Un estudi internacional liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) demostra que l’ús avançat de la ressonància magnètica (RM) permet identificar amb molta més precisió els pacients amb paràlisi supranuclear progressiva (PSP) i degeneració corticobasal (CBD), dos parkinsonismes atípics poc freqüents i clarament infradiagnosticats.
El treball, publicat a The Journal of Prevention of Alzheimer’s Disease, mostra que aquesta estratègia no només millora el diagnòstic en fases primerenques, sinó que també transforma el disseny dels assaigs clínics, fent-los més precisos i viables en malalties per a les quals actualment no existeix cap tractament modificador.
«Són malalties que provoquen problemes d’equilibri, caigudes, rigidesa o dificultats per parlar i moure’s. Molts pacients arriben inicialment a consulta com si tinguessin malaltia de Parkinson o simplement com a persones grans amb problemes de mobilitat», explica el Dr. Jesús García-Castro, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències de l’IR Sant Pau i neuròleg de l’Hospital de Sant Pau, i primer autor de l’estudi. «Això fa que estiguin molt infradiagnosticades i que durant anys no hàgim sabut amb prou certesa quina malaltia tenia realment cada pacient».
La PSP i la CBD formen part d’un grup de malalties neurodegeneratives conegudes com a taupaties, caracteritzades per l’acumulació anòmala al cervell de la proteïna tau, una proteïna essencial per al funcionament normal de les neurones.
Quan la tau es diposita de manera patològica, provoca un dany progressiu de diferents regions cerebrals. En la PSP i la CBD, aquest dany afecta especialment àrees relacionades amb el control del moviment, l’equilibri, la postura, la parla i algunes funcions cognitives, fet que explica que els seus símptomes inicials s’assemblin molt als de la malaltia de Parkinson.
A diferència de la malaltia d’Alzheimer —una altra taupatia ben coneguda—, la PSP i la CBD pertanyen al subgrup de les taupaties de quatre repeticions, amb característiques biològiques pròpies. Tanmateix, durant anys aquestes diferències no s’han pogut identificar amb claredat en vida, cosa que ha generat diagnòstics imprecisos i una important confusió clínica.
«Aquestes malalties estan, per dir-ho d’alguna manera, a mig camí entre l’Alzheimer i el Parkinson», assenyala el Dr. Ignacio Illán-Gala, investigador del grup de Neurobiologia de les Demències de l’IR Sant Pau i neuròleg de l’Hospital de Sant Pau, i autor sènior de l’estudi. «S’assemblen al Parkinson pels símptomes motors, però comparteixen amb l’Alzheimer el fet de ser causades per una patologia de la proteïna tau. El problema és que, fins ara, no teníem eines fiables per distingir-les bé».
Durant anys, la manca d’eines diagnòstiques objectives ha estat un dels principals obstacles per al desenvolupament de tractaments en aquestes taupaties. La selecció de pacients per als assaigs clínics s’ha basat gairebé exclusivament en criteris clínics, especialment en fases inicials, quan els símptomes encara són poc específics i s’encavalquen entre diferents malalties.
Una mateixa síndrome clínica pot correspondre a patologies diferents, i una mateixa malaltia pot manifestar-se de formes molt diverses. Aquesta heterogeneïtat ha comportat que molts assaigs clínics incloguessin poblacions biològicament barrejades, reduint de manera dràstica la seva capacitat per detectar beneficis reals.
Aquest problema és especialment rellevant en la CBD, on una proporció significativa dels pacients presenta en realitat malaltia d’Alzheimer. Sense un filtratge adequat, les cohorts utilitzades en els assaigs queden contaminades des del punt de vista biològic, cosa que en limita de manera crítica la utilitat.
L’estudi demostra que la ressonància magnètica estructural pot cobrir una mancança històrica en aquestes taupaties: l’absència de biomarcadors fiables en vida que permetin identificar la patologia subjacent real quan els símptomes encara són poc específics.
A partir de l’anàlisi detallada de l’atròfia cerebral, els investigadors han desenvolupat models capaços d’estimar amb alta probabilitat si un pacient presenta PSP o CBD, fins i tot en fases molt inicials de la malaltia. «La ressonància té dues funcions fonamentals», explica el Dr. García-Castro. «D’una banda, ens ajuda a diagnosticar amb molta més seguretat en fases primerenques. I de l’altra, ens permet mesurar la progressió de la malaltia de manera objectiva».
La clau del treball és la identificació de signatures específiques de ressonància magnètica per a cada malaltia, basades en la combinació de canvis estructurals en diferents regions cerebrals. En la PSP, la signatura es caracteritza principalment per l’afectació d’estructures profundes del cervell, en especial el tronc encefàlic, juntament amb canvis més selectius en determinades àrees corticals. En la CBD, el patró és diferent i mostra una afectació més marcada de regions corticals, especialment vinculades al control motor i a la integració sensorial.
«Tot i que clínicament puguin semblar molt similars, cerebralment la PSP i la CBD danyen el cervell de manera diferent», assenyala el Dr. Illán-Gala. «Aquestes diferències queden reflectides en la ressonància magnètica i, en combinar-les en una signatura, podem distingir molt millor quina malaltia té cada pacient».
A més de millorar la precisió diagnòstica, l’estudi demostra que la ressonància magnètica també es pot utilitzar com a eina de seguiment longitudinal en els assaigs clínics dirigits a aquestes taupaties. En emprar les signatures específiques de ressonància magnètica com a mesura objectiva de progressió de la malaltia, els investigadors mostren que és possible detectar canvis estructurals cerebrals amb molta més sensibilitat que amb les escales clíniques tradicionals.
En els dissenys clàssics basats en variables clíniques —com escales funcionals o de gravetat dels símptomes—, demostrar que un tractament modifica la progressió de la malaltia sol requerir intervals llargs de seguiment i mides mostral molt elevades, que a la pràctica poden situar-se en diversos centenars de pacients. Aquest enfocament resulta especialment problemàtic en malalties poc freqüents com la PSP i la CBD, on el reclutament és lent, costós i difícil de sostenir en el temps.
Les anàlisis fetes en l’estudi mostren que l’ús de la ressonància magnètica com a variable de resultat canvia de manera substancial aquest escenari. En el cas de la PSP, l’aplicació de signatures específiques de ressonància permetria reduir aproximadament en un 50 % el nombre de participants necessaris en un assaig clínic de dotze mesos, en comparació amb els dissenys basats exclusivament en escales clíniques. En la CBD, on l’heterogeneïtat clínica i diagnòstica és encara més gran, l’impacte és encara més marcat: l’ús d’aquestes mesures objectives podria suposar una reducció propera al 80–85 % de la mida mostral necessària per detectar un efecte terapèutic amb la mateixa potència estadística.
«Perquè una empresa o un consorci acadèmic aposti per un assaig clínic, aquest ha de ser viable», afegeix el Dr. Illán-Gala. «Si l’assaig requereix mil pacients, és pràcticament impossible. Però si es pot dur a terme amb un nombre raonable de persones ben seleccionades i amb mesures objectives de progressió, aleshores existeix una possibilitat real de demostrar si un tractament funciona».
En aquest context, els investigadors insisteixen que no es tracta únicament de malalties rares, sinó de patologies poc freqüents i clarament infradiagnosticades, per a les quals les limitacions metodològiques han estat fins ara una barrera clau tant per al desenvolupament terapèutic com per a l’arribada d’opcions reals als pacients.
Aquesta línia de recerca té continuïtat directa en projectes actualment en marxa a l’IR Sant Pau. En la convocatòria 2025 del programa PERIS del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, el centre ha obtingut finançament per avançar en el diagnòstic precoç de les taupaties de quatre repeticions, entre les quals la PSP i la CBD, mitjançant la combinació de biomarcadors plasmàtics i tècniques d’imatge avançada.
Aquest projecte, liderat pel Dr. Illán-Gala, parteix dels resultats que ara publica l’estudi i té com a objectiu desplaçar el diagnòstic cap a fases mínimament simptomàtiques, quan és més probable que els futurs tractaments modificadors de la malaltia siguin eficaços.
«El nostre objectiu és arribar a una situació similar a la de l’Alzheimer, en què una combinació d’una anàlisi de sang i una ressonància magnètica permeti diagnosticar aquestes malalties en fases molt inicials i amb molta més seguretat», explica el Dr. García-Castro.
«Aquestes patologies estan molt més presents del que creiem, però no les sabem detectar bé», conclou el Dr. García-Castro. «Millorar el diagnòstic és el primer pas perquè aquests pacients, que avui no tenen cap opció terapèutica, puguin començar a tenir-ne».
García-Castro J, VandeVrede L, Donohue MC, Vaqué-Alcázar L, Rubio-Guerra S, Selma-González J, Heuer HW, Morcillo-Nieto AO, Franquesa M, Dols-Icardo O, Bejanin A, Belbin O, Fortea J, Alcolea D, Carmona-Iragui M, Abdelnour C, Barroeta I, Santos-Santos M, Sánchez Saudinós MB, Sala I, Lleó A, Gorno-Tempini ML, Mandelli ML, Raman R, Wills A-MA, Barragan E, Litvan I, Boeve B, Dickerson B, Grossman M, Huey ED, Irwin DJ, Pantelyat A, Tartaglia C, Rojas JC, Boxer AL, Illán-Gala I, Four Repeat Tau Neuroimaging Initiative (4RTNI) and the AL108-231 Investigators. Potential role of MRI to optimize clinical trial design for progressive supranuclear palsy and corticobasal degeneration. J Prev Alzheimers Dis 2026;13:100486. https://doi.org/10.1016/j.tjpad.2026.100486
