Tres noves revisions Cochrane han trobat proves que els nous medicaments per aprimar basats en agonistes del receptor de GLP-1 produeixen una pèrdua de pes clínicament significativa, però el finançament dels estudis per part de la indústria planteja dubtes sobre els seus resultats. Aquestes revisions, realitzades en bona part per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà —integrat a l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i coordinador de la Xarxa Cochrane Iberoamericana—, són un encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per fonamentar futures guies sobre l’ús d’aquests medicaments en el tractament de l’obesitat.
Les revisions, que examinen els efectes de tres medicaments per aprimar, coneguts com a agonistes del receptor de GLP-1 (sigles en anglès de pèptid glucagonoide de tipus 1), han trobat que els tres fàrmacs produeixen una pèrdua de pes clínicament significativa en comparació amb un medicament fictici (placebo). Tot i això, l’evidència sobre els efectes a més llarg termini i els efectes secundaris continua essent limitada o dubtosa, entre altres coses pels possibles conflictes d’interessos.
Els fàrmacs agonistes de GLP-1 es van desenvolupar originalment per tractar persones amb diabetis tipus 2 i el seu ús clínic va començar a mitjan dècada del 2000. En aquest tipus de pacients, especialment en aquells que pateixen una malaltia del cor o dels ronyons, els medicaments van millorar el control de la glucosa a la sang, van reduir el risc de complicacions cardíaques i renals, van ajudar a aprimar-se i van disminuir el risc de mort precoç.
Més recentment, s’han fet assaigs per estudiar aquests fàrmacs en persones amb obesitat. Els medicaments imiten l’activitat d’una hormona natural que alenteix la digestió i ajuda les persones a sentir-se saciades durant més temps. Actualment, estan autoritzats a Espanya i a altres països per al control del pes, juntament amb una dieta hipocalòrica i exercici, en persones amb obesitat o amb sobrepès i problemes de salut relacionats amb el pes.
En totes les revisions, la tirzepatida, la semaglutida i la liraglutida van produir una pèrdua de pes significativa en comparació amb un placebo al cap d’un o dos anys, i és probable que aquests efectes es mantinguin mentre continua el tractament.
La tirzepatida (injectada un cop per setmana) va donar lloc a una reducció de pes d’aproximadament el 16% després de 12 a 18 mesos. L’evidència de 8 assaigs controlats aleatoritzats (6.361 participants) també va indicar que aquests efectes podrien mantenir-se fins a 3,5 anys, tot i que les dades de seguretat a llarg termini eren limitades.
La semaglutida (també injectada setmanalment) va reduir el pes corporal al voltant de l’11% després de 24 a 68 setmanes, amb efectes probablement mantinguts fins a dos anys, segons les dades de 18 assaigs controlats aleatoritzats (27.949 participants). Aquest medicament va augmentar la probabilitat d’aconseguir almenys un 5% de pèrdua de pes corporal, però es va associar amb taxes més altes d’efectes secundaris digestius lleus o moderats.
La liraglutida (una injecció diària) va donar lloc a una reducció de pes mitjana més modesta, d’entre el 4% i el 5%, segons 24 assaigs (9.937 participants), però, així i tot, va augmentar la proporció de persones que van aconseguir una pèrdua de pes significativa en comparació amb el placebo. Les proves d’efectes a més llarg termini, més enllà dels dos anys, van ser més escasses.
En totes les revisions, hi va haver poca o gens de diferència entre aquests medicaments i el placebo pel que fa als episodis cardiovasculars greus, la qualitat de vida o la mortalitat. Tot i això, els esdeveniments adversos, especialment les nàusees i els símptomes digestius, van ser més freqüents en les persones que van rebre medicaments GLP-1, i algunes van interrompre el tractament a causa dels efectes secundaris.
«Aquests medicaments tenen el potencial de produir una pèrdua de pes considerable, especialment durant el primer any», afirma el Dr. Juan Franco, primer autor d’una de les revisions i investigador de la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf, Alemanya, vinculat a la Xarxa Cochrane Iberoamericana. «És un moment emocionant després de dècades d’intents fallits per trobar tractaments eficaços per a les persones amb obesitat».
La majoria dels estudis inclosos van ser finançats per la indústria farmacèutica, que va participar àmpliament en la planificació, l’execució, l’anàlisi i l’informe dels resultats. Això planteja dubtes sobre els possibles conflictes d’interessos i la necessitat de recerca independent.
Els autors també van destacar que l’ús més estès d’aquests medicaments ha de tenir en compte els determinants socials i comercials de la salut, incloent-hi l’accés, l’assequibilitat i la cobertura, per evitar accentuar les desigualtats de salut existents en les persones amb obesitat. El preu elevat de la semaglutida i la tirzepatida actualment limita l’accés a aquests tractaments, mentre que la patent vençuda de la liraglutida ha permès que estiguin disponibles versions genèriques més assequibles. La patent de la semaglutida també venç el 2026.
Els estudis inclosos en les tres revisions es van dur a terme principalment en països d’ingressos mitjans i alts, i amb prou feines van comptar amb la representació de regions com l’Àfrica, l’Amèrica Central i el Sud-est Asiàtic. Tenint en compte la diversitat en la composició corporal, l’alimentació i les conductes de salut entre les poblacions, els autors assenyalen la importància d’avaluar com funcionen aquests medicaments en contextos mundials diferents.
«Necessitem més dades sobre els efectes a llarg termini i altres desenllaços relacionats amb la salut cardiovascular, especialment en persones amb menor risc», afirma la Dra. Eva Madrid, autora principal de les revisions i investigadora de l’IR Sant Pau i del Centre Cochrane Iberoamericà, a més de professora de la Universitat de Valparaíso (Xile). «La recuperació del pes després d’interrompre el tractament podria afectar la sostenibilitat a llarg termini dels beneficis observats. Calen més estudis independents amb una perspectiva de salut pública». Entre els autors de les revisions també hi figura el Dr. Gerard Urrútia, investigador de l’IR Sant Pau.
Aquestes revisions són un encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) realitzat a les Cochrane Evidence Synthesis Units (ESU) iberoamericana —coordinada des del Centre Cochrane Iberoamericà, amb seu a l’IR Sant Pau— i Alemanya-Regne Unit, i documentaran les pròximes guies de l’OMS sobre l’ús dels agonistes del receptor de GLP-1 per tractar l’obesitat. Està previst que les guies es publiquin aviat, després d’una consulta pública feta al setembre.
