L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha obtingut finançament per a 16 projectes de recerca en salut a la convocatòria Projectes de Recerca en Salut (PI25) de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII). Aquests ajuts permetran desenvolupar recerca competitiva durant els pròxims tres anys en diferents àmbits de la biomedicina i la recerca clínica, consolidant l’activitat investigadora de l’institut i reforçant la seva orientació translacional.
Els projectes finançats aborden problemes clínics rellevants i necessitats mèdiques no cobertes, combinant recerca bàsica, clínica i aplicada. En conjunt, incorporen l’estudi de biomarcadors, noves aproximacions terapèutiques, eines de predicció clínica i estratègies orientades a millorar la presa de decisions assistencials i de salut pública.
La convocatòria PI25 inclou diversos projectes en l’àmbit de les neurociències, que aborden malalties neurodegeneratives, patologia cerebrovascular, alteracions de la via visual i salut mental des d’una perspectiva translacional, integrant biomarcadors, neuroimatge avançada i noves aproximacions terapèutiques.
En aquest marc, el Dr. Daniel Alcolea lidera un projecte centrat en l’agregació patològica de l’alfa-sinucleïna, una proteïna clau en les sinucleinopaties. L’estudi analitzarà aquesta agregació tant en líquid cefalorraquidi com en vesícules extracel·lulars neuronals aïllades de sang, amb l’objectiu de millorar el diagnòstic en vida de la demència amb cossos de Lewy i de les formes mixtes Alzheimer-Lewy. La correlació d’aquests biomarcadors amb la neuropatologia cortical i amb els perfils clínics permetrà avançar cap a eines diagnòstiques més precises i menys invasives.
La recerca en ictus i dany cerebral està representada per dos projectes que aborden aquest àmbit des de perspectives diferents però convergents. La Dra. Cristina Gallego Fabrega, a través del projecte TIME-ICH, estudia l’evolució temporal de l’edema cerebral després d’una hemorràgia intracerebral i la seva relació amb mecanismes epigenètics, especialment la metilació de l’ADN, amb l’objectiu d’identificar biomarcadors pronòstics i possibles dianes terapèutiques. Per la seva banda, la Dra. Jara Cárcel Márquez lidera el projecte NeuroG3n, que integra genòmica tridimensional i anàlisi d’accessibilitat de la cromatina per identificar mecanismes genètics i reguladors implicats en el deteriorament neurològic postictus.
En aquest mateix àmbit, la Dra. Elena Muiño Acuña desenvolupa un projecte centrat en CADASIL, una malaltia cerebrovascular hereditària minoritària sense tractament específic. L’estudi té com a objectiu identificar biomarcadors moleculars associats a la progressió de la malaltia i avaluar estratègies de reposicionament farmacològic en models cel·lulars, amb la finalitat d’avançar cap a noves opcions terapèutiques per a aquests pacients.
En l’àmbit de les malalties autoimmunes del sistema nerviós central, la Dra. Angela Vidal-Jordana coordina un projecte multicèntric centrat en les neuropaties òptiques agudes, que integra biomarcadors sèrics, tècniques de neuroimatge i avaluació funcional de la via visual per millorar el diagnòstic etiològic entre neuritis òptiques i neuropaties òptiques isquèmiques no arterítiques, així com per predir el pronòstic visual des de fases primerenques de la malaltia.
La convocatòria incorpora també un projecte en salut mental, liderat pel Dr. Joaquim Soler Ribaudi, que avalua l’eficàcia i la viabilitat d’una intervenció psicoterapèutica basada en l’increment de l’autoestima no comparativa per a la prevenció secundària del comportament suïcida en persones amb múltiples intents previs. L’estudi planteja un enfocament que aborda la reducció de la ideació suïcida fomentant la millora del benestar psicològic i la qualitat de vida de base i no únicament donant resposta a la crisi present que precipita un intent de suïcidi.
Aquest bloc agrupa projectes centrats en malalties autoimmunes, amb una atenció especial a patologies neuromusculars en les quals el diagnòstic i l’estratificació clínica continuen sent un repte.
En aquest context, el Dr. Eduardo Gallardo Vigo lidera un projecte centrat en la miastènia gravis seronegativa, un subgrup de pacients sense biomarcadors diagnòstics específics. Aquest projecte comptarà també amb la codirecció de la Dra. Elena Cortés. La recerca busca identificar noves dianes immunològiques, validar-ne el paper patogènic i desenvolupar models animals que permetin comprendre millor els mecanismes de la malaltia i optimitzar l’abordatge terapèutic.
Dins d’aquest mateix marc, l’equip del Dr. Luis Querol desenvolupa un projecte orientat a la identificació de nous autoanticossos clínicament rellevants en neuropaties autoimmunes, redefinint el node de Ranvier com una estructura immunològicament activa. Aquest enfocament contribueix a una millor comprensió dels mecanismes immunopatogènics implicats i obre noves vies per al desenvolupament d’eines diagnòstiques i terapèutiques més precises en les neuropaties autoimmunes.
En l’àmbit cardiovascular, la convocatòria PI25 incorpora projectes que analitzen el risc des d’una perspectiva molecular i sistèmica, integrant factors genètics, metabòlics i inflamatoris.
La Dra. Teresa Padró Capmany lidera un projecte centrat en la composició molecular de la lipoproteïna(a) en pacients amb hipercolesterolèmia familiar. Mitjançant un enfocament de biologia de sistemes, l’estudi analitza la relació entre les característiques moleculars d’aquesta lipoproteïna, la progressió de l’ateroesclerosi i el risc cardiovascular, incorporant l’anàlisi de les diferències biològiques per sexe.
En aquesta mateixa línia, el Dr. César Díaz Torné impulsa un projecte que avalua els beneficis clínics, inflamatoris i cardiovasculars de la reducció del dipòsit de cristalls d’urat monosòdic en pacients amb gota. L’estudi analitza l’impacte del tractament reductor intensiu de la uricèmia no només sobre la clínica articular, sinó també sobre la inflamació sistèmica i el risc cardiovascular global, una comorbiditat freqüent en aquests pacients.
La convocatòria PI25 inclou projectes que comparteixen un enfocament de medicina de precisió, basat en la integració de dades clíniques, anàlisi molecular i tecnologies avançades per abordar malalties complexes i heterogènies.
En aquest bloc s’integra el projecte liderat per la Dra. Astrid Crespo Lessmann, juntament amb el Dr. Vicente Plaza Moral, que combina metabolòmica, microbiota, radiòmica, dades clíniques i tècniques d’intel·ligència artificial per desenvolupar un model predictiu d’exacerbacions de l’asma. L’objectiu és identificar biomarcadors en el context d’una agudització que permetin identificar de manera precoç pacients amb risc de patir episodis greus i optimitzar el seguiment clínic.
Així mateix, la Dra. Lorena Alba Castellon lidera un projecte centrat en el microambient tumoral del càncer colorectal, que analitza el paper dels fibroblasts PDGFRβ+ en la resposta a fàrmacs i immunoteràpia i avalua estratègies innovadores, com l’ús de nanotoxines dirigides, per superar mecanismes de resistència terapèutica.
En l’àmbit de la salut de la dona, la convocatòria finança projectes centrats en patologies d’elevada prevalença i amb un impacte significatiu en la salut materna i la qualitat de vida.
La Dra. Elisa Llurba Olivé coordina el projecte Late-CARE, coliderat per la Dra. Carmen Garrido, orientat a millorar la predicció de la preeclàmpsia d’inici tardà mitjançant la integració de biomarcadors cardiovasculars, angiogènics, inflamatoris i metabolòmics, amb un plantejament orientat a la pràctica clínica.
En aquest mateix àmbit, la Dra. Taisiia Melnychuk Mykhaylevska lidera el projecte ENDO-GUT, que avalua l’impacte d’una intervenció dietètica grupal en dones amb endometriosi, analitzant-ne l’efecte sobre la qualitat de vida i el dolor, a través de la millora de la inflamació sistèmica i el consegüent canvi en la microbiota, aportant així evidència sobre intervencions no farmacològiques de fàcil implementació.
La convocatòria incorpora també projectes amb un enfocament de salut poblacional, orientats a millorar la presa de decisions clíniques i de salut pública en contextos reals.
La Dra. Carlen Reyes Reyes, juntament amb el Dr. Carlos Brotons Cuixart, lidera un projecte que combina anàlisi poblacional i un assaig clínic per desenvolupar una escala de risc d’esdeveniments adversos associats a la prescripció de medicació potencialment inadequada en persones grans i avaluar l’efecte d’una intervenció de desprescripció basada en la presa de decisions compartides en atenció primària.
A l’àmbit de la salut ambiental, la Dra. Marta Roqué Figuls desenvolupa un projecte centrat en l’impacte de les onades de calor sobre la salut, especialment en poblacions vulnerables, i en la millora de la presa de decisions en salut pública mitjançant la formulació d’un marc metodològic per a la síntesi de l’evidència científica en exposicions ambientals relacionades amb el canvi climàtic.
En conjunt, els 16 projectes finançats reflecteixen la diversitat de línies de recerca de l’IR Sant Pau i la seva capacitat per abordar problemes de salut des de diferents aproximacions —biomèdica, clínica, poblacional i de sistemes sanitaris— amb una clara orientació a la transferència del coneixement i a la millora de la pràctica assistencial i de la salut pública.
