L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut finançament per a tres projectes de recerca en la convocatòria 2024 de Projectes de Generació de Coneixement de la Agencia Estatal de Investigació, en el marc del Pla Estatal de Recerca Científica, Tècnica i d’Innovació 2024–2027. En conjunt, els projectes han obtingut un pressupost concedit total d’1.138.250 euros. Els ajuts permetran impulsar noves línies de recerca en neurociència, malalties rares i càncer, així com reforçar la formació de personal investigador mitjançant dos contractes predoctorals associats.
Els projectes concedits estan liderats pels doctors Àlex Bayés, Jordi Surrallés i Manel Esteller, i reflecteixen la diversitat i la solidesa de la recerca que es desenvolupa a l’IR Sant Pau, combinant ciència bàsica d’alt nivell amb aproximacions d’un marcat potencial translacional.
El programa Projectes de Generació de Coneixement té com a objectiu fomentar la recerca científica d’excel·lència i l’avenç del coneixement en tots els àmbits, sense una orientació temàtica tancada, promovent tant la recerca fonamental com aquella amb capacitat d’assentar les bases de futures aplicacions. Aquests ajuts estan concebuts per reforçar el sistema científic, donar suport a trajectòries investigadores consolidades i afavorir la formació de nou talent investigador mitjançant contractes predoctorals associats als projectes finançats.
El projecte liderat pel Dr. Àlex Bayés se centra en l’estudi de les sinapsis neuronals i les oscil·lacions cerebrals com a pilars de l’organització i el funcionament del cervell, amb un finançament concedit de 250.000 euros. En aquest marc, l’investigador destaca que «entendre com es coordinen les sinapsis i les oscil·lacions cerebrals és clau per desxifrar els principis bàsics del funcionament del cervell», situant el focus en com s’integra la informació a diferents escales, des de la connexió entre neurones fins a l’activitat coordinada de xarxes completes.
La recerca parteix de la idea que la funció cerebral no depèn únicament de connexions aïllades, sinó de la interacció entre mecanismes sinàptics i patrons d’activitat oscil·latòria que permeten la sincronització temporal de circuits neuronals. Aquesta coordinació, expressada en forma de ritmes i oscil·lacions, actua com un sistema organitzador de la comunicació entre regions cerebrals i sustenta processos cognitius i conductuals complexos.
Mitjançant un enfocament integrador, el projecte explora els mecanismes moleculars i funcionals que sustenten l’arquitectura sinàptica i la seva relació amb aquestes dinàmiques globals d’activitat. L’objectiu és generar coneixement fonamental sobre com s’estructuren, es mantenen i s’ajusten aquests sistemes de comunicació, proporcionant una base sòlida per interpretar què passa quan s’alteren en trastorns neurològics i neuropsiquiàtrics.
El projecte encapçalat pel Dr. Jordi Surrallés aborda l’anèmia de Fanconi, una malaltia hereditària rara caracteritzada per inestabilitat genòmica, insuficiència de la medul·la òssia i una elevada predisposició al desenvolupament de càncer, com ara la leucèmia mieloide aguda o els tumors de cap i coll. La iniciativa compta amb una dotació concedida de 425.375 euros, que permetrà combinar genòmica avançada i anàlisi funcional amb una clara orientació cap a la seva aplicabilitat clínica.
L’estudi se centra a millorar el diagnòstic i la caracterització funcional de les mutacions implicades en l’anèmia de Fanconi i a explorar vies que permetin traslladar aquest coneixement a estratègies terapèutiques innovadores. En aquest sentit, el projecte integra l’anàlisi dels processos de reparació de l’ADN amb aproximacions basades en letalitat sintètica, una estratègia que permet eliminar selectivament les cèl·lules tumorals aprofitant vulnerabilitats específiques que no afecten les cèl·lules sanes, així com l’estudi de la resposta a tractaments dirigits.
Tal com resumeix el Dr. Surrallés, «l’objectiu és que el coneixement genòmic i molecular es tradueixi en millores concretes per als pacients, tant en el diagnòstic com en les opcions terapèutiques». El projecte incorpora, a més, un contracte predoctoral, reforçant la formació de talent investigador en un àmbit altament especialitzat i consolidant el lideratge de l’IR Sant Pau en l’estudi de malalties rares i síndromes de predisposició al càncer. Així mateix, el projecte té associats un contracte postdoctoral i un perfil tècnic, que contribueixen al desenvolupament de les tasques de genòmica molecular i suport tècnic de laboratori.
El tercer projecte, liderat pel Dr. Manel Esteller, se centra en la caracterització epigenètica i epitranscriptòmica de les immunoteràpies en càncer, tant cel·lulars —com CAR-T, CAR-NK i limfòcits infiltrants de tumor— com farmacològiques, en particular els inhibidors de punts de control immunitari. Sota l’acrònim EPIMMUNOMICS i amb un finançament de 462.875 euros, l’estudi aplica tecnologies de single-cell que permeten analitzar les propietats moleculars de les cèl·lules individualment, juntament amb anàlisis multiòmiques, per comprendre els mecanismes que determinen la resposta o la resistència a aquests tractaments.
La recerca s’orienta a un dels principals reptes actuals en oncologia: explicar per què la immunoteràpia, malgrat el seu impacte transformador, no beneficia tots els pacients. En aquest context, el Dr. Esteller subratlla que «comprendre els mecanismes epigenètics que regulen la resposta immunitària és fonamental per ampliar el benefici de la immunoteràpia i fer-la més eficaç i personalitzada», destacant la necessitat d’identificar senyals biològics que permetin anticipar la resposta al tractament.
El projecte estudia amb detall l’epigenoma i l’epitranscriptoma de cèl·lules tumorals i immunitàries per identificar biomarcadors predictius i noves vulnerabilitats terapèutiques, amb l’objectiu d’optimitzar la selecció de pacients i contribuir al disseny d’estratègies terapèutiques més precises. La iniciativa inclou també un contracte predoctoral, reforçant la dimensió formativa del projecte i el seu impacte a mitjà i llarg termini. A més, el projecte preveu reforçar l’equip amb perfils especialitzats en l’anàlisi computacional, per donar suport addicional a l’explotació de dades multiòmiques.
Amb la concessió d’aquests tres projectes, l’IR Sant Pau reforça la seva capacitat d’atraure finançament competitiu i de desenvolupar recerca d’excel·lència en àmbits clau de la biomedicina. Al mateix temps, la incorporació de personal investigador en formació contribueix a garantir la continuïtat i el relleu generacional en línies de recerca estratègiques, consolidant el compromís del centre amb la generació de coneixement i la seva transferència a la societat.