EPIDEMIOLOGIA CLíNICA I SERVEIS SANITARIS

27 març, 2020

RESPOSTES COVID-19 – VENTILACIÓ ARTIFICIAL SIMULTÀNIA

És factible la ventilació artificial de diversos pacients de forma simultània amb un sol respirador?

Data d’elaboració: 27 de març de 2020.

(aquest document ha comptat amb la col·laboració del Dr. Lluís Gallart Gallego (Cap de Secció d’Anestesiologia del Parc de Salut Mar)).

MISSATGES CLAU

• Des del punt de vista tècnic, és factible ventilar múltiples pacients amb un sol respirador, tot i que es desconeixen els resultats en els pacients que es poden derivar d’aquesta pràctica;
• La informació de la que es disposa actualment és molt escassa, ja que només existeix un sol estudi en dos voluntaris sans en els que es va aplicar la ventilació amb una màscara facial, i per tant l’aplicabilitat dels estudis a la pràctica és mínima;
• Si, pels reptes que planteja la situació actual, es decideix usar un respirador per a la ventilació de més d’un pacient hauran de considerar-se les següents especificacions per garantir un adequat procediment:
  • Ventilació de múltiples pacients amb un sol ventilador administrant els Vt programats quan els pacients siguin similars (pes ideal, distensibilitat (compliance), resistència);
  • Quan els pacients tinguin característiques diferents els Vt administrats també han de ser diferents (a més diferència en la seva distensibilitat i/o resistència s’aplicarà més diferència de Vt, PCO2 i PaO2);
  • La ventilació múltiple hauria de ser en mode controlat per pressió (VCP) ja que és més segura.

METODOLOGIA

Cerca a PubMed d’estudis a partir de l’estratègia “ventilat*[ti] AND (multiple[ti] OR simultaneous*[ti] OR split*[ti] OR capacity[ti]) AND single[ti]”. Identificació d’una avaluació dels quatre principals estudis en un recurs per cures en unitats de crítics. Extracció de les principals característiques tècniques dels estudis i valoració de les implicacions per a la pràctica.

EVIDÈNCIA CLÍNICA

S’han identificat 4 estudis que avaluen la possibilitat de ventilar mecànicament múltiples pacients amb un sol respirador. La Taula 1 resumeix les principals característiques dels estudis. És necessari dir que només un dels estudis es va dur a terme amb participants humans, en concret, dos voluntaris sans en els que es va utilitzar una màscara facial com a via aèria per a instal·lar la ventilació [4]. La resta d’estudis van ser experiments amb pulmons artificials [1, 2] o animals [3].

La taula 2 resumeix les principals fortaleses i limitacions dels estudis. L’estudi de Branson [1] presenta el model més ben dissenyat de tots tres estudis experimentals, si bé Paladino [3] dissenya un model animal, per tant, amb pulmons reals. L’únic estudi en humans [4] planteja alguns problemes per la seva aplicació a la situació en la que es planteja la necessitat d’implantar la ventilació artificial de diversos pacients. Més enllà de la mínima grandària de la mostra, la via aèria utilitzada va ser la d’una màscara facial en voluntaris sans sense dispnea i que per tant no presentaven cap dificultat per a ventilar-los.

Tot i que cap dels estudis incloïa pacients amb necessitat de ventilació mecànica invasiva, els paràmetres de flux, pressió, volum, resistència, així com els paràmetres d’oxigenació en animals i voluntaris sans derivats de la ventilació simultània, mostren que és tècnicament factible ventilar múltiples pacients amb un sol respirador. Davant de la manca de resultats en pacients més representatius de la situació actual els resultats dels estudis han de ser interpretats amb molta precaució abans d’usar-los en la pràctica clínica.

Si en l’actualitat es considera la possibilitat d’usar un respirador per a la ventilació de més d’un pacient per causes de força major, s’han de tenir en compte les següents consideracions d’aplicabilitat:

• Si les característiques dels pacients són similars (pes ideal, distensibilitat (compliance), resistència), poden ventilar-se múltiples pacients amb un sol respirador, de forma que els pacients rebran els Vt programats.

• Si les característiques dels pacients són diferents, els Vt que rebran els pacients seran diferents i per tant uns pacients poden estar hipoventilats (i hipoxèmics) i els altres hiperventilats. Les diferències entre pacients seran proporcionals a les diferències mecàniques: a més diferència de distensibilitat (compliance) i/o resistència més diferència de Vt, PCO2 i PaO2.

• Si es ventilen per volum (VCV), els pacients hiperventilats poden patir volo/barotrauma perquè poden rebre Vt alts. Per tant, la ventilació múltiple hauria de ser sempre en mode controlat per pressió (VCP) ja que és més segura.

Taula 1. Característiques dels estudis:

Taula 2: Fortaleses i limitacions dels estudis:

[1] Branson R, Blakeman T, Robinson B, Johannigman J. Use of a single ventilator to support 4 patients: laboratory evaluation of a limited concept. Respir Care. 2012;57(3):399-403. doi:10.4187/respcare.01236

[2] Neyman G, Irvin C. A single ventilator for multiple simulated patients to meet disaster surge. Acad Emerg Med. 2006;13(11):1246-1249. doi:10.1197/j.aem.2006.05.009

[3] Paladino L, Silverberg M, Charchaflieh J, et al. Increasing ventilator surge capacity in disasters: ventilation of four adult-human-sized sheep on a single ventilator with a modified circuit. Resuscitation. 2008;77(1):121-126. doi:10.1016/j.resuscitation.2007.10.016

[4] Smith R, Brown J. Simultaneous ventilation of two healthy subjects with a single ventilator. Resuscitation. 2009;80(9):1087. doi:10.1016/j.resuscitation.2009.05.018

Aquesta informació ha estat redactada per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà per contribuir a sintetitzar i actualitzar els resultats de la recerca disponible en relació amb la pandèmia provocada pel coronavirus SARS-CoV-2. Cap altra institució o organisme queda compromès pel contingut d’aquesta informació.