificació de casos greus a la detecció i aïllament de tots els casos (detecció, realització de proves, aïllament, quarantena)

3. Risc de brots en entorns d’alta vulnerabilitat

4. Mesures preventives en els llocs de treball

5. Gestió del risc de casos importats

6. Compromís de tota la comunitat


CONTEXT

Des de l’inici de la pandèmia de la COVID-19, més de 1,7 milions de persones s’han contagiat i al voltant de 85.000 han mort. La propagació global del virus ha col·lapsat els sistemes de salut i ha causat una disrupció social i econòmica generalitzada. Les mesures de confinament adoptades, amb la conseqüent suspensió de les activitats socials i econòmiques, han aconseguit reduir la capacitat de transmissió comunitària del virus.

No obstant això, aquestes mesures generalitzades de distanciament físic de la població i de limitació de la mobilitat poden tenir un profund impacte negatiu en els individus, comunitats i la societat.

Es resumeix aquí un document de l’Organització Mundial de la Salut, actualització d’un previ del mes de febrer, que pretén guiar la resposta de salut pública a la COVID-19 a nivell nacional i local, oferint orientacions pràctiques per a l’acció estratègica adaptades al context local, destacant les orientacions pels països que es preparen per a la transició gradual des d’una situació de transmissió generalitzada a un estat estable de baix nivell o sense transmissió. [1]

INFORMACIÓ D’INTERÈS

El document destaca que els països es troben en diferents etapes en l’evolució de l’epidèmia. On ha existit una resposta precoç amb la implementació de mesures integrals de salut pública (com ara la identificació precoç dels casos mitjançant la realització ràpida de proves de detecció i aïllament dels casos, amb seguiment exhaustiu i quarantena dels contactes), la propagació de la COVID-19 s’ha situat per sota del llindar a partir del qual els sistemes de salut no són capaços de prevenir l’excés de mortalitat causada per la malaltia.

Els països que han pogut reduir la transmissió i mantenir el brot sota control, han mantingut la seva capacitat per a prestar una atenció clínica de qualitat i de minimitzar la mortalitat secundària per altres causes garantit una prestació continuada i segura de serveis essencials de salut.

En aquests països existeix la necessitat urgent de planificar una transició progressiva que permeti relaxar les restriccions de tal manera que es mantingui la supressió sostinguda de la transmissió en un nivell baix i, alhora, que permeti la represa d’algunes activitats econòmiques i socials, prioritzades després d’haver ponderat el benefici socioeconòmic i el risc epidemiològic. No obstant això, sense una planificació acurada, l’aixecament prematur de les mesures de distanciament físic és probable que condueixi a un ressorgiment incontrolat en la transmissió de la COVID-19 i això repercuteixi en una segona ona amplificada de casos.

En absència d’una vacuna segura i efectiva, el millor resultat que cal esperar a curt i mig termini als països amb un escenari de transmissió comunitària és aconseguir un estat sostingut de baix nivell o sense transmissió de COVID-19. Aconseguir aquest objectiu dependrà de la capacitat de les autoritats per a assegurar que es satisfacin sis criteris clau:

1. La transmissió de la COVID-19 es controla a un nivell de casos esporàdics i de casos agrupats, tots ells a partir de contactes coneguts o importats, i la incidència de nous casos es manté en un nivell que el sistema de salut pugui gestionar amb una capacitat substancial de reserva.

2. Existeixen suficients capacitats i recursos en el sistema de salut per a permetre el canvi d’orientació principal, principalment de la detecció i tractament dels casos greus a la detecció i aïllament de tots els casos, independentment de la seva gravetat i origen:

a) Detecció: els casos sospitosos poden detectar-se ràpidament després de l’inici dels símptomes a través de la cerca activa de casos, autonotificació, cribratge en el moment de l’ingrés o altres enfocaments;

b) Proves de detecció: en tots els casos sospitosos poden realitzar-se proves de detecció dins de les 24 hores de la seva identificació i mostratge, i hauria d’haver-hi suficient capacitat per a verificar l’estat lliure de virus dels pacients que s’han recuperat;

c) Aïllament: tots els casos confirmats poden ser aïllats de manera efectiva (en hospitals i/o instal·lacions designades per als casos lleus i moderats, o a casa amb el suficient suport si la instal·lació designada no està disponible) i immediata fins que ja no siguin infecciosos;

d) Quarantena: es poden rastrejar tots els contactes pròxims, posar-se en quarantena i monitorar-se durant 14 dies, ja sigui en una instal·lació especialitzada o en els seus domicilis. El seu monitoratge i suport es poden realitzar a través d’una combinació de visites per part de voluntaris de la comunitat, trucades telefòniques o missatges.

3. El risc de brots en entorns d’alta vulnerabilitat està minimitzat, la qual cosa requereix que tots els controladors principals i/o amplificadors de la transmissió de la COVID-19 hagin estat identificats, amb implementació de mesures apropiades per a minimitzar el risc de nous brots i de transmissió nosocomial (per exemple, una adequada prevenció i control d’infeccions, incloent el triatge i la provisió d’equipament de protecció personal en els establiments de salut i centres residencials).

4. Establiment de mesures preventives en els llocs de treball per a reduir el risc, incloses les directrius, capacitats i recursos apropiats per a promoure i facilitar l’aplicació de mesures estàndard de prevenció de la COVID-19 com són el distanciament físic, la rentada de mans, la higiene respiratòria i, potencialment, el control de la temperatura.

5. Gestió del risc de casos importats a través d’una anàlisi del possible origen i de les rutes d’importació, i mesures disponibles per a detectar ràpidament i gestionar els casos sospitosos entre viatgers (inclosa la capacitat de posar en quarantena a les persones que arriben d’àrees amb transmissió comunitària).

6. La comunitat està totalment compromesa i entén que la transició implica un canvi important, des de la detecció i tractament només dels casos greus a la detecció i aïllament de tots els casos, que s’han de mantenir les mesures basades en conductes preventives, i que tots els individus de la comunitat tenen un paper clau en l’habilitació i en alguns casos en la implementació de noves mesures de control.

El document destaca que les decisions sobre quan i on dur a terme aquesta transició han d’estar basades en l’evidència, secundades per dades i implementades de manera gradual. És essencial disposar de dades precises en temps real sobre les proves de detecció dels casos sospitosos, sobre la naturalesa i situació d’aïllament de tots els casos confirmats, del nombre de contactes per cas i de l’exhaustivitat del seguiment, així com de la capacitat dinàmica del sistema de salut per a tractar els casos de COVID-19.

Per a reduir el risc de nous brots, les mesures de restricció han de ser aixecades de manera escalonada i gradual, basant-se en una avaluació dels riscos epidemiològics i dels beneficis socioeconòmics d’aixecar tals restriccions en diferents llocs de treball, centres educatius i activitats socials (com concerts, esdeveniments religiosos o esportius). L’avaluació del risc podria beneficiar-se de la realització de proves serològiques, quan es disposa de proves de confiança, que informin sobre la susceptibilitat de la població enfront de la COVID-19.

Idealment, hi hauria un mínim de 2 setmanes (corresponent al període d’incubació de COVID-19) entre cada fase de la transició, per a donar temps suficient per a conèixer el risc de nous brots i respondre adequadament.

Referències

[1] WHO Department of Communications Team. Strategic preparedness and response plan for the new coronavirus. April 14th 2020, disponible en https://www.who.int/publications-detail/covid-19-strategy-update-13-april-2020


Aquesta informació ha estat redactada per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà per contribuir a sintetitzar i actualitzar els resultats de la recerca disponible en relació amb la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cap altra institució o organisme queda compromès pel contingut d’aquesta informació.

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques analítiques. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Més informació