La Sala Francesc Cambó de Sant Pau es va omplir de públic i de rialles amb ImproCiencia. Envellir amb sentit de l’humor, una proposta que va unir la recerca biomèdica i el teatre d’improvisació per abordar, amb un llenguatge proper i lúdic, qüestions clau sobre la salut i l’envelliment. L’activitat, que arriba per primera vegada a Barcelona, s’emmarca dins la Setmana de la Ciència i ha estat organitzada, en la seva setena edició, per l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBER). L’esdeveniment, dirigit especialment en aquesta ocasió a persones grans (més de seixanta-cinc anys), va tenir una gran acollida, reunint més de 180 assistents.
L’espectacle va combinar el talent dels actors de la companyia ImproIMPAR amb la participació directa d’investigadors i investigadores de l’IR Sant Pau, que també formen part del CIBER, i que van aportar rigor científic i experiència clínica a cadascuna de les escenes. La iniciativa s’emmarca en el treball conjunt de les Unitats de Cultura Científica i de la Innovació (UCC+i) de totes dues institucions, que amplien la seva col·laboració més enllà de la recerca per compartir també la divulgació, reforçant el compromís comú d’apropar la ciència a tota la societat a través de formats innovadors. L’objectiu era demostrar que la ciència pot comunicar-se d’una manera diferent, capaç de fer reflexionar, emocionar i divertir alhora.
«ImproCiencia demostra que la recerca es pot explicar de moltes maneres, i que la ciència també pot emocionar i fer riure», va afirmar el Dr. Jordi Surrallés, director de l’IR Sant Pau i membre del CIBER, que va subratllar «l’excel·lent acollida d’un format que apropa la recerca a la ciutadania amb naturalitat i proximitat». Segons el Dr. Surrallés, iniciatives com aquesta «reforcen la missió de Sant Pau i del CIBER d’apropar la recerca a la societat, fent-la accessible i significativa per a tothom, i ressaltant la tasca dels investigadors i investigadores que dediquen la seva feina a millorar la salut de les persones».
A través de quatre escenes teatrals inspirades en diferents àmbits de la salut, el públic va poder participar activament i descobrir com la recerca pot ajudar a entendre i prevenir algunes de les principals malalties associades a l’envelliment.
La Dra. Idoia Genua i el Dr. Alex Mesa, del grup d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició, van parlar sobre la diabetis tipus 2, una malaltia crònica molt freqüent, però controlable si es detecta a temps i se’n fa un bon seguiment mèdic. En la seva escena, el públic va anar prenent decisions que modificaven el rumb de la història i evidenciaven com els hàbits de vida influeixen directament en la salut metabòlica. «El missatge que volíem transmetre és que la diabetis tipus 2 es pot prevenir i controlar», va explicar la Dra. Idoia Genua, que va destacar la importància de mantenir una alimentació equilibrada i d’estar actiu per reduir el risc de complicacions.
Els investigadors van aprofitar la interacció amb el públic per desmuntar falsos mites i recordar que perdre entre un 5 i un 10 % del pes corporal millora notablement el control de la malaltia. «Cada pacient és diferent, i per això el tractament ha de ser com un vestit a mesura que s’adapti a les seves necessitats i a l’evolució de la malaltia», va afegir el Dr. Alex Mesa. L’escena va concloure amb una segona versió de la història que mostrava com la prevenció i els bons hàbits poden canviar el curs de la malaltia i millorar la qualitat de vida.
Per la seva banda, la Dra. Elena Cortés, del grup de Malalties Neuromusculars, va centrar la seva intervenció en la miastènia greu, una malaltia rara, crònica i autoimmune que afecta la transmissió de l’impuls nerviós als músculs i provoca debilitat i fatiga. Mitjançant una escena amb participació del públic, els actors van recrear les dificultats quotidianes de les persones que conviuen amb aquesta patologia i com el suport mèdic i social pot marcar la diferència.
La investigadora va explicar que aquesta malaltia pot aparèixer a qualsevol edat i que, tot i que no té cura, els tractaments actuals permeten mantenir una bona qualitat de vida si el diagnòstic és precoç. «És fonamental reconèixer els primers símptomes —com la caiguda de les parpelles o la dificultat per parlar o mastegar— per actuar a temps i evitar complicacions greus», va subratllar la Dra. Cortés.
L’escena més emotiva va arribar amb la intervenció d’Érika Sánchez, investigadora predoctoral del grup de Neurobiologia de les Demències, dedicada a l’estudi de l’Alzheimer. A través d’un relat simbòlic, amb un “personatge-malaltia” que anava limitant progressivament les accions del protagonista, la investigadora va explicar com la malaltia danya les neurones a causa de l’acumulació de proteïnes beta-amiloide i tau, cosa que provoca la pèrdua de memòria i de capacitats cognitives.
«L’Alzheimer no només afecta la memòria, sinó també la identitat i la relació amb els altres», va destacar Érika Sánchez durant la seva intervenció, insistint que la recerca és «una eina essencial per comprendre millor la malaltia i trobar estratègies de prevenció». L’escena va acabar amb un missatge d’esperança, destacant el paper de la prevenció a través de l’exercici, la dieta mediterrània, el descans i la vida social activa com a claus per protegir el cervell.
Per tancar l’espectacle, el Dr. José María Guerra, cap del grup de recerca de Cardiologia Clínica i Translacional, va transformar la divulgació en un autèntic late night televisiu. Amb humor i ritme, va repassar com ha evolucionat la visió de les malalties cardiovasculars, que han passat de considerar-se inevitables a entendre’s com a patologies prevenibles. El cardiòleg va recordar que estudis com el de Framingham van demostrar que factors com el tabaquisme, la hipertensió o la diabetis són modificables i que la prevenció comença molt abans del primer símptoma. També va descriure els avenços recents en diagnòstic i predicció del risc, com els biomarcadors, la genètica o la intel·ligència artificial, que permeten una medicina més personalitzada.
«Les malalties cardiovasculars no són una conseqüència inevitable de l’envelliment; avui sabem que la prevenció i la recerca han canviat completament la manera d’afrontar-les», va destacar el Dr. Guerra, que va animar el públic a cuidar el cor des de la joventut.
L’espectacle va mantenir l’atenció i la participació del públic durant tota la sessió, amb moments d’humor, emoció i aprenentatge compartit. L’equilibri entre la precisió científica i la creativitat escènica va demostrar que la recerca es pot comunicar més enllà dels laboratoris i les aules, convertint-se en un espai de trobada amb la ciutadania.
Des de l’IR Sant Pau i el CIBER es valora la divulgació com una part essencial de la feina científica, una eina que permet explicar els avenços de manera comprensible i propera. «Apropar la recerca a la gent és una part essencial de la nostra missió com a institució», va concloure el Dr. Surrallés, «i formats com ImproCiencia permeten fer-ho d’una manera dinàmica, propera i significativa».
L’èxit de participació i l’excel·lent resposta del públic consoliden ImproCiencia com una proposta de referència en divulgació científica, capaç de trencar barreres entre el coneixement biomèdic i la vida quotidiana, i d’oferir una nova mirada sobre com envellir amb salut, curiositat i sentit de l’humor.
