El Parkinson és la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent i afecta més de 160.000 persones a Espanya, amb una prevalença estimada d’entre 20.000 i 25.000 pacients a Catalunya. En el marc del Dia Mundial del Parkinson, l’Hospital de Sant Pau va acollir una jornada impulsada per l’Associació Catalana de Parkinson en què especialistes van analitzar els avenços que estan transformant el diagnòstic, el tractament i la recerca d’aquesta patologia.
La trobada va reunir més de 220 persones entre pacients, familiars i professionals sanitaris, amb un programa que va combinar divulgació, reflexió i participació. La jornada es va iniciar amb una conferència centrada en com el Parkinson es pot manifestar de manera diferent segons factors com l’edat o el sexe, impartida per la Dra. Núria Caballol, neuròloga de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Tot seguit va tenir lloc un bloc dedicat als avenços en recerca i tractament, en format de diàleg entre experts moderat pel Dr. Jaime Kulisevsky, cap del grup de recerca de Malaltia de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau). La sessió es va completar amb un espai obert de preguntes en què els assistents van poder traslladar els seus dubtes directament als professionals.
Tot i que tradicionalment s’ha associat a símptomes motors com el tremolor o la rigidesa, avui se sap que el Parkinson també comporta una àmplia varietat de símptomes no motors —com alteracions del son, depressió o trastorns cognitius— que poden ser fins i tot més incapacitants i que condicionen de manera decisiva l’evolució de la malaltia. Durant la jornada, els especialistes van coincidir que un dels canvis més rellevants dels darrers anys ha estat la transformació en la manera d’entendre el Parkinson, tant des del punt de vista clínic com biològic.
«Veiem la malaltia d’una manera molt diferent. Avui sabem que el Parkinson té una trajectòria molt llarga i que pot començar molts anys abans que apareguin els primers símptomes. Aquest canvi de perspectiva ens obre una finestra d’oportunitat per actuar abans i avançar cap a tractaments que puguin modificar-ne l’evolució», va explicar la Dra. Maria Josep Martí, neuròloga de la Unitat de Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Hospital Clínic de Barcelona.
El Dr. Eduard Tolosa, neuròleg expert en malaltia de Parkinson, va posar el focus en la creixent rellevància dels símptomes no motors, tradicionalment infravalorats en la pràctica clínica. «Durant molts anys ens vam centrar en els símptomes motors, però avui sabem que problemes com la depressió, els trastorns del son o les alteracions autonòmiques són molt freqüents i tenen un gran impacte en la qualitat de vida, per la qual cosa requereixen una atenció específica i un abordatge més complet», va assenyalar.
Avenços en el diagnòstic: cap als biomarcadors
El diagnòstic del Parkinson també ha experimentat avenços rellevants en els darrers anys. Tal com va explicar el Dr. Tolosa, s’ha passat d’un abordatge basat gairebé exclusivament en criteris clínics —fonamentat en l’observació dels símptomes— a la incorporació progressiva de biomarcadors que permeten objectivar la malaltia. «Comencem a disposar d’eines que permeten detectar agregats d’alfa-sinucleïna en el líquid cefalorraquidi o fins i tot a la pell, fet que aporta més certesa diagnòstica i pot ser clau per seleccionar millor els pacients en els assaigs clínics», va destacar.
Aquests avenços suposen un canvi important, ja que permeten reduir la incertesa diagnòstica, especialment en fases inicials o en casos amb presentacions atípiques. A més, faciliten la identificació de pacients en estadis més precoços, quan les intervencions terapèutiques podrien tenir un impacte més elevat. En aquest context, els biomarcadors es perfilen com una eina clau no només per millorar el diagnòstic, sinó també per impulsar el desenvolupament de noves teràpies, ja que permeten definir millor els perfils de pacients i avaluar de manera més precisa la resposta als tractaments en investigació.
Noves estratègies terapèutiques i millora del maneig clínic
En l’àmbit terapèutic, els experts van destacar l’evolució experimentada en les darreres dècades, especialment en el tractament dels símptomes més avançats. «En els darrers anys, un dels avenços més importants ha estat el desenvolupament de noves formes d’administrar levodopa de manera contínua, especialment per via subcutània, que permeten millorar el control de les fluctuacions en pacients amb malaltia avançada», va explicar el Dr. Tolosa.
Aquests avenços reflecteixen un canvi progressiu cap a tractaments més sofisticats i adaptats a l’evolució de cada pacient. La possibilitat de mantenir nivells més estables de medicació contribueix a reduir les fluctuacions motores i millorar l’autonomia en fases avançades de la malaltia. Antonia Campolongo, infermera especialista de l’Hospital Sant Pau, va valorar l’impacte d’aquests canvis en la pràctica clínica diària. «Hem passat de tractaments fonamentalment orals a teràpies molt més complexes i personalitzades, com infusions o sistemes d’administració contínua, que requereixen un seguiment estret, però que permeten un millor control de la malaltia», va assenyalar.
Una recerca que es diversifica: genètica, inflamació i noves dianes
La recerca en Parkinson s’orienta cada vegada més cap al desenvolupament de teràpies capaces de modificar el curs de la malaltia, tot i que aquest objectiu continua sent complex. «Durant anys hem centrat molts esforços en l’alfa-sinucleïna, però els resultats dels assaigs clínics no han estat els esperats, fet que ens obliga a ampliar el focus i explorar altres vies», va assenyalar el Dr. Tolosa. D’aquesta manera, les línies de recerca s’estan diversificant cap a noves dianes biològiques. «S’estan estudiant diferents vies moleculars, incloent-hi factors genètics i processos inflamatoris, que podrien estar implicats en la malaltia i obrir noves oportunitats terapèutiques», va explicar la Dra. Martí.
Aquest canvi d’estratègia respon a la necessitat de comprendre millor l’heterogeneïtat del Parkinson i de desenvolupar abordatges més específics. L’estudi dels casos amb base genètica —tot i que representen un percentatge reduït— permet avançar cap a tractaments més dirigits i podria aportar claus aplicables al conjunt de la malaltia. En conjunt, aquesta diversificació reflecteix una etapa de transició en la recerca, en què l’ampliació d’hipòtesis i el desenvolupament de noves aproximacions podrien ser determinants per assolir avenços significatius en els pròxims anys.
El paper clau dels assaigs clínics
Els especialistes van subratllar també la importància de la participació dels pacients en assaigs clínics com a part fonamental de l’avenç científic. «Participar en un assaig clínic no és ser un “conillet d’índies”. És una oportunitat d’accedir a noves opcions terapèutiques i de contribuir de manera directa a l’avenç del coneixement», va afirmar Campolongo.
A més de facilitar el desenvolupament de noves teràpies, aquests estudis permeten un seguiment més estret i estructurat dels pacients, fet que es pot traduir en una millor atenció i en una comprensió més gran de l’evolució de la malaltia. Fomentar la participació en assaigs clínics és, per tant, un element clau per accelerar la recerca i traslladar els avenços científics a la pràctica clínica.
Mirant al futur: una perspectiva prudent però optimista
Tot i que encara no existeixen tractaments capaços de frenar o curar la malaltia, els especialistes van coincidir a transmetre un missatge de cautela optimista. «Hem avançat molt en el control dels símptomes i en la comprensió de la malaltia, i és molt probable que els pròxims anys portin avenços rellevants, especialment si aconseguim intervenir en fases més precoces», va assenyalar el Dr. Jaime Kulisevsky.
Entre les línies emergents, el Dr. Tolosa va destacar el potencial de les teràpies cel·lulars. «S’estan desenvolupant estratègies basades en la implantació de cèl·lules capaces de produir dopamina, que podrien representar una nova via terapèutica en el futur si es confirmen els seus resultats», va apuntar.
El Parkinson continua sent un gran repte biomèdic, però també un camp en plena transformació, en què els avenços en recerca estan obrint noves vies per millorar el diagnòstic, el tractament i la qualitat de vida de les persones afectades.
