L’editorial Springer Nature acaba de publicar l’Atlas of Virtual Surgical Planning and 3D Printing for Cranio-Maxillo-Facial Surgery, una obra de referència internacional que marca una fita en la integració de la innovació tecnològica i la humanització de l’atenció sanitària en l’àmbit de la cirurgia craneomaxil·lofacial. El llibre ha estat editat pel Dr. Alessandro Tel, especialista en cirurgia maxil·lofacial del Departament de Cirurgia de Cap i Coll i Neurociències de l’Hospital Universitari d’Udine (Itàlia), i pel Dr. Massimo Robiony, professor associat de Cirurgia Maxil·lofacial a la Universitat d’Udine i cap de la Unitat de Cirurgia Maxil·lofacial de l’Hospital Universitari d’Udine.
L’atles es presenta com el resultat d’anys de treball i de la col·laboració entre professionals d’arreu del món que comparteixen una mateixa visió: la medicina com a ciència en renovació constant i l’ésser humà com a prioritat. L’obra proposa un enfocament que els seus editors denominen Tecno-Humanització, és a dir, l’aplicació de tot el potencial de la tecnologia —inclosa la intel·ligència artificial— a la pràctica clínica, però sempre respectant l’ètica i reforçant la dimensió humana de l’acte mèdic.
En l’àmbit específic de la cirurgia de cap i coll, la realitat virtual, la planificació quirúrgica en 3D i la impressió de biomodels s’han convertit en eines indispensables per millorar la seguretat, la precisió i la comunicació amb el pacient, i aquest atles pretén servir com a guia didàctica i pràctica per al seu ús més avançat.
Entre els autors hi ha el Dr. Josep Munuera, responsable del grup d’Imatge Mèdica Avançada, Intel·ligència Artificial i Teràpia Guiada per Imatge de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), i cap del Servei de Diagnòstic per la Imatge de l’Hospital Sant Pau. La seva aportació se centra en el capítol dedicat als protocols específics d’adquisició d’imatges en radiologia per a la planificació quirúrgica virtual i la impressió 3D en cirurgia craneomaxil·lofacial. Aquest apartat revisa en profunditat les tècniques, els paràmetres i les consideracions necessàries per obtenir imatges de la màxima qualitat diagnòstica i quirúrgica.
Segons explica el Dr. Munuera, «una correcta elecció de la tècnica d’imatge i la configuració adequada dels paràmetres d’adquisició és la base perquè el cirurgià pugui planificar amb total seguretat i precisió la cirurgia». Afegeix que «el treball en equip entre radiòlegs i cirurgians és clau: les nostres decisions en la fase de diagnòstic condicionen de manera directa el grau de precisió i el resultat final de la intervenció».
El capítol descriu com la imatge mèdica ha evolucionat des dels raigs X i l’arribada del TAC i la ressonància magnètica fins a la integració actual de la intel·ligència artificial, la reconstrucció 3D i la fabricació additiva. Aquestes tecnologies no només permeten visualitzar amb realisme estructures anatòmiques complexes, sinó també fusionar dades de diferents modalitats per planificar intervencions més personalitzades i segures.
En cirurgia craneomaxil·lofacial, on conviuen estructures òssies i teixits tous en un espai anatòmic reduït i delicat, l’elecció i la configuració correctes de la tècnica d’imatge —sigui TAC, CBCT, ressonància magnètica, ecografia o escaneig òptic— són clau per a l’èxit quirúrgic. Cada modalitat aporta avantatges i limitacions: el TAC ofereix una gran resolució espacial per a os, la ressonància magnètica és insubstituïble per a nervis, vasos i teixits tous, el CBCT destaca pel seu baix nivell de radiació i alta resolució òssia, i la fotogrametria 3D o l’escaneig intraoral permeten registrar amb precisió la superfície facial i la dentició per integrar-los en el model quirúrgic.
El capítol descriu també l’ús d’imatge intraoperatòria —com el TAC o CBCT al quiròfan, l’ecografia o tècniques de fluorescència— per verificar en temps real la col·locació d’implants, la simetria facial o la perfusió de penjalls. Dedica una part substancial als paràmetres d’adquisició adaptats a cada indicació clínica, des de fractures i tumors fins a anomalies congènites o patologia articular, així com a seqüències avançades de ressonància per obtenir models volumètrics isotropics.
La reconstrucció i segmentació 3D ocupa un lloc central, amb mètodes que permeten aïllar ossos, vasos i teixits tous mitjançant algoritmes semiautomàtics o eines intel·ligents de delineació, sempre prioritzant la qualitat de la dada original. El Dr. Munuera subratlla que «l’estandardització de protocols i la minimització d’artefactes són essencials, així com ajustar l’adquisició a la data de la cirurgia per garantir la màxima correspondència anatòmica».
A més, el capítol contempla consideracions específiques per a pacients pediàtrics, prioritzant la reducció de la dosi de radiació, l’ús de tècniques no ionitzants i la creació d’entorns amigables que facilitin la col·laboració del nen. Finalment, introdueix una reflexió poc habitual en textos tècnics: l’impacte mediambiental de la imatge mèdica. Des del consum energètic dels equips fins a la gestió de residus electrònics o l’ús de metalls rars i contrastos, el text fa una crida a adoptar tecnologies més eficients, programes de reciclatge i solucions sostenibles que redueixin la petjada ecològica del sector.
Amb aquest atles, s’ofereix una eina que combina rigor tècnic, consciència ètica i visió de futur, amb l’objectiu que la tecnologia més avançada estigui sempre al servei de la precisió quirúrgica i de la humanització de l’atenció al pacient. En paraules del Dr. Munuera, «és un honor haver contribuït a una obra que no només recull coneixement tècnic de primer nivell, sinó que també transmet una filosofia de treball en què la tecnologia és un mitjà per cuidar millor les persones».
Tel A, Robiony M, editors. Atlas of Virtual Surgical Planning and 3D Printing for Cranio-Maxillo-Facial Surgery. Cham: Springer Nature; 2025.
