L’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) ha liderat un projecte multicèntric que redefineix el que és un rendiment cognitiu normal. El treball, desenvolupat en col·laboració amb l’Hospital Clínic de Barcelona, l’Hospital Universitario Marqués de Valdecilla de Santander i la fundació CITA-Alzheimer de Sant Sebastià, ha donat lloc a dos articles científics complementaris publicats a la revista Alzheimer’s & Dementia: Diagnosis, Assessment & Disease Monitoring (DADM), que estableixen noves referències cognitives basades exclusivament en persones sense patologia amiloide i demostren la seva capacitat per millorar el diagnòstic precoç.
Aquesta iniciativa sorgeix en un moment clau per a la pràctica clínica. L’arribada dels tractaments modificadors de la malaltia exigeix identificar amb una precisió creixent els pacients que es troben en fases molt inicials, quan la intervenció és més eficaç i segura. No obstant això, la neuropsicologia tradicional afronta una dificultat fonamental: determinar què significa realment “rendiment normal” en persones grans, tenint en compte que part del declivi associat a l’edat pot confondre’s amb canvis propis de la fase preclínica de l’Alzheimer. El projecte respon a aquesta necessitat redefinint les referències cognitives amb eines avançades i dades procedents de poblacions rigorosament seleccionades, cosa que permet situar amb més exactitud el llindar entre envelliment saludable i deteriorament real.
A la primera part del projecte es van desenvolupar per primera vegada referències neuropsicològiques basades exclusivament en persones sense biomarcadors de malaltia d’Alzheimer i utilitzant models estadístics avançats, tenint en compte l’edat, el nivell educatiu i el sexe. Aquesta combinació, que fins ara només s’havia aplicat parcialment en alguns tests concrets, es fa servir per primer cop de manera simultània i en una bateria tan àmplia de proves neuropsicològiques, fet que representa un avenç metodològic rellevant a escala internacional. Aquest plantejament permet definir amb més precisió què pot considerar-se un rendiment cognitiu realment normal en l’envelliment. En excloure persones que ja presenten amiloide en fase preclínica —encara sense símptomes— s’evita que aquest lleuger descens associat a la patologia es confongui amb envelliment saludable.
La creació d’aquestes noves referències es va basar en una cohort de gairebé 800 adults cognitivament sans i en models estadístics avançats capaços de descriure amb detall com influeixen l’edat, l’escolarització i el sexe biològic en cada domini cognitiu. Aquest enfocament va permetre identificar diferències subtils, però rellevants entre homes i dones, així com efectes no lineals de l’edat i de l’educació que els mètodes anteriors no podien detectar, augmentant notablement la precisió de les avaluacions.
Paral·lelament, l’equip va desenvolupar una calculadora clínica que permet obtenir puntuacions ajustades de manera ràpida i precisa, facilitant la interpretació individualitzada de cada cas a les consultes de memòria. Tot i que no està destinada al públic general, l’eina està concebuda perquè tots els professionals que avaluen pacients amb sospita de deteriorament cognitiu puguin utilitzar-la com a suport diagnòstic, promovent una aplicació homogènia dels nous valors de referència en la pràctica clínica.
Tal com explica la Dra. Sara Rubio-Guerra, investigadora del grup de Neurobiologia de les Demències, neuròloga de la Unitat de Memòria de Sant Pau i primera autora de l’estudi, «una part essencial del diagnòstic és definir bé què entenem per normalitat cognitiva. Si aquest punt de referència no és precís, podem passar per alt alteracions molt inicials o, al contrari, generar dubtes en persones completament sanes. Aquestes noves normes ens permeten interpretar el rendiment amb més exactitud i distingir millor entre envelliment saludable i els primers canvis associats a la malaltia».
A la segona part de l’estudi, es va dur a terme l’anàlisi d’una mostra de més de 2.400 persones sense demència demostra que l’aplicació d’aquestes noves referències millora de manera substancial la capacitat d’identificar alteracions cognitives molt lleus. Les noves referències permeten detectar abans un de cada cinc casos de deteriorament cognitiu incipient que abans passaven desapercebuts.
Les dades confirmen que aquest grup no representa variabilitat cognitiva pròpia de l’envelliment. Aquestes persones mostren taxes elevades de biomarcadors d’Alzheimer i una evolució cognitiva més ràpida en les anàlisis longitudinals, cosa que indica que es troben efectivament en una fase inicial de la malaltia. Detectar-les abans permet orientar de manera més precisa l’estudi diagnòstic i decidir quan cal ampliar l’avaluació amb biomarcadors.
En contrast, el nombre de persones que les noves normes classificarien com a alterades sense que existeixi evidència biològica de malaltia és molt reduït, al voltant del 3 %, i en la majoria d’aquests casos els biomarcadors són negatius. Això minimitza el risc de sobrediagnòstic i evita sotmetre persones sanes a exploracions innecessàries.
Segons el Dr. Ignacio Illán-Gala, investigador del grup de Neurobiologia de las Demències de l’IR Sant Pau, neuròleg de la Unitat de Memòria de Sant Pau i autor sènior del treball, «el diagnòstic precoç és clau en l’era dels nous tractaments modificadors de la malaltia. Detectar abans aquests casos incipients significa poder oferir teràpies en el moment en què són més eficaces i més segures». El neuròleg destaca que la neuropsicologia actua com «una porta d’entrada a l’estudi diagnòstic», especialment quan les queixes de memòria són molt subtils i la decisió de sol·licitar biomarcadors requereix saber amb precisió si existeix un deteriorament real. «Amb valors de referència més exactes podem saber millor a qui cal ampliar l’estudi i a qui podem tranquil·litzar, evitant tant sobrediagnòstics com la pèrdua d’oportunitats terapèutiques», afegeix.
Amb això, el projecte consolida el lideratge de l’IR Sant Pau en el desenvolupament de biomarcadors i eines de precisió, i estableix les bases per a futures millores a mesura que s’identifiquin marcadors per a altres malalties neurodegeneratives en fases preclíniques.
