L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha liderat un estudi multicèntric que demostra que la incorporació del biomarcador NT-proBNP, utilitzat habitualment per avaluar la funció cardíaca, millora de manera significativa la capacitat del quocient angiogènic sFlt-1/PlGF per predir la preeclàmpsia a curt termini. El treball, publicat a Clinical Chemistry, evidencia que la integració d’ambdós biomarcadors permet refinar l’estratificació del risc en les dones amb sospita clínica de la malaltia.
La preeclàmpsia afecta entre el 2 % i el 5 % dels embarassos i constitueix una de les principals causes de morbiditat maternofetal a tot el món. El quocient sFlt-1/PlGF permet descartar la malaltia quan els seus valors són inferiors a 38, però per sobre de 38 la seva interpretació esdevé menys concloent i obliga a fer un seguiment estret i valoracions addicionals. Sobretot, el problema es troba en el maneig dels casos amb un quocient sFlt-1/PlGF entre 38 i 84, on hi ha més incertesa diagnòstica i de gestió. Tal com explica la Dra. Carmen Garrido, cap clínica d’Obstetrícia de l’Hospital Sant Pau i investigadora col·laboradora del grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau, «en aquest interval diagnòstic intermedi és on el NT-proBNP ens dona una resposta addicional que ens permet orientar molt millor el cas i el seguiment».
Per avaluar el valor afegit del NT-proBNP, l’equip va desenvolupar tres models predictius basats en diferents llindars del quocient angiogènic. El primer reavaluava els casos amb valors per sobre de 38 incorporant el biomarcador cardíac. El segon examinava la seva utilitat en valors superiors a 85, tradicionalment vinculats a un risc clínic més elevat. El tercer se centrava exclusivament en la franja de 38 a 84, un interval especialment complex des del punt de vista diagnòstic. Aquest últim model va ser el que va mostrar un rendiment més sòlid, ja que va permetre discriminar millor entre les pacients que evolucionarien cap a una preeclàmpsia i aquelles que no, millorant la predicció de la malaltia a curt termini.
Segons detalla la Dra. Carmen Garrido, «aquests models ens van permetre veure amb claredat en quines situacions el NT-proBNP aporta una informació decisiva, especialment quan el quocient angiogènic per si sol no resol el dubte diagnòstic».
Amb l’objectiu de determinar l’aplicabilitat clínica d’aquests models, l’estudi va avaluar el seu comportament en diferents escenaris clínics de preeclàmpsia: precoç (abans de la setmana 34), pretèrmine (abans de la setmana 37), a terme (després de la setmana 37) i en casos amb complicacions maternes o fetals. Aquesta aproximació va permetre verificar si el benefici de la combinació de marcadors es mantenia en tots els contextos o si era especialment notable en determinats perfils. Segons la Dra. Madalina Nicoleta Nan, adjunta de Bioquímica a l’Hospital Sant Pau i investigadora del grup de Medicina Perinatal i de la Dona, «l’estratificació per escenaris clínics ens va permetre comprovar que la combinació de NT-proBNP amb el quocient angiogènic és especialment valuosa en la predicció de la preeclàmpsia precoç i en les formes de més risc, on l’evolució es pot accelerar en molt poc temps».
L’estudi, realitzat en 316 dones amb sospita clínica de preeclàmpsia i basat en l’anàlisi de 424 mostres, mostra que el NT-proBNP està significativament elevat en aquelles que desenvoluparan la preeclàmpsia en els set dies següents. La integració d’aquest biomarcador amb el quocient angiogènic manté un valor predictiu negatiu del 99,5 %, mentre que millora el valor predictiu positiu, que passa d’un 35,4 % quan s’utilitza únicament la ràtio sFlt-1/PlGF al 60,7 % per a la predicció de la preeclàmpsia precoç una setmana abans de l’aparició de les manifestacions clíniques. Aquesta combinació ofereix una elevada fiabilitat per descartar la malaltia a curt termini i permet prioritzar la vigilància sobre els casos realment susceptibles de progressar.
A més, la combinació afegeix una dimensió fisiopatològica complementària: el quocient angiogènic reflecteix la disfunció placentària, mentre que el NT-proBNP proporciona informació sobre el grau d’estrès cardiovascular matern, un factor estretament vinculat al risc d’empitjorament clínic. «Combinar marcadors que informen de processos diferents —explica la Dra. Garrido— ens ajuda a identificar amb més precisió les pacients que necessiten un seguiment reforçat i a evitar intervencions innecessàries en aquelles que no ho requereixen».
La utilitat del NT-proBNP resulta especialment evident en els casos en què el quocient angiogènic presenta valors intermedis i la seva capacitat diagnòstica és més limitada. Tal com detalla la Dra. Garrido, «el NT-proBNP ens permet distingir si ens trobem davant d’una pacient amb risc real de progressió o si podem plantejar una vigilància menys intensiva», una informació essencial per modular les decisions assistencials de manera més ajustada.
L’anàlisi feta en l’estudi revela que la combinació d’ambdós biomarcadors també permet anticipar complicacions i preveure l’evolució clínica a curt termini. Les dones amb valors alterats en tots dos marcadors presenten una latència mitjana fins al part d’1,3 setmanes, fet que indica una proximitat més gran a la descompensació i exigeix intensificar la vigilància i preparar intervencions amb antelació.
Tal com destaca la Dra. Madalina Nicoleta Nan, «quan tots dos marcadors estan elevats, l’evolució cap a la necessitat de finalitzar la gestació sol ser més ràpida, i disposar d’aquesta informació ens permet planificar millor l’atenció». A la inversa, afegeix, «si el quocient angiogènic és alt, però el NT-proBNP es manté baix, sovint es tracta d’una alteració placentària que no implica una preeclàmpsia que requereixi un part imminent, i podem evitar actuacions precipitades».
L’equip investigador subratlla que el NT-proBNP no substitueix el quocient angiogènic, sinó que el complementa, aportant informació clínica rellevant en els casos en què el sFlt-1/PlGF no és concloent. Aquesta complementarietat facilita una presa de decisions més precisa, permet modular el seguiment segons el perfil de risc i ofereix una eina d’alt valor per a la pràctica clínica. A més, el NT-proBNP és una anàlisi accessible, de baix cost i àmpliament disponible, fet que en facilitaria la incorporació als protocols assistencials.
Tot i que els resultats s’han de validar en cohorts més àmplies i diverses, constitueixen un avenç significatiu en la predicció precoç de la preeclàmpsia i obren la porta a estratègies diagnòstiques multimarcador amb més precisió i aplicabilitat real. L’IR Sant Pau consolida així el seu lideratge en recerca perinatal i en el desenvolupament d’eines diagnòstiques orientades a una atenció més segura i personalitzada.
Garrido-Giménez C, Nan MN, Cruz-Lemini M, García-Manau P, Garcia-Osuna Á, Ullmo J, Mora J, Sánchez-García O, Medina-Mallén MDC, Chóliz M, Platero J, Llurba E, EuroPE Working Group. Can NT-proBNP enhance the accuracy of angiogenic factors in the short-term prediction of preeclampsia? Clin Chem 2025;72:206–16. https://doi.org/10.1093/clinchem/hvaf135
