Un equip de cardiòlegs de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i de l’Hospital Sant Pau, en col·laboració amb la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), ha analitzat les diferències anatòmiques entre homes i dones amb insuficiència mitral tractats mitjançant reparació percutània vora a vora, una tècnica mínimament invasiva que corregeix el mal tancament de la vàlvula sense necessitat de cirurgia.
L’estudi, publicat a la Revista Española de Cardiología, mostra que, encara que les dones presenten una vàlvula mitral de menor mida i amb un grau més alt de calcificació, els resultats clínics són igualment favorables que en els homes. Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, primer autor del treball, «el nostre objectiu era comprovar si existien diferències anatòmiques entre sexes i si aquestes podien tenir un impacte real en els resultats de la reparació percutània. El que hem vist és que, tot i que les vàlvules de les dones són més petites (fins i tot després d’ajustar-se a la superfície corporal), les diferències anatòmiques no impacten en els resultats. Les dones es beneficien del tractament en la mateixa mesura que els homes».
La insuficiència mitral és una de les malalties valvulars més comunes i una causa important d’insuficiència cardíaca, especialment en persones grans. Es produeix quan la vàlvula mitral —que separa l’aurícula esquerra del ventricle esquerre— no es tanca correctament i part de la sang retorna cap a l’aurícula, fet que obliga el cor a treballar més per mantenir un flux adequat. Amb el temps, aquest esforç pot provocar dilatació cardíaca, fatiga i dificultat per respirar.
Fins fa poc, la cirurgia oberta era l’única opció per reparar o substituir la vàlvula. No obstant això, molts pacients d’edat avançada o amb altres malalties no poden sotmetre’s a una intervenció quirúrgica. Per a aquests casos, la reparació percutània vora a vora (transcatheter edge-to-edge repair, TEER) ofereix una alternativa segura i eficaç.
Segons el Dr. Dabit Arzamendi, autor sènior de la publicació, «la reparació percutània vora a vora ha canviat radicalment el maneig de la insuficiència mitral. Permet tractar de manera segura pacients que abans no tenien una opció terapèutica viable, i en la majoria dels casos aconsegueix una reducció significativa dels símptomes i una millora funcional immediata».
Tot i això, i malgrat l’alta prevalença d’aquesta malaltia, les dones han estat tradicionalment infrarepresentades en els assaigs clínics sobre insuficiència mitral, fet que ha limitat el coneixement sobre les seves particularitats anatòmiques i sobre com responen al tractament. Aquest estudi ha volgut omplir aquest buit i aportar una visió més precisa des de la pràctica clínica real.
L’estudi va incloure 252 pacients tractats entre maig de 2012 i desembre de 2023 per insuficiència mitral greu i simptomàtica. D’aquests, 78 eren dones (31 %) i 174 homes (69 %). Les dones tenien, de mitjana, set anys més (vuitanta i dos davant setanta-cinc anys) i una superfície corporal més petita (1,66 davant 1,86 m²).
Pel que fa al tipus de malaltia, la insuficiència mitral primària —causada per un desgast o deteriorament de la vàlvula— va ser més freqüent en dones (40 % davant un 27 %), mentre que la forma secundària, associada a dilatació o disfunció del ventricle esquerre, va predominar en homes (57 % davant un 40 %). Les imatges cardíaques van mostrar que les dones tenien una vàlvula mitral més petita i amb més calcificació, cosa que es traduïa en una àrea d’obertura menor (5,0 davant 5,8 cm²) i vàlvules més curtes.
La calcificació de l’anell mitral, una mena d’enduriment del teixit que envolta la vàlvula, va ser tres vegades més habitual en dones (32 % davant un 10 %). Malgrat aquestes diferències, el procediment va tenir el mateix èxit en tots dos sexes: en el 96 % dels casos, la insuficiència mitral es va reduir a nivells lleus o moderats, sense més complicacions en dones. L’única diferència tècnica va ser un gradient mitral lleugerament superior en dones (3,0 davant 2,0 mmHg), atribuïble a la menor mida i major rigidesa de la vàlvula, però sense impacte en l’eficàcia ni en l’evolució clínica.
Els investigadors subratllen que les diferències anatòmiques entre sexes no es van traduir en pitjors resultats clínics. La reparació percutània va ser eficaç i segura en tots els casos, cosa que confirma que aquesta tècnica és vàlida per a perfils anatòmics diversos. Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, «la principal aportació d’aquest treball és mostrar que, encara que el procediment té èxit en dones i homes de manera similar, l’anatomia mitral femenina —més petita i amb més calcificació de l’anell— condiciona un gradient transmitral lleugerament superior després de la reparació. Això ens convida a tenir-ho en compte en la planificació de cada cas, especialment a l’hora d’escollir el tipus de dispositiu i el seu nombre».
El Dr. Dabit Arzamendi afegeix que «els nostres resultats confirmen que la reparació percutània vora a vora és una tècnica segura i eficaç en tots dos sexes. No obstant això, conèixer que el sexe femení i la menor superfície corporal són factors associats a un gradient més alt pot ajudar-nos a optimitzar la selecció del dispositiu i l’abordatge durant la intervenció».
L’especialista destaca que aquesta informació pot ser útil no només per a la pràctica clínica actual, sinó també per al desenvolupament de noves generacions de dispositius de reparació mitral adaptats a les diferències anatòmiques entre homes i dones. «Comprendre aquestes particularitats anatòmiques —afegeix Arzamendi— ens permet avançar cap a una medicina més personalitzada i de precisió, en què cada pacient rebi el tractament més adequat per a les seves característiques».
Els resultats de l’estudi ofereixen una visió més detallada de com les característiques anatòmiques pròpies de cada sexe poden influir en la planificació del tractament. Incorporar aquesta perspectiva des de l’avaluació inicial permetrà ajustar l’estratègia del procediment a l’anatomia de cada pacient, millorar la selecció del dispositiu i minimitzar el risc de gradients residuals.
A més, les troballes podrien servir per refinar els criteris d’imatge utilitzats en ecocardiografia i selecció de candidats, de manera que es tinguin en compte les diferències estructurals entre homes i dones abans de la intervenció. A mitjà i llarg termini, aquesta línia de recerca pot afavorir el desenvolupament de dispositius més versàtils i adaptables, capaços d’ajustar-se a vàlvules més petites o amb més calcificació.
Per als investigadors de Sant Pau, avançar en aquesta direcció suposa consolidar una cardiologia estructural més personalitzada, en què les decisions terapèutiques es basin en les característiques anatòmiques i fisiològiques de cada pacient. Aquest treball també reforça el paper de la recerca clínica com a eina per millorar l’equitat en salut i la representació equilibrada d’homes i dones en els estudis cardiovasculars.
Segons el Dr. Chi-Hion Pedro Li, «durant dècades, la recerca en cardiologia s’ha basat majoritàriament en poblacions masculines, per la qual cosa comprendre com el sexe i l’anatomia influeixen en els resultats de les teràpies estructurals és clau per oferir tractaments veritablement personalitzats».
A més, l’especialista subratlla que aquest tipus d’estudis clínics i amb seguiment a llarg termini permeten traslladar el coneixement científic directament a la pràctica assistencial. A parer seu, aquest enfocament integrador no només afavoreix la qualitat i seguretat de les intervencions, sinó que també contribueix a reduir desigualtats històriques en l’àmbit de la salut cardiovascular.
Li C-HP, Asmarats L, Massó van Roessel A, Capellades H, Fernández-Peregrina E, Arzamendi D. Diferències segons el sexe en l’anatomia de la insuficiència mitral i resultats de la reparació percutània vora a vora. Rev Esp Cardiol 2025;78:1010–2. https://doi.org/10.1016/j.recesp.2025.01.024
