La revista Journal of the American Medical Association (JAMA) ha publicat recentment l’actualització del Sequential Organ Failure Assessment (SOFA), el sistema de referència mundial en medicina intensiva per avaluar el grau de disfunció orgànica en pacients crítics. Els resultats també s’han presentat de manera paral·lela al Congrés Anual de la Societat Europea de Medicina Intensiva (European Society of Intensive Care Medicine, ESICM LIVES 2025), celebrat a Múnic, en una sessió destacada sobre temes d’actualitat retransmesa en directe.
El SOFA-2, que substitueix el model vigent des del 1996, incorpora els avenços en diagnòstic, monitoratge i suport vital introduïts en les darreres dècades, amb l’objectiu de reflectir amb més precisió la realitat dels pacients en estat crític i la resposta dels seus òrgans al tractament.
L’estudi ha estat impulsat pel consorci internacional SOFA-2 Study Group, amb el Dr. Otavio Ranzani, cap del Salut DataLab de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), com a líder de la metodologia i de l’anàlisi de dades. La magnitud i la diversitat de les dades analitzades —més de 3,3 milions d’ingressos en unitats de cures intensives de nou països— converteixen aquest treball en la revisió internacional més gran realitzada fins ara sobre la mesura de la disfunció orgànica i en un nou referent per a la pràctica i la recerca en cures crítiques.
El sistema SOFA va ser concebut el 1994 i publicat el 1996 com un llenguatge comú per descriure la disfunció de sis òrgans —cervell, cor, pulmons, fetge, ronyons i sistema de coagulació— a partir de paràmetres clínics i analítics. Des d’aleshores, s’ha convertit en una eina essencial tant en la pràctica assistencial com en la recerca, utilitzada per quantificar la gravetat de la malaltia crítica.
En les tres darreres dècades, les cures intensives han evolucionat profundament. Avui es disposa de nous dispositius de monitoratge, teràpies de suport menys invasives i fàrmacs més específics, a més de sistemes d’informació que permeten valorar l’estat del pacient de manera més dinàmica i precisa. Aquests avenços van fer necessària una actualització completa del model original.
«La manera de tractar els pacients en cures intensives ha evolucionat enormement en tres dècades», explica el Dr. Otavio Ranzani, primer autor de l’estudi. «Avui disposem de ventilació no invasiva, teràpies de reemplaçament renal contínues, suport circulatori amb dispositius i fàrmacs molt més precisos. Calia que el sistema SOFA reflectís aquesta realitat per poder descriure millor la disfunció orgànica i comparar de manera homogènia la gravetat dels pacients arreu del món».
El SOFA-2 manté l’estructura de sis sistemes orgànics, però redefineix els llindars de puntuació i actualitza les variables utilitzades. Entre les principals novetats destaquen la inclusió de l’ús d’oxigenació extracorpòria (ECMO) i ventilació d’alt flux en el component respiratori, una nova classificació de dosis de vasopressors en el cardiovascular i criteris revisats per valorar la funció hepàtica, renal i de coagulació. El nou model aconsegueix així una gradació més uniforme de la gravetat i una relació més ajustada entre la puntuació i els desenllaços clínics.
L’actualització del SOFA es va dur a terme en vuit etapes que van combinar l’opinió d’experts i l’anàlisi de grans bases de dades clíniques. En primer lloc, un procés Delphi va reunir 60 especialistes internacionals de 25 països, entre els quals dos d’Espanya, el mateix Dr. Otavio Ranzani i el Dr. Ricard Ferrer de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, que van consensuar els principis conceptuals i les variables clau del nou model. Posteriorment, l’equip investigador va validar aquestes propostes mitjançant anàlisis estadístiques avançades en deu registres nacionals de pacients crítics, amb un total de més de 3,3 milions d’ingressos en unitats de cures intensives d’Austràlia, Àustria, Brasil, França, Itàlia, Japó, Nepal, Nova Zelanda i els Estats Units, abastant així diferents sistemes sanitaris i nivells de recursos de quatre continents.
El resultat és un sistema que conserva la senzillesa del SOFA original, però amb una base empírica molt més sòlida i criteris clínics revisats a partir de l’anàlisi de milions de casos reals. Cada punt de l’escala va ser calibrat per correspondre’s amb un increment progressiu i clínicament coherent del risc de mortalitat, validat en diferents cohorts i països. A més, s’hi van incorporar instruccions detallades per a la recollida i interpretació de les dades, cosa que en facilita l’aplicació uniforme en diferents entorns assistencials. En conjunt, el SOFA-2 ofereix una representació més precisa i contemporània de la gestió del pacient crític al segle XXI, sense renunciar a la claredat i facilitat d’ús que caracteritzaven el model original.
«SOFA-2 és el resultat d’un consens científic sense precedents en medicina intensiva», destaca el Dr. Ranzani. «Integra la millor evidència disponible amb l’experiència clínica acumulada en contextos molt diversos, des d’hospitals universitaris d’alta complexitat fins a unitats amb recursos limitats. Això garanteix que l’eina sigui realment global». Els resultats van confirmar que el SOFA-2 té millor precisió per descriure l’evolució dels òrgans vitals dels pacients crítics, mostrant una relació molt coherent entre la puntuació obtinguda i la mortalitat observada.
Més enllà del seu rendiment estadístic, la principal aportació del SOFA-2 és la seva major aplicabilitat clínica. El nou model contempla la realitat d’hospitals amb diferents nivells de recursos i defineix regles clares per al registre i interpretació de les variables, reduint la variabilitat entre unitats i països.
«Volíem que el SOFA-2 fos útil tant en un gran hospital europeu com en una UCI d’un país en desenvolupament», assenyala el Dr. Ranzani. «El nostre objectiu era oferir una eina estandarditzada, actual i global, que facilités la recerca i la presa de decisions clíniques».
El sistema també millora la coherència en els nivells intermedis de disfunció, evitant salts bruscos entre categories i permetent una gradació més intuïtiva del deteriorament orgànic. Això n’incrementa el valor per al seguiment clínic diari i per a la comparació de resultats entre institucions o en assaigs terapèutics. A més, inclou instruccions adaptades a contextos amb recursos limitats, cosa que permet un ús fiable fins i tot en entorns on determinats tractaments o mesuraments no estan disponibles.
Una altra de les seves aportacions fonamentals és la seva capacitat per harmonitzar la recerca en medicina intensiva. En incorporar criteris actualitzats i aplicables globalment, el SOFA-2 facilita la comparació de resultats entre estudis multicèntrics i millora la qualitat dels assaigs clínics. Aquesta homogeneïtat metodològica és essencial per avançar cap a una medicina intensiva més basada en dades i amb una validesa internacional més gran.
Així mateix, els investigadors en destaquen la utilitat per monitorar la qualitat assistencial de les UCIs, ja que proporciona un indicador sensible i estandarditzat del grau de disfunció orgànica dels pacients tractats. L’equip considera que aquesta actualització marca un punt d’inflexió en la manera de quantificar la malaltia crítica, en oferir un marc més precís, dinàmic i adaptat a la pràctica actual.
«SOFA-2 és una actualització llargament esperada que millora la capacitat de la medicina intensiva per mesurar, entendre i tractar la malaltia crítica», conclou el Dr. Otavio Ranzani. «En reflectir amb més fidelitat la fisiologia dels pacients i les intervencions que reben, aquest nou sistema permetrà avaluar millor l’impacte dels tractaments i avançar cap a una atenció més personalitzada i eficient».
Podeu escoltar aquest podcast en anglès sobre aquesta publicació.
I aquest és un vídeo en Instagram.
Ranzani OT, Singer M, Salluh JIF, et al. Development and Validation of the Sequential Organ Failure Assessment (SOFA)-2 Score. JAMA. Published online October 29, 2025. doi:10.1001/jama.2025.20516
