Malgrat els avenços dels darrers anys, la sèpsia continua sent una de les principals causes de mortalitat al món i el seu abordatge presenta importants limitacions clíniques i científiques. En aquest context, la revista The Lancet ha impulsat una nova comissió internacional que inicia ara els seus treballs i en la qual participa el Dr. Otavio Ranzani, investigador de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i cap del grup SalutData Lab – Laboratori de Dades i Salut.
La sèpsia és una síndrome clínic greu que es produeix quan la resposta de l’organisme a una infecció es desregula i provoca una fallada en el funcionament dels òrgans. Aquesta síndrome continua representant un important problema de salut a escala global, tant per la seva elevada mortalitat com per les dificultats associades al seu diagnòstic i tractament en diferents contextos sanitaris.
«La sèpsia exigeix un canvi d’enfocament que vagi més enllà dels models tradicionals i permeti integrar millor la recerca biològica, la pràctica clínica i l’organització dels sistemes de salut», assenyala el Dr. Otavio Ranzani. «Només amb una visió més global i coordinada serà possible avançar en la seva prevenció, diagnòstic i tractament».
La comissió s’ha presentat públicament amb la publicació a The Lancet del seu primer article, un text programàtic que marca l’inici dels seus treballs i que estableix les bases per al desenvolupament d’una agenda internacional en els pròxims anys. Aquest primer document identifica els principals desafiaments encara pendents en l’abordatge global i defineix les àrees prioritàries de treball per a la comissió.
Un dels principals reptes assenyalats és la manca de consens en la definició i en els criteris de vigilància a escala global, fet que es tradueix en estimacions molt variables de la seva incidència. Aquesta situació posa de manifest la necessitat d’establir definicions estandarditzades que permetin millorar la mesura de la càrrega d’aquesta síndrome i facilitar la comparació entre estudis.
A més, l’absència d’eines diagnòstiques validades a escala global continua sent una limitació important. A la pràctica, això implica una dependència de proves microbiològiques que van des de mètodes basats en cultius fins a tècniques de seqüenciació de patògens, juntament amb biomarcadors d’inflamació com la procalcitonina, la proteïna C reactiva o les citocines. Aquestes eines presenten un rendiment diagnòstic dependent del context, una disponibilitat desigual entre països i, en molts casos, limitacions associades al seu cost i a l’accés als serveis de diagnòstic, fet que dificulta una identificació precisa i una estimació fiable de la seva epidemiologia.
«El repte no és només millorar les eines disponibles, sinó replantejar com entenem la sèpsia com a procés clínic complex», assenyala el Dr. Otavio Ranzani. «Sense aquest canvi d’enfocament serà difícil avançar cap a models més precisos que permetin adaptar el diagnòstic i el tractament a cada pacient».
Així mateix, tot i que es reconeix l’heterogeneïtat biològica i clínica, els avenços científics continuen sent limitats. Malgrat el desenvolupament d’assajos clínics innovadors, persisteix la manca d’evidència de teràpies immunomoduladores eficaces que millorin la supervivència. Això es deu, en part, al fet que els estudis continuen centrats en mediadors individuals, mentre que els resultats clínics depenen de múltiples mecanismes biològics interrelacionats i, en molts casos, encara no completament identificats.
En aquest context, la comissió impulsada per The Lancet té com a objectiu dur a terme una avaluació sistemàtica de l’epidemiologia i dels factors clínics, biològics i de sistema sanitari que condicionen el seu abordatge, amb la finalitat d’identificar les principals limitacions actuals i proposar solucions a escala global.
La iniciativa planteja desenvolupar un marc integral que abraci tot el continu, des de la prevenció d’infeccions i la detecció precoç en tots els nivells assistencials fins al tractament i el seguiment dels pacients, adaptat a les diferències entre sistemes sanitaris. Així mateix, incorpora de manera explícita l’impacte a llarg termini, un àmbit encara poc estudiat malgrat la seva rellevància clínica, i aborda la interacció entre la sèpsia, la salut prèvia dels pacients i els factors socioeconòmics, que influeixen tant en el risc com en l’evolució.
«Aquest treball busca assentar les bases per a una millor presa de decisions basada en l’evidència, tant en l’àmbit clínic com en salut pública», afegeix el Dr. Otavio Ranzani. «Avançar en aquest camp requereix integrar dades clíniques, biològiques i de sistemes de salut».
La comissió desenvoluparà els seus treballs en els pròxims anys amb l’objectiu de generar recomanacions i publicacions que contribueixin a orientar l’abordatge d’aquesta síndrome a escala internacional. En aquest marc, la participació de l’IR Sant Pau situa el centre en una iniciativa internacional de referència, en un moment clau de definició de les seves línies de treball, amb la contribució del Dr. Otavio Ranzani a l’anàlisi de l’epidemiologia i a la identificació dels principals reptes en el seu abordatge.
Shankar-Hari M, Ming D, Mendelson M, Rupali P, Adhikari NKJ, Ranzani O, Randolph A, Davenport E, van der Poll T, Moita LF, Beane A, Lamontagne F, Kwizera A, Holmes A, Diaz J. The Lancet Commission on Sepsis: transforming sepsis care and outcomes. Lancet 2026. https://doi.org/10.1016/s0140-6736(26)00648-3
