Un estudi liderat pels equips d’Atenció Primària EAP Dreta de l’Eixample i EAP Sardenya, juntament amb l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), demostra que els pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) presenten més exacerbacions respiratòries i de més gravetat en períodes amb nivells elevats de contaminació ambiental. El treball ha estat desenvolupat per la Dra. Marta García, el Dr. Daniel Planchuelo, el Dr. Lluís Cuixart i el Dr. Carles Brotons, tots ells membres del grup de recerca en Atenció Primària.
Publicat a Revista Clínica de Medicina de Familia, compara un any d’alta contaminació (2017) amb un any de millor qualitat de l’aire (2021), un període marcat per les restriccions associades a la pandèmia de la COVID-19, que van comportar una reducció significativa del trànsit i de l’activitat urbana, i reforça la importància de les polítiques públiques orientades a reduir els contaminants atmosfèrics.
La contaminació de l’aire és un problema de salut pública de primer ordre i afecta de manera especial les persones amb malalties respiratòries cròniques. Tal com destaca el Dr. Lluís Cuixart, «les persones amb MPOC són especialment vulnerables a la contaminació ambiental, perquè qualsevol empitjorament de la qualitat de l’aire pot actuar com a desencadenant d’exacerbacions amb un impacte clínic rellevant».
En ciutats com Barcelona, l’exposició a contaminants com el diòxid de nitrogen i el material particulat fi s’ha associat de forma consistent amb un risc més elevat d’aguditzacions de la MPOC, un fenomen que aquest estudi analitza des d’una perspectiva clínica i assistencial.
L’estudi va incloure 150 pacients amb MPOC atesos en un centre d’Atenció Primària de Barcelona, distribuïts en dues cohorts equivalents. L’any 2017, amb nivells elevats de contaminació, el 41,3 % dels pacients va presentar almenys una exacerbació respiratòria, enfront del 25,3 % registrat el 2021, quan la qualitat de l’aire va millorar de manera notable.
A més de ser més freqüents, les exacerbacions també van ser més greus l’any amb més contaminació ambiental. El 2017 es va registrar un nombre més elevat de visites a urgències hospitalàries i d’ingressos hospitalaris, mentre que el 2021 la majoria de les exacerbacions es van poder resoldre en l’àmbit ambulatori.
Segons explica la Dra. Marta Garcia, investigadora principal de l’estudi, «els resultats mostren que no només augmenten les exacerbacions quan la qualitat de l’aire és pitjor, sinó que aquestes tendeixen a ser més greus i a requerir una atenció sanitària més complexa, amb l’impacte que això té tant per als pacients com per al sistema de salut».
L’anàlisi va tenir en compte diverses variables clíniques i demogràfiques, com l’edat, el tabaquisme, la funció pulmonar o les comorbiditats cardiovasculars. En aquest sentit, el Dr. Cuixart subratlla que «en pacients amb MPOC és fonamental interpretar els efectes de la contaminació tenint en compte les malalties associades, ja que patologies freqüents com la hipertensió arterial poden modular tant la freqüència com la gravetat de les exacerbacions».
En relació amb els esdeveniments cardiovasculars, l’estudi no va trobar diferències significatives en la seva incidència entre tots dos anys. No obstant això, sí que es va observar una tendència cap a episodis menys greus el 2021, amb una proporció més elevada de pacients atesos de forma ambulatòria. Els autors subratllen que aquests resultats s’han d’interpretar amb prudència, ja que la mida mostral no permet extreure conclusions fermes per a aquest desenllaç.
El context de la pandèmia de la COVID-19 el 2021 constitueix un altre factor a tenir en compte. Les restriccions de mobilitat, l’ús generalitzat de mascaretes i la reducció de les infeccions respiratòries no COVID podrien haver contribuït, almenys en part, a la menor incidència d’exacerbacions observada aquell any.
Malgrat les seves limitacions, l’estudi aporta evidència local que reforça el paper de la contaminació ambiental com a factor de risc modificable en la MPOC. «Millorar la qualitat de l’aire no és només una qüestió ambiental, sinó una intervenció amb un impacte directe sobre la salut de pacients especialment vulnerables», assenyala el Dr. Cuixart. «Les nostres dades donen suport a la necessitat d’integrar la vigilància de la contaminació en la prevenció i el maneig de la MPOC, juntament amb el control de les comorbiditats».
Els investigadors destaquen la necessitat de futurs estudis prospectius i multicèntrics que permetin aprofundir en la relació causal entre l’exposició als contaminants i els desenllaços clínics respiratoris i cardiovasculars. Mentrestant, els resultats donen suport a les estratègies de reducció d’emissions i a les polítiques urbanes orientades a millorar la qualitat de l’aire com una mesura clau per disminuir la càrrega de malaltia en pacients amb MPOC.
García Torres M, Planchuelo Calatayud D, Cuixart Costa L, Brotons Cuixart C. Impacto de la contaminación ambiental en las exacerbaciones respiratorias y eventos cardiovasculares en pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica. Estudio de cohortes retrospectivo. Rev Clin Med Fam. 2025;18(4):324–330. doi:10.55783/rcmf.180404.
