El Servei d’Oftalmologia de l’Hospital de Sant Pau, juntament amb el Grup de Recerca en Oftalmologia de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), han participat recentment en un assaig clínic internacional de teràpia gènica per a la degeneració macular associada a l’edat (DMAE) en la seva forma humida, una de les principals causes de pèrdua de visió en persones grans.
La intervenció es va dur a terme fa poques setmanes i va suposar un fita per a l’hospital, en convertir-se en la primera cirurgia d’aquest tipus realitzada a Catalunya en el marc de l’assaig. L’operació es va desenvolupar sense complicacions i marca l’inici de la participació de Sant Pau en aquest estudi internacional de fase 3, que avalua l’eficàcia i la seguretat del fàrmac ABBV-RGX-314. «Es tracta d’una cirurgia innovadora en què introduïm el fàrmac sota la retina. La intervenció es va desenvolupar bé i ara ens trobem en la fase de seguiment del pacient», explica el Dr. Ignacio Vela, investigador principal de l’estudi a Sant Pau.
La DMAE és una patologia degenerativa de la retina que afecta la visió central, dificultant tasques tan quotidianes com llegir, reconèixer rostres o manejar diners. Tot i que no provoca ceguesa total, sí que limita de manera molt significativa l’autonomia de qui la pateix. S’estima que entre un 4 % i un 8 % de la població major de setanta anys pateix aquesta malaltia, la incidència de la qual creix a mesura que augmenta l’esperança de vida.
Hi ha dues formes principals: la seca i la humida. La forma seca, que representa la majoria dels casos, avança lentament i no disposa d’un tractament eficaç en la pràctica clínica, tot i que hi ha assajos en marxa. La forma humida, en canvi, progressa de manera molt més ràpida: pot provocar pèrdues de visió importants en pocs mesos si no es tracta.
Des de 2006, el tractament estàndard de la DMAE humida consisteix en injeccions intravítries de fàrmacs antiangiogènics, que bloquegen la proliferació de vasos sanguinis anòmals sota la retina i eviten que es produeixi líquid o sang a la màcula. Gràcies a aquests tractaments, milers de pacients han aconseguit frenar la progressió de la malaltia i conservar part de la seva visió durant anys. Van suposar, en el seu moment, un canvi radical en el maneig d’aquesta patologia, que fins aleshores conduïa inevitablement a una pèrdua visual greu en molt poc temps.
Malgrat la seva eficàcia, aquest abordatge presenta limitacions importants. El tractament requereix una pauta molt intensiva: durant el primer any solen administrar-se entre sis i vuit injeccions, i posteriorment es mantenen de forma periòdica cada dos o tres mesos, al llarg de tota la vida del pacient. Cada una d’aquestes visites implica injectar el medicament directament a l’ull, cosa que genera ansietat i molèsties, especialment en persones grans que sovint pateixen altres malalties cròniques. A més, cada procediment comporta un petit risc de complicacions, com ara infeccions o inflamació ocular, que obliga a un control rigorós.
«Rebem bons resultats en frenar la pèrdua visual, però a costa de tractaments molt exigents, tant per al pacient com per al sistema sanitari. La idea de la teràpia gènica és precisament evitar aquesta dependència d’injeccions contínues a l’ull», assenyala el Dr. Vela.
El nou enfocament busca superar aquestes limitacions amb una estratègia diferent: fer que el mateix ull sigui capaç de produir, de manera continuada, la substància que controla la malaltia. En lloc de dependre d’injeccions periòdiques per aportar el fàrmac des de fora, la teràpia gènica pretén que les cèl·lules de la retina fabriquin per si mateixes la proteïna amb efecte antiangiogènic, generant un tractament “des de dins” que actuï de manera constant i estable en el temps.
«La novetat és que, amb una sola cirurgia, l’ull podria produir de manera continuada la medicació que fins ara administràvem en forma d’injeccions. És un concepte completament diferent i amb un gran potencial», afirma l’investigador de Sant Pau.
Aquest plantejament no només té implicacions mèdiques, sinó també socials i econòmiques. Si la teràpia funciona com s’espera, podria disminuir de manera molt significativa la càrrega assistencial, en reduir les visites hospitalàries i la dependència de procediments repetits. Al mateix temps, obriria la porta a millorar la qualitat de vida dels pacients, alliberant-los de l’ansietat i l’impacte que comporta sotmetre’s a injeccions freqüents. Tot i que encara és una estratègia experimental i els resultats estan pendents de confirmar-se, el potencial d’aquest abordatge el converteix en una de les línies de recerca més prometedores en la lluita contra la DMAE humida.
La intervenció consisteix en una cirurgia ocular de microincisió en què s’introdueix sota la retina el fàrmac en estudi, ABBV-RGX-314. Es tracta d’un medicament de teràpia gènica formulat amb un vector viral que transporta un gen terapèutic. Un cop dins de les cèl·lules de la retina, aquest gen fa que siguin capaces de produir per si mateixes una proteïna amb efecte antiangiogènic, semblant a la que contenen els fàrmacs ja aprovats.
El procediment requereix una precisió extrema, ja que el medicament s’ha de dipositar exactament a l’espai subretinià i en una dosi determinada. Per garantir la seguretat i l’administració correcta, especialistes internacionals supervisen tot el procés en els primers casos, des de la conservació del producte a la farmàcia fins al moment de la injecció al quiròfan.
L’estudi es troba en fase 3 i inclou uns 500 pacients a tot el món. A Espanya hi participen prop de deu centres, tot i que cadascun ha pogut reclutar només un nombre molt reduït de pacients a causa dels estrictes criteris d’inclusió. A Catalunya, Sant Pau ha estat l’únic hospital que ha realitzat la intervenció quirúrgica amb teràpia gènica, mentre que altres centres han quedat en el braç de control amb injeccions convencionals.
L’assaig compara tres grups de pacients: dos tractats amb la teràpia gènica en diferents dosis i un tercer que continua amb el tractament estàndard. El reclutament ja s’ha tancat i actualment es duu a terme el seguiment durant un any per comprovar si els pacients necessiten menys injeccions que abans i, sobretot, per avaluar la seguretat i l’eficàcia d’aquesta nova estratègia.
«Ara hem d’esperar resultats. És fonamental remarcar que no es tracta d’un tractament disponible, sinó d’un assaig clínic en curs. L’expectativa és que pugui reduir la necessitat d’injeccions i millorar la qualitat de vida dels pacients, però encara no sabem si funcionarà i cal ser prudents», subratlla el Dr. Vela.
La intervenció realitzada a Sant Pau va tenir lloc fa poques setmanes i el seguiment inicial és positiu, tot i que encara és aviat per valorar els resultats. «Hem d’esperar almenys un any de seguiment i, després, conèixer els resultats globals de l’estudi. Fins aleshores, el que podem destacar és la importància que Sant Pau formi part d’aquesta recerca internacional pionera», apunta l’especialista.
La degeneració macular és un problema creixent en societats envellides com la nostra, i comptar amb alternatives innovadores com la teràpia gènica representa una oportunitat que s’ha d’explorar sempre des del rigor científic. La participació en aquest assaig reforça el compromís de la institució amb la innovació en oftalmologia i contribueix a avançar en el desenvolupament de solucions de futur per a una malaltia la prevalença de la qual augmenta amb l’envelliment de la població.
