ACTUALITAT

NOTICIES

Dra. Garbiñe Ezcurra-Díaz - Dr. Pol Camps

16/10/2025

L’stent carotidi d’urgència millora la recuperació funcional després de l’ictus isquèmic amb lesions en tàndem

Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del Servei de Neurologia de l’Hospital de Sant Pau han liderat un estudi poblacional que demostra que la col·locació urgent d’un stent carotidi durant la trombectomia millora la recuperació funcional a curt i llarg termini en pacients amb ictus isquèmic agut causat per lesions en tàndem, sense incrementar les complicacions hemorràgiques ni la mortalitat.

El treball, publicat a la revista Neurology, aporta una de les evidències més sòlides fins ara sobre el paper de l’stent carotidi en el maneig agut de l’ictus. Basat en una cohort de 578 pacients del registre poblacional Codi Ictus Catalunya, l’estudi analitza la pràctica real dels deu centres de referència que realitzen tractament endovascular a Catalunya entre 2017 i 2023, fet que li confereix un caràcter representatiu i de gran rellevància clínica.

L’ictus isquèmic continua sent una de les principals causes de mortalitat i discapacitat al món. En els darrers anys, la trombectomia mecànica —un procediment que permet extreure el coàgul que obstrueix l’artèria cerebral— s’ha consolidat com el tractament d’elecció en els casos d’oclusió de grans artèries intracranials. Tanmateix, entre un 10 i un 20 % dels pacients presenten lesions en tàndem, és a dir, una obstrucció simultània de l’artèria caròtida extracranial i d’una artèria intracranial. Aquesta situació, a més de constituir un escenari d’especial gravetat clínica, planteja un repte terapèutic complex i ha generat un intens debat sobre l’estratègia més eficaç i segura de revascularització.

Una estratègia que demostra beneficis clars

Tot i que l’extracció immediata del coàgul intracerebral és crítica per a la recuperació del pacient, el tractament urgent de l’artèria caròtida a nivell extracranial no és tan clar. D’una banda, tractar l’artèria caròtida de manera immediata mitjançant la col·locació d’un stent pot millorar l’eficàcia de la trombectomia i, per tant, la recuperació funcional del pacient. De l’altra, la medicació antiagregant intensiva necessària per mantenir permeable l’stent pot augmentar el risc d’hemorràgia intracerebral, que pot ser fatal. És per això que no existeixen protocols unificats a l’hora de decidir el tractament agut d’aquests pacients, que tradicionalment han presentat pitjors taxes de recuperació que la resta d’ictus isquèmics.

L’estudi coordinat per la Dra. Garbiñe Ezcurra-Díaz, investigadora del grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau, aporta una resposta sòlida a aquesta controvèrsia. Els investigadors van observar que la revascularització carotídia immediata mitjançant stent s’associa a una millor evolució funcional a curt i llarg termini, sense augmentar les complicacions hemorràgiques ni la mortalitat.

«Els nostres resultats mostren que l’stenting carotidi urgent no només és segur, sinó que millora de manera consistent la independència funcional a llarg termini dels pacients», explica la Dra. Garbiñe Ezcurra-Díaz. «Aquests resultats reforcen la importància de considerar la revascularització carotídia immediata en el context de la trombectomia, sempre dins d’equips experimentats i amb un control rigorós del tractament antitrombòtic posterior».

A més, els bons resultats es van mantenir en diferents perfils clínics, fet que reforça l’aplicabilitat del procediment en la pràctica real. La millora funcional es va observar fins i tot en pacients amb lesions carotídies menys greus, cosa que suggereix que el benefici podria no limitar-se als casos més complexos i que aquesta estratègia podria incorporar-se de manera més sistemàtica en l’atenció de l’ictus isquèmic agut amb lesions en tàndem.

Millors resultats funcionals i més recanalització

Dels 578 pacients inclosos a l’estudi, el 59,5 % van ser tractats amb la tècnica d’stenting carotidi urgent. En aquest grup, els resultats van ser significativament millors tant en la fase aguda com en el seguiment. Els pacients als quals es va col·locar l’stent van presentar una probabilitat 1,5 vegades més gran d’assolir una millor puntuació funcional, mesurada mitjançant l’escala modificada de Rankin (mRS), tant als 90 dies com a l’any de l’ictus, en comparació amb aquells als quals no es va col·locar stent.

Així mateix, la taxa de recanalització exitosa —és a dir, la restauració completa del flux sanguini cerebral— va ser superior al 90 % en els pacients tractats amb stent urgent, davant del 73 % en el grup sense ell. Aquesta dada confirma que la revascularització simultània de totes dues lesions augmenta l’eficàcia del tractament endovascular i millora la perfusió cerebral global, un factor essencial per preservar teixit neuronal i afavorir la recuperació funcional.

L’estudi també va analitzar la influència del tractament antitrombòtic en la seguretat del procediment. Els resultats mostren que l’administració precoç de doble antiagregació plaquetària (habitualment àcid acetilsalicílic i clopidogrel) durant les primeres 24 hores després de la intervenció s’associà a una menor mortalitat i millors resultats funcionals, sense observar un increment significatiu de les hemorràgies intracranials simptomàtiques. Aquest resultat és especialment rellevant, ja que és precisament la por a aquestes complicacions hemorràgiques el que limita la decisió de col·locar un stent carotidi urgent en el moment de la trombectomia.

Segons el Dr. Pol Camps, cap del Grup de Malalties Cerebrovasculars de l’IR Sant Pau i últim autor de l’estudi, «aquest treball reforça la seguretat i l’eficàcia de l’stent carotidi en el tractament agut de l’ictus per lesions en tàndem en un context de pràctica clínica real. Es tracta de l’estudi més ampli realitzat fins ara en una cohort poblacional, fet que aporta una gran validesa externa als resultats».

Les anàlisis estadístiques ajustades per edat, sexe i comorbiditats van confirmar la solidesa de les troballes, fet que indica que el benefici de l’stenting carotidi és real i independent d’altres característiques que poden influir en el pronòstic dels pacients.

Un estudi col·laboratiu d’abast poblacional

L’estudi, anomenat SECURIS (Stenting Extracranial Carotid Artery stenosis dURing endovascular treatment in patients with acute Ischemic Stroke), s’ha desenvolupat a partir del registre Codi Ictus Catalunya (CICAT), un registre poblacional obligatori que recull de manera prospectiva tots els casos d’ictus tractats a la xarxa d’hospitals catalans. Aquest registre, impulsat pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, constitueix una eina essencial per avaluar la qualitat assistencial i promoure la recerca clínica en ictus a escala poblacional.

El projecte ha implicat la col·laboració dels deu centres de referència a Catalunya amb capacitat per realitzar trombectomia mecànica, entre els quals hi ha l’Hospital de Sant Pau, i ha comptat amb la participació de neuròlegs i neurointervencionistes de tot el territori. Aquest enfocament col·laboratiu ha permès analitzar una cohort molt àmplia i representativa de la pràctica clínica real, cosa que atorga a l’estudi una gran validesa externa i un valor afegit respecte a investigacions prèvies més limitades o realitzades en centres individuals.

«El fet de disposar d’un registre poblacional com el CICAT ens permet obtenir evidència robusta sobre l’efectivitat i la seguretat dels tractaments en condicions reals, un aspecte essencial per orientar les decisions clíniques i les futures guies de pràctica», destaca el Dr. Pol Camps.

Els resultats del SECURIS reforcen la utilitat de l’stent carotidi urgent com a complement a la trombectomia en pacients amb lesions en tàndem i obren noves línies de recerca. Els autors subratllen la necessitat de realitzar assaigs clínics aleatoritzats que confirmin aquestes troballes i que aprofundeixin en els possibles factors moduladors del benefici, com el sexe o l’edat, atès que en l’anàlisi per subgrups el benefici de l’stent va semblar menys pronunciat en dones i pacients d’edat avançada.

Així mateix, l’estudi planteja l’oportunitat d’optimitzar els protocols antitrombòtics després de la revascularització carotídia urgent, ja que els pacients tractats amb doble antiagregació plaquetària precoç van mostrar millors resultats sense un increment del risc hemorràgic.

Referència de l’article:

Ezcurra-Díaz G, Cardona P, Rodriguez-Villatoro N, Doncel-Moriano Cubero A, Flores-Pina B, Figueras-Aguirre GL, Fernández-Pérez I, Xuclà-Ferrarons T, Purroy F, Flores A, Guasch-Jiménez M, Lambea-Gil Á, Prats-Sanchez L, Ramos-Pachón A, Martinez-Domeño A, Marti-Fabregas J, Fernández-Vidal JM, Abilleira S, Salvat-Plana M, Núñez-Guillén A, Lara-Rodríguez B, Rodriguez-Luna D, Hernandez D, Rodríguez Vázquez A, Cabero-Arnold A, Menéndez Albarracín A, Cánovas D, Camps-Renom P. *Emergent carotid artery stenting in patients with acute ischemic stroke with tandem lesions: One-year follow-up results from the SECURIS study.* Neurology 2025;105:e214067. https://doi.org/10.1212/WNL.0000000000214067.

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques analítiques. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Més informació