La insuficiència placentària durant l’embaràs s’associa amb alteracions de memòria anys després del part

El desequilibri vascular que es produeix en alguns embarassos pot deixar empremta més enllà del part. Un estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), publicat a American Journal of Obstetrics and Gynecology, mostra que aquesta alteració, reflectida pel quocient sFlt-1/PlGF, s’associa amb un risc més elevat de problemes de memòria entre tres i sis anys després de l’embaràs i aporta noves claus sobre el mecanisme vascular que podria estar darrere d’aquest efecte.

En els darrers anys, diversos estudis han relacionat la preeclàmpsia amb un risc més elevat de deteriorament cognitiu, incloent-hi alteracions de memòria i fins i tot canvis estructurals cerebrals dècades després de l’embaràs. Tanmateix, l’evidència disponible s’ha centrat principalment en el molt curt termini —on influeixen factors com la manca de son o l’estrès postpart— o a llarg termini, amb intervals de fins a 30 o 40 anys, cosa que dificulta establir una relació directa. En aquest context, aquest estudi és el primer que analitza de manera específica l’impacte a mitjà termini després de l’embaràs.

«Analitzar aquest període intermedi permet reduir la influència de factors propis del postpart i observar amb més claredat l’impacte del procés vascular subjacent, en un moment en què les pacients ja han recuperat una certa estabilitat», explica el Dr. Pablo García-Manau, investigador del grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau i un dels autors de l’estudi.

Major risc d’alteracions de memòria

El treball va incloure 266 dones avaluades després de l’embaràs, en les quals s’havia mesurat l’estat angiogènic durant la gestació mitjançant el quocient sFlt-1/PlGF, utilitzat en la pràctica clínica. Es va considerar que existia desequilibri angiogènic quan aquest quocient era igual o superior a 38. Del total de la cohort, un 30 % havia presentat preeclàmpsia, fet que va permetre comparar l’evolució de diferents perfils en condicions clíniques reals. La funció de memòria es va analitzar mitjançant el qüestionari validat MFE-30, una eina àmpliament utilitzada que avalua fallades de memòria en la vida quotidiana a partir de la percepció de les mateixes pacients, incloent-hi aspectes com oblits freqüents o dificultats per retenir informació recent.

Els resultats van mostrar que les dones amb desequilibri angiogènic presentaven una freqüència més elevada d’alteracions de memòria (30,0 % enfront d’un 16,2 %) i aproximadament el doble de probabilitat de presentar dificultats de memòria, fins i tot tenint en compte altres factors clínics. Aquesta troballa es va mantenir després de considerar variables com l’índex de massa corporal, el nivell educatiu o la hipertensió.

En el cas de la preeclàmpsia, les dones que l’havien presentat mostraven inicialment més problemes de memòria, però aquesta diferència deixava de ser significativa en considerar aquests mateixos factors. En canvi, el desequilibri angiogènic sí que es mantenia associat a aquestes dificultats, cosa que apunta que el factor clau no és la preeclàmpsia en si, sinó l’alteració vascular que l’acompanya.

«No diem que la preeclàmpsia no s’associï a deteriorament cognitiu, sinó que comencem a identificar el mecanisme que podria explicar-ho», assenyala el Dr. García-Manau. «Aquest desequilibri angiogènic pot aparèixer fins i tot en dones sense preeclàmpsia clínica, fet que amplia el grup de pacients que podrien presentar risc».

Més enllà de la preeclàmpsia

El quocient sFlt-1/PlGF és un marcador utilitzat en la pràctica clínica per avaluar el risc de preeclàmpsia, ja que reflecteix un desequilibri en els factors que regulen el funcionament dels vasos sanguinis durant l’embaràs. Quan aquest quocient s’altera, indica un estat de disfunció endotelial i de pitjor adaptació vascular, associat no només a complicacions obstètriques, sinó també a una vulnerabilitat més elevada de diferents òrgans.

Des del punt de vista biològic, aquesta alteració angiogènica podria desencadenar canvis persistents en la microcirculació. Aquest fenomen, descrit prèviament en el sistema cardiovascular i renal, podria afectar també el cervell, comprometent la perfusió de regions especialment sensibles com l’hipocamp, clau en els processos de memòria.

«Aquests resultats apunten que el desequilibri vascular durant l’embaràs podria reflectir un procés més ampli que també afecta el cervell i que podria explicar les alteracions de memòria observades anys després», explica el Dr. García-Manau.

Què impliquen aquests resultats

Tot i que els resultats obren una nova línia d’investigació, els autors subratllen que encara és aviat per traslladar aquestes troballes a la pràctica clínica. «Aquest estudi defineix un possible mecanisme fisiopatològic, però necessitem confirmar-ho amb proves objectives de memòria i tècniques de neuroimatge», assenyala el Dr. García-Manau.

En aquest sentit, el pas següent serà determinar si aquestes alteracions subjectives —basades en la percepció de les mateixes pacients— es corresponen amb canvis mesurables en l’àmbit cognitiu i cerebral, així com validar aquests resultats en cohorts més àmplies que permetin identificar amb més precisió quins subgrups de dones presenten un risc més elevat.

Més enllà de la seva aplicació immediata, l’estudi introdueix un canvi rellevant en la manera d’interpretar aquestes complicacions: apunta que els marcadors angiogènics podrien utilitzar-se en el futur no només per avaluar el risc obstètric, sinó també per anticipar possibles conseqüències a mitjà i llarg termini en la salut de la dona.

«Aquest tipus de marcadors podria ajudar-nos a identificar quines dones presenten una vulnerabilitat més elevada i requereixen un seguiment més estret, però també a entendre millor com determinats processos que s’inicien durant l’embaràs poden tenir un impacte en la salut a mitjà i llarg termini», conclou l’investigador.

Article de referència:

Platero J, Garcia-Manau P, Costa N, Garcia Z, Garrido-Giménez C, Pellicer C, Ullmo J, Jordi M, Nan M, Mora J, Garcia-Osuna A, Sánchez-Garcia O, Choliz M, Cruz-Lemini M, Llurba E. Abnormal soluble fms-like tyrosine kinase to placental growth factor ratio during pregnancy and subjective memory impairment 3 to 6 years postpartum. Am J Obstet Gynecol 2026. https://doi.org/10.1016/j.ajog.2026.02.028

Darrera actualització: 29 de abril de 2026

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar l'experiència de navegació i realitzar tasques analítiques. Si continues navegant, considerem que n’acceptes l’ús. Més informació