Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han dut a terme un assaig clínic que demostra que la combinació de dos fàrmacs àmpliament disponibles, carvedilol i simvastatina, millora de manera significativa el control de la hipertensió portal en pacients amb cirrosi hepàtica.
El treball, publicat a la revista científica Hepatology, té com a primeres signants la Dra. Edilmar Alvarado i la Dra. Anna Brujats, i com a investigador sènior el Dr. Cándido Villanueva, investigadors del grup de Patologia Digestiva de l’IR Sant Pau i hepatòlegs de l’Hospital de Sant Pau. Així mateix, l’equip de col·laboradors inclou investigadors del grup d’hepatologia de l’Hospital Sant Pau —Dra. Berta Cuyás, Dra. María Poca, Dr. Xavier Torras i Dra. Angels Escorsell, entre d’altres—, investigadors d’immunologia experimental —Dra. E. Cantó—, farmàcia —Ainhoa Rodríguez Arias— i bioquímica —Álvaro García-Osuna.
La recerca parteix d’una necessitat clínica clara: trobar noves estratègies que redueixin de manera eficaç la pressió portal en persones amb cirrosi avançada. Segons la Dra. Alvarado, «aquests pacients continuen tenint un risc molt elevat d’hemorràgia digestiva, entre altres complicacions de la hipertensió portal, fins i tot amb el tractament estàndard, i necessitàvem explorar opcions senzilles que poguessin millorar el seu pronòstic».
La cirrosi és una malaltia en què el fetge es va endurint i cicatritzant, dificultant la circulació de la sang a través seu. Com a conseqüència, la sang que arriba des de l’aparell digestiu per la vena porta troba més resistència per travessar el fetge i la pressió en aquest gran vas augmenta de manera anormal. Aquest fenomen, conegut com a hipertensió portal, és un dels principals responsables de les complicacions de la malaltia hepàtica avançada.
Quan la pressió portal és massa alta, es formen venes dilatades a l’esòfag i l’estómac —les anomenades varius— que són molt fràgils i es poden trencar, provocant hemorràgies digestives potencialment mortals. A més, la hipertensió portal contribueix a l’acumulació de líquid a l’abdomen o ascites i a problemes renals. Reduir-la de manera significativa s’ha demostrat clau per millorar la supervivència i la qualitat de vida dels pacients.
En la pràctica clínica, aquesta pressió es mesura mitjançant el gradient de pressió venosa hepàtica (GPVH), un procediment que permet quantificar de manera fiable la gravetat de la hipertensió portal i avaluar si un tractament farmacològic és efectiu.
Per prevenir les hemorràgies digestives, s’utilitzen des de fa dècades els beta-bloquejants no selectius, com el propranolol o el nadolol, que disminueixen el flux sanguini que arriba al fetge. No obstant això, en molts pacients aquests fàrmacs no aconsegueixen reduir prou la pressió portal.
En els darrers anys, el carvedilol ha demostrat ser més eficaç perquè, a més de bloquejar els receptors beta, també actua sobre els receptors alfa-1 dels vasos sanguinis. Aquesta doble acció produeix una major relaxació dels vasos intrahepàtics, reduint amb més intensitat la resistència al pas de la sang.
Així i tot, en un percentatge important de pacients tractats només amb carvedilol tampoc s’aconsegueix l’objectiu de reducció de la pressió portal. La Dra. Alvarado explica el raonament de l’equip: «sabíem que les estatines podien millorar la funció dels vasos sanguinis i reduir la inflamació al fetge. Vam pensar que, administrant-la junt amb carvedilol, podríem aconseguir un efecte complementari i augmentar l’eficàcia del tractament amb una reducció més gran de la pressió portal».
Tot i que hi ha diverses estatines disponibles, es va triar simvastatina perquè és la que compta amb més estudis previs en cirrosi, on havia demostrat millorar la funció dels vasos sanguinis del fetge i fer-ho de manera segura.
Amb aquesta hipòtesi, l’equip de Sant Pau va posar en marxa un assaig clínic aleatoritzat, doble cec i controlat amb placebo. Es van reclutar 82 pacients amb cirrosi avançada i varius d’alt risc, tots ells amb una resposta insuficient als beta-bloquejants tradicionals.
Primer es va confirmar que la pressió portal no havia disminuït prou amb els tractaments clàssics. A partir d’aquí, tots els pacients van començar a rebre carvedilol i van ser assignats de manera aleatòria a afegir simvastatina o un placebo durant 4 a 6 setmanes, sense que ni els metges ni els pacients sabessin què rebia cadascun.
L’impacte del tractament es va mesurar a través del GPVH. A més, els investigadors van realitzar mesuraments després d’un suplement alimentari, un moment en què la pressió portal sol augmentar i el risc de sagnat s’intensifica, per comprovar si la combinació podia controlar millor aquest efecte. També es van recollir mostres de sang per analitzar citoquines inflamatòries i marcadors d’estrès oxidatiu, amb la finalitat d’avaluar si els beneficis s’estenien més enllà de la reducció de la pressió portal.
«Vam dissenyar l’estudi pensant en situacions que reflectissin el que passa en la vida real del pacient amb cirrosi, des de l’impacte del menjar fins als processos inflamatoris que acompanyen la malaltia», assenyala la Dra. Alvarado.
Els resultats van confirmar la hipòtesi inicial. Tant el carvedilol sol com la combinació amb simvastatina van aconseguir reduir la pressió portal, però la disminució va ser significativament més gran en el grup que va rebre els dos fàrmacs. En termes absoluts, el GVVH va passar de 18,6 a 15,7 mmHg amb la combinació (enfront d’una reducció de 18,9 a 16,9 mmHg amb placebo).
A més, un 37 % dels pacients tractats amb carvedilol més simvastatina van assolir una reducció clínicament rellevant de la pressió (≥ 20 %), davant només un 15 % en el grup control. La combinació també va atenuar l’increment de la pressió portal després del suplement alimentari (12 % enfront del 23 %) i va reduir de manera més marcada diversos marcadors inflamatoris en sang. Tot això amb una bona tolerància i una incidència d’efectes adversos similar en tots dos grups.
Per a la Dra. Alvarado, aquests resultats són prometedors: «és una estratègia senzilla, amb fàrmacs econòmics i àmpliament disponibles, que podria tenir un impacte real en la prevenció de les descompensacions associades a la hipertensió portal».
Aquest estudi obre la porta a noves estratègies terapèutiques en la cirrosi. Caldrà confirmar aquests resultats en assajos més amplis i avaluar l’efecte a llarg termini en la prevenció d’hemorràgies i la supervivència dels pacients. Però, segons conclou la Dra. Alvarado, «hem demostrat que, fins i tot amb tractaments ja coneguts, si els combinem de manera eficaç podem fer un pas endavant en la cura dels pacients amb cirrosi».
Alvarado-Tapias E, Brujats A, Puente A, Ardevol A, Rodriguez-Arias A, Fajardo J, Pavel O, Garcia-Guix M, Aracil C, Poca M, Cuyàs B, Cantó E, Montañés R, Garcia-Osuna A, Escorsell À, Torras X, Villanueva C. Hemodynamic effects of carvedilol plus simvastatin in cirrhosis with severe portal hypertension and suboptimal response to β-blockers: A double-blind, placebo-controlled, randomized trial. Hepatology 2025;82:140–54. <a href=”https://doi.org/10.1097/HEP.0000000000001148″>https://doi.org/10.1097/HEP.0000000000001148
