Un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del CSIC ha identificat una nova proteïna en sang, EPAC1, com a marcador sensible i específic de malaltia arterial coronària (EAC) greu. Els resultats, publicats a la revista internacional Journal of Translational Medicine, obren la porta a noves eines per millorar el diagnòstic precoç i l’estratificació del risc d’aquesta malaltia, que continua sent una de les principals causes de mort al món occidental.
L’estudi, liderat per la Dra. Vicenta Llorente-Cortés, del grup Lípids i Patologia Cardiovascular de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona del CSIC (IIBB-CSIC), de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), i del CIBERCV, es va centrar en la recerca de proteïnes circulants directament relacionades amb els processos cel·lulars que tenen lloc a les artèries coronàries durant la progressió de l’aterosclerosi. En particular, els investigadors van analitzar el comportament de les cèl·lules musculars llises vasculars (VSMC, per les seves sigles en anglès), que en fases avançades de la malaltia es transformen en cèl·lules escumoses (foam cells) dins de les plaques arterials.
Gràcies a tècniques de proteòmica d’alta resolució, l’equip va identificar que la proteïna EPAC1 (Exchange Protein directly Activated by cAMP 1) se secreta en menor quantitat per aquestes cèl·lules quan estan sotmeses a condicions d’hipòxia, com passa entorn de les plaques ateroscleròtiques avançades. Posteriorment, van mesurar els nivells d’EPAC1 en sang en una cohort de 202 pacients amb sospita d’EAC, demostrant que els nivells més baixos d’aquesta proteïna s’associen de manera significativa amb una malaltia més extensa i greu.
«El més rellevant és que EPAC1 reflecteix un mecanisme molt específic de les fases avançades de la malaltia coronària, no només un procés inflamatori inespecífic», explica el Dr. Eduardo García, investigador de l’IR Sant Pau i primer autor de l’estudi. «Això ens dona una eina diagnòstica potencial amb més precisió i especificitat que els biomarcadors actualment disponibles».
En les anàlisis estadístiques, EPAC1 va demostrar una capacitat predictiva superior a la dels biomarcadors àmpliament utilitzats com la troponina T d’alta sensibilitat (hs-TnT) o la proteïna C reactiva ultrasensible (hs-CRP). Un valor de tall de 9,16 ng/mL va permetre distingir amb bona sensibilitat i especificitat els pacients amb afectació coronària severa, mesurada mitjançant l’índex d’afectació de segments (Segment Involvement Score, SIS) a través de tomografia computada.
A més, els investigadors van confirmar en estudis cel·lulars que la hipòxia redueix l’expressió d’EPAC1 tant pel que fa a l’ARN missatger com a la proteïna en cèl·lules musculars llises transformades en cèl·lules escumoses, la qual cosa dona solidesa biològica a la troballa clínica.
«La troballa d’EPAC1 com a biomarcador no només té valor diagnòstic, sinó que ens permet entendre millor els processos patològics que tenen lloc a les artèries durant el desenvolupament de l’aterosclerosi», afirma la Dra. Vicenta Llorente-Cortés. «En un futur pròxim, podríem incorporar la seva mesura en algorismes clínics que ajudin a identificar els pacients amb malaltia més avançada que necessiten una intervenció més precoç o intensiva».
Els autors destaquen que serà necessari validar aquests resultats en estudis multicèntrics i poblacions més àmplies, així com explorar si els nivells d’EPAC1 en sang es correlacionen amb esdeveniments cardiovasculars a llarg termini, com l’infart de miocardi o la mort sobtada.
Aquest estudi ha estat finançat per l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) a través del projecte PI21/00585, cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i per la Fundació La Marató de TV3 (202213-30). També ha comptat amb el suport del programa CERCA de la Generalitat de Catalunya.
García E, Claudi L, La Chica Lhoëst MT, Polishchuk A, Samouillan V, Benítez Amaro A, Piñero J, Escolà-Gil JC, Sabidó E, Leta R, Vilades D, Llorente-Cortés V. Reduced blood EPAC1 protein levels as a marker of severe coronary artery disease: the role of hypoxic foam cell-transformed smooth muscle cells. Journal of Translational Medicine. 2025;23:523. https://doi.org/10.1186/s12967-025-06513-3
