Reduir el dany que pateix el cor durant un infart continua sent un dels principals reptes en cardiologia, fins i tot quan s’aconsegueix reobrir l’artèria coronària a temps. Part de la lesió miocardíaca continua sent difícil d’evitar malgrat els avenços en la reperfusió. En la cerca de solucions per limitar aquest dany, un estudi liderat per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), publicat a European Heart Journal, mostra que l’administració intravenosa d’atorvastatina durant el mateix esdeveniment pot millorar la protecció del cor en comparació amb l’administració d’una dosi de càrrega oral prèvia a l’infart.
Tot i que les guies clíniques recomanen l’ús precoç d’estatines després de l’infart, persisteixen dubtes sobre el seu impacte quan s’administren en fases més precoces i, especialment, durant el mateix episodi isquèmic. Aquesta incertesa també afecta el moment i la via d’administració, factors que podrien influir en la seva capacitat per limitar el dany miocardíac.
«La principal aportació de l’estudi és demostrar per primera vegada que l’administració intravenosa d’atorvastatina durant el mateix esdeveniment isquèmic té un impacte significativament millor sobre el dany cardíac que l’administració d’una dosi de càrrega oral prèvia a l’infart», explica la Dra. Gemma Vilahur, cap del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’IR Sant Pau i cap de grup del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV, CB16/11/00411), autora de correspondència de l’estudi.
L’estudi es va dur a terme en un model de porc hipercolesterolèmic, que reprodueix condicions freqüents en pacients amb malaltia cardiovascular i permet analitzar de manera controlada el dany cardíac associat a l’infart. Els animals van rebre tractament oral amb atorvastatina durant els dies previs a l’infart, amb l’objectiu de reproduir el context clínic de pacients que ja estan en tractament amb aquests fàrmacs hipolipemiants.
Sobre aquesta base, els investigadors van comparar dues estratègies d’administració en el moment de l’esdeveniment agut: una dosi de càrrega oral prèvia a l’infart i l’administració intravenosa durant el mateix episodi isquèmic, una formulació desenvolupada entorn de l’IR Sant Pau i objecte de patent i creació d’una spin-off (Ivestatin Therapeutics S.L.). Concretament, la dosi oral de càrrega es va administrar 2 hores abans d’induir l’infart, mentre que la formulació intravenosa es va administrar 15 minuts després de l’inici de l’episodi isquèmic. L’infart es va induir de manera controlada mitjançant l’oclusió amb baló d’angioplàstia d’una artèria coronària i posterior revascularització, fet que va permetre simular el procés que es produeix en els pacients. El dany cardíac es va avaluar mitjançant ressonància magnètica cardíaca seriada pocs dies després de l’esdeveniment (dia 3) i novament setmanes més tard (dia 42). La ressonància magnètica cardíaca és una tècnica d’imatge de referència per a la caracterització tissular i la quantificació de la mida de l’infart. Aquest seguiment en dos moments diferents del procés va permetre obtenir una mesura precisa de la lesió i de la seva evolució al llarg del temps.
«Treballar amb un model que reprodueix de manera força fidel el que passa en els pacients i combinar-lo amb tècniques d’imatge cardíaca ens ha permès avaluar com influeixen el moment i la via d’administració del tractament en el dany cardíac», explica Sergi Otero, estudiant de doctorat i investigador del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques i primer signant de l’estudi. «Aquest disseny ens ha donat l’oportunitat d’analitzar no només la lesió inicial, sinó també l’evolució del cor després de l’infart».
Els resultats van mostrar que l’administració intravenosa durant l’infart es va associar a una reducció significativa del dany miocardíac en la fase aguda (dia 3 després de l’esdeveniment), amb menys necrosi, és a dir, menys mort del teixit cardíac, i menys edema, associat a la inflamació del cor, en comparació amb l’estratègia d’administració oral prèvia. Concretament, l’administració d’atorvastatina intravenosa va aconseguir reduir en un 20 % la mida de l’infart i en un 13 % el percentatge d’edema en comparació amb la dosi de càrrega oral. Aquests paràmetres, avaluats mitjançant ressonància magnètica, reflecteixen una menor afectació del múscul cardíac en el moment en què es produeix l’infart.
Aquesta diferència inicial es va mantenir al llarg del temps. Al cap de quaranta-dos dies, els animals tractats amb la formulació intravenosa presentaven una menor extensió de la cicatriu (20 % inferior) i una millor preservació de la fracció d’ejecció del ventricle esquerre, amb una reducció del volum telesistòlic, un indicador d’una millor capacitat del cor per contreure’s i bombar sang, en comparació amb l’administració oral prèvia. L’estudi no va mostrar diferències rellevants en el fenomen de no-reflow, és a dir, la manca de perfusió del teixit malgrat la correcta reobertura de l’artèria, en els primers dies després de l’infart. Això suggereix que el benefici del tractament intravenós no es deu a canvis en la circulació microvascular, sinó a una acció directa sobre el dany del miocardi durant la fase isquèmica.
«La clau és que estem intervenint en el moment en què es produeix la lesió, no després», explica Sergi Otero. «Això permet reduir el dany inicial i té un efecte en cascada sobre l’evolució posterior del cor, tant estructuralment com funcionalment». Aquests resultats reforcen la importància d’intervenir tan aviat com sigui possible durant el mateix esdeveniment isquèmic.
Les estatines formen part del tractament estàndard després d’un infart i, en determinats contextos, s’utilitzen dosis de càrrega abans d’intervencions coronàries. Tanmateix, la seva administració prèvia presenta limitacions, ja que l’infart agut acostuma a produir-se de manera imprevisible i no sempre és possible anticipar el moment de l’esdeveniment. En aquest escenari, la via intravenosa permet una acció immediata en una fase crítica, quan el teixit cardíac pateix el dany isquèmic i encara és potencialment recuperable. La possibilitat de modular el dany des de les seves fases inicials no només té un impacte immediat, sinó que influeix directament en el procés de remodelatge del cor i en la seva capacitat de recuperació a mitjà termini, un aspecte clau en l’evolució clínica dels pacients després d’un infart i en el desenvolupament posterior d’insuficiència cardíaca.
Més enllà del seu efecte hipolipemiant, és a dir, de la seva capacitat per reduir els nivells de colesterol a la sang, els autors del treball han demostrat que l’atorvastatina administrada per via intravenosa actua de manera gairebé immediata sobre diferents mecanismes implicats en el dany miocardíac. Entre aquests, redueix la mort dels cardiomiòcits, atenua la resposta inflamatòria i activa la proteïna quinasa activada per AMP (AMPK), un regulador clau del metabolisme energètic cel·lular. Aquests efectes contribueixen a limitar l’extensió de la lesió i a preservar la viabilitat del teixit cardíac durant l’infart.
«Aquests resultats ens indiquen que el moment i la via d’administració són un factor clau en l’eficàcia del tractament», assenyala la Dra. Gemma Vilahur. «Poder actuar directament durant l’esdeveniment obre una nova via per protegir el cor en una fase en què fins ara les opcions terapèutiques eren limitades».
En conjunt, les troballes reforcen la importància d’intervenir de manera precoç durant l’infart i apunten al potencial de l’administració intravenosa d’estatines com a estratègia complementària en el maneig de l’esdeveniment agut. La seva futura avaluació en estudis clínics serà clau per determinar-ne l’impacte en els pacients i la seva possible incorporació a la pràctica assistencial.
Otero S, Radike M, Ben-Aicha S, Mendieta G, Gutiérrez M, Sutelman P, Borrell-Pagès M, Hidalgo A, Badimon L, Vilahur G. Cardioprotection with intravenous statin administration during myocardial infarction vs. oral preloading: a preclinical study. Eur Heart J 2026. https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehag269.
Darrera actualització: 10 de juny de 2026
