L’aprovació de nous medicaments amb anticossos per a la malaltia d’Alzheimer –lecanemab i donanemab– i de proves diagnòstiques en sang marquen l’inici d’una nova era en el diagnòstic i tractament d’aquesta malaltia. Tanmateix, sense una ràpida reforma en els sistemes sanitaris, les polítiques públiques i les actituds socials, el seu potencial no es materialitzarà plenament, adverteixen 40 dels principals experts en Alzheimer a la Sèrie de The Lancet sobre la malaltia d’Alzheimer.
La malaltia d’Alzheimer representa aproximadament el 70 % de tots els casos de demència i és una de les principals causes de discapacitat, cosa que es tradueix en elevats costos socials i econòmics.
En una comparació innovadora, la sèrie destaca que els nous tractaments amb anticossos monoclonals poden frenar la progressió de la malaltia d’Alzheimer fins a un nivell comparable amb l’eficàcia de medicaments utilitzats en càncer, artritis reumatoide i esclerosi múltiple. No obstant això, els autors assenyalen que les diferències en l’edat dels pacients, els resultats clínics i els efectes secundaris obliguen a interpretar aquestes comparacions amb cautela.
Malaltia | Alzheimer (lecanemab) | Alzheimer (donanemab) | Càncer de mama en estadi primerenc | Càncer de pulmó | Esclerosi múltiple | Artritis reumatoide |
Eficàcia en retardar la progressió | 8 % | 10 % | 9 % | 32 % | 4 % | n/a |
Reducció en la progressió en escales de discapacitat | 0,19 | 0,26 | n/a | n/a | 0,20 | 0,25 |
Malgrat la similitud en l’efectivitat dels tractaments per a altres malalties, els elevats costos dels medicaments, els complexos requisits de les proves diagnòstiques, l’atenció subòptima als símptomes conductuals i la insuficiència de recursos amenacen de deixar enrere els pacients amb Alzheimer.
De manera encoratjadora, també es perfilen millores en la prevenció de la malaltia d’Alzheimer, amb l’aparició dels Brain Health Services, que identifiquen les persones amb alt risc de desenvolupar la malaltia i els proporcionen programes de tractament personalitzats. Tanmateix, la majoria dels casos d’Alzheimer es produeixen en persones amb risc baix o normal, cosa que fa essencials les mesures poblacionals que disminueixen el risc, com un disseny urbà més saludable i les restriccions a l’alcohol i a les begudes ensucrades.
Els autors demanen una acció global coordinada perquè el ràpid avenç científic en el camp de la malaltia d’Alzheimer vagi acompanyat de reformes en l’àmbit dels proveïdors sanitaris, les polítiques i la societat.
Entre els autors de la sèrie hi figuren dos investigadors espanyols: el Dr. Juan Fortea, de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i cap de la Unitat de Memòria de Sant Pau, i la Dra. Eider Arenaza-Urquijo, d’ISGlobal. Tots dos han contribuït a l’apartat dedicat al diagnòstic, un camp que viu una autèntica revolució gràcies a la irrupció dels biomarcadors sanguinis. Aquestes proves permeten detectar els canvis biològics de l’Alzheimer fins i tot abans de l’aparició dels primers símptomes clínics, cosa que obre la porta a intervenir en fases molt inicials de la malaltia i maximitzar l’impacte dels nous tractaments.
En paraules del Dr. Fortea: «Vivim una fita en el tractament de l’Alzheimer amb els primers fàrmacs capaços de modificar l’evolució de la malaltia. Aquest avenç fa encara més significatiu i important continuar progressant en el diagnòstic, especialment amb el desenvolupament de biomarcadors que ens permetin identificar els pacients en els estadis més inicials. Només així podrem garantir que els nous tractaments s’administrin en el moment oportú i que tinguin el màxim benefici possible per als pacients».
L’autor principal de la sèrie, el professor Giovanni Frisoni, de la Universitat de Ginebra (Suïssa), afirma: «Les proves en sang, els fàrmacs biològics per a la malaltia d’Alzheimer i les intervencions preventives estan impulsant l’atenció cap a un terreny completament nou i apassionant. Tanmateix, les antigues necessitats dels pacients no desapareixeran. Al contrari, més metges d’atenció primària i especialistes en demència hauran de dominar els avenços menys vistosos, però constants que s’han produït en les darreres dècades en la cura i tractament dels trastorns conductuals, l’ús d’eines sofisticades de diagnòstic per imatge i laboratori, i l’atenció psicosocial. Un esforç concertat de la societat en aquesta direcció permetrà que els nostres pacients actuals i futurs es beneficiïn plenament del potencial dels avenços científics i tecnològics».
https://www.thelancet.com/series-do/alzheimers-disease