L’endometriosi, una malaltia inflamatòria crònica que afecta aproximadament una de cada deu dones en edat reproductiva —al voltant de 190 milions a tot el món—, continua sent poc compresa des d’una perspectiva biològica, fet que històricament ha dificultat tant el seu diagnòstic precís com el desenvolupament de tractaments eficaços. Ara, un estudi internacional publicat a Nature Genetics aporta noves dades per comprendre millor la base genètica i els mecanismes implicats en aquesta patologia.
El treball, que analitza informació genètica de prop d’1,4 milions de dones, incloent-hi més de 100.000 casos d’endometriosi, constitueix l’estudi més gran realitzat fins ara sobre aquesta malaltia. La recerca ha estat desenvolupada per investigadors de diverses institucions: Yale University (Estats Units), la Universitat de Barcelona i l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), entre altres centres d’Europa i dels Estats Units. Els seus resultats han identificat 80 regions del genoma associades al risc de desenvolupar endometriosi, 37 de les quals no havien estat descrites prèviament, fet que representa un avenç significatiu en la comprensió de la seva arquitectura genètica.
«Quan estudiem una malaltia, necessitem entendre la seva base biològica. Si no sabem què està passant a nivell molecular, és molt difícil desenvolupar tractaments eficaços o millorar el diagnòstic», explica la Dra. Dora Koller, del grup de recerca en Salut Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau i autora principal de l’estudi, que afegeix que la recerca bàsica en endometriosi ha arribat més tard que en altres àmbits, cosa que ha limitat la comprensió de la malaltia durant anys.
«Aquesta recerca aprofita una col·laboració multidisciplinària per millorar l’atenció a l’endometriosi. Ens dediquem a traduir els nostres resultats en solucions aplicables per a les dones de tot el món», afirma el Dr. Renato Polimanti, autor sènior i professor associat de Psiquiatria a la Yale School of Medicine.
En aquest treball internacional, també destaca la participació dels experts Bru Cormand, Marina Mitjans i Selena Aranda, de l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i de les àrees de Salut Mental (CIBERSAM) i de Malalties Rares (CIBERER) del CIBER.
Més enllà de la identificació de noves regions genètiques, un dels principals avenços de l’estudi és la seva capacitat per traduir aquests resultats en coneixement biològic. Els investigadors no es van limitar a identificar associacions estadístiques pròpies dels estudis de genoma complet, sinó que van integrar dades genètiques amb múltiples capes d’informació funcional per comprendre com aquestes variants influeixen en l’expressió de gens i proteïnes, així com en processos epigenètics. Aquest enfocament ha permès anar més enllà de la simple identificació del risc genètic i connectar aquestes associacions amb processos biològics reals, aportant una visió més completa i mecanística de la fisiopatologia de l’endometriosi.
Els resultats indiquen que la malaltia no respon a un únic mecanisme, sinó a la interacció de múltiples processos biològics que actuen simultàniament i contribueixen tant al seu inici com a la seva progressió. Entre aquests hi ha la inflamació, l’alteració de la resposta immune, el remodelatge tissular, la proliferació i diferenciació cel·lular i la formació de nous vasos sanguinis, processos que ajuden a explicar la diversitat de manifestacions clíniques observades entre les pacients.
«El que veiem és que probablement no hi ha una única causa, sinó moltes vies possibles que poden contribuir a la malaltia, i aquestes probablement varien entre dones», assenyala la Dra. Koller. «Aquesta troballa reforça la idea que l’endometriosi s’ha d’entendre com una malaltia complexa i sistèmica en què intervenen múltiples mecanismes biològics interrelacionats», continua.
Aquesta complexitat biològica es reflecteix en l’àmplia variabilitat clínica de la malaltia. Algunes dones gairebé no presenten símptomes, mentre que altres experimenten dolor intens i incapacitant o problemes d’infertilitat que afecten significativament la seva qualitat de vida. Aquesta diversitat, tant en la presentació clínica com en la seva evolució, posa de manifest que l’endometriosi no segueix un patró únic.
En la pràctica clínica, la classificació actual es basa principalment en criteris quirúrgics o en la localització de les lesions, la qual cosa és limitada, ja que no explica adequadament les diferències en els símptomes, l’evolució o la resposta al tractament. Aquesta manca d’eines diagnòstiques més precises també contribueix al fet que el diagnòstic de la malaltia sovint es retardi una mitjana de 7-10 anys, fins i tot en dones amb símptomes evidents.
«Necessitem avançar cap a una classificació més basada en la biologia, similar al que ha passat en el càncer, on ara distingim diferents subtipus amb comportaments i tractaments diferents», apunta la Dra. Koller. També reconeix que aquest retard diagnòstic forma part de l’experiència de moltes dones. Com a pacient amb endometriosi, assenyala que «en el meu cas, van caldre quinze anys per obtenir un diagnòstic, tot i tenir símptomes clars i incapacitants».
Aquest canvi d’enfocament no només milloraria la comprensió de la malaltia, sinó que també permetria adaptar el diagnòstic i el tractament a les característiques específiques de cada pacient, un pas clau cap a una medicina més personalitzada.
L’estudi aporta noves dades sobre el paper de la genètica en l’endometriosi, tot i que confirma que la predisposició genètica per si sola no explica el desenvolupament de la malaltia. La genètica només n’explica parcialment el desenvolupament i la progressió, fet que reforça la idea que la malaltia segueix un model complex amb múltiples factors implicats.
En aquest sentit, els resultats suggereixen que la interacció entre genètica, factors ambientals i mecanismes epigenètics no és determinista. Elements com la dieta, l’exposició a determinats compostos químics i molts altres factors poden modular-ne el desenvolupament i la progressió.
Aquest enfocament ajuda a explicar per què dones amb una predisposició genètica similar poden presentar trajectòries clíniques molt diferents, tant en l’aparició dels símptomes com en la seva gravetat o resposta al tractament. La variabilitat observada no depèn únicament de la càrrega genètica, sinó de com aquesta interactua amb l’entorn al llarg del temps.
A més, l’anàlisi del risc poligènic combinat amb informació clínica aporta un resultat especialment rellevant: en alguns casos, els símptomes i les comorbiditats poden tenir un paper més determinant que la mateixa genètica en la identificació de la malaltia. Aquesta troballa qüestiona la idea que el risc genètic sigui sempre l’indicador principal i reforça la importància d’una avaluació clínica integral.
«En la pràctica clínica, els símptomes continuen sent una peça clau», assenyala la Dra. Koller. «Escoltar les pacients i entendre la seva història clínica és essencial a l’hora d’orientar el diagnòstic». Aquesta perspectiva reforça la necessitat d’integrar més estretament la informació genètica i clínica en la pràctica assistencial, amb l’objectiu de millorar la identificació de les pacients i avançar cap a models d’atenció més precisos i personalitzats.
Les troballes de l’estudi tenen implicacions directes en l’àmbit clínic. Actualment, el tractament de l’endometriosi es basa en gran manera en un enfocament de prova i error, en què moltes pacients proven diferents teràpies sense obtenir resultats satisfactoris, cosa que reflecteix la manca d’eines per predir la resposta individual als tractaments.
«El problema no és només que els tractaments no funcionin igual en totes les pacients, sinó que no disposem de prou eines per anticipar quina opció serà la més adequada en cada cas», explica la Dra. Koller. «La genètica pot ajudar-nos a entendre millor què està passant en cada pacient i a orientar decisions terapèutiques més alineades amb el seu perfil biològic».
D’aquesta manera, la integració d’informació genètica, clínica i molecular obre la porta a un enfocament més personalitzat, en què el tractament es pot adaptar a les característiques específiques de cada pacient. Aquest canvi no només milloraria l’eficàcia de les teràpies, sinó que també reduiria l’exposició innecessària a tractaments ineficaços.
L’estudi també identifica possibles noves opcions terapèutiques mitjançant la reutilització de fàrmacs existents, una estratègia que permet accelerar l’aplicació de nous tractaments per a l’endometriosi a partir de medicaments amb perfils de seguretat ja coneguts. Entre aquests hi ha fàrmacs utilitzats en oncologia i altres com la nortriptilina, que podria tenir un efecte dual actuant tant sobre el dolor crònic com sobre la depressió, dues condicions sovint associades a la malaltia.
Més enllà de la seva contribució científica, aquesta recerca s’emmarca en una realitat clínica i social urgent: l’endometriosi continua sent una malaltia àmpliament infradiagnosticada que sovint es normalitza o es menysté. El diagnòstic es retarda sovint durant diversos anys, un retard que no només limita l’accés a un tractament adequat, sinó que també permet que el dolor es cronifiqui i que es desenvolupin complicacions com problemes de fertilitat o afectació emocional, entre moltes altres. És precisament aquesta realitat la que fa que avançar en la comprensió biològica de la malaltia sigui tan crític.
«El dolor intens mai és normal. Si una dona no pot aixecar-se del llit durant la menstruació, és un senyal que alguna cosa no va bé i cal investigar-ho», emfatitza la Dra. Koller. Més enllà del cas concret de l’endometriosi, aquests resultats apunten a un repte més ampli en la recerca biomèdica. «Les malalties que afecten exclusivament les dones han estat històricament menys investigades i han rebut menys recursos», assenyala la Dra. Koller. «Incorporar una perspectiva de gènere en la recerca no és només una qüestió d’equitat, sinó una necessitat per avançar en el coneixement i millorar l’atenció».
Koller D, He J, Løkhammer S, Aranda S, Qiu D, Davtian D, Chen Q, Xu Z, Mao Z, Friligkou E, Karaca S, Cormand B, Flores I, Altmäe S, Mitjans M, Cabrera-Mendoza B, Polimanti R. Multi-ancestry genome-wide association and integrated multi-omics analyses of endometriosis and its clinical manifestations. Nature Genetics. 2026. https://doi.org/10.1038/s41588-026-02582-2
Darrera actualització: 30 de abril de 2026
