Una nova guia metodològica internacional del grup GRADE (Grading of Recommendations Assessment, Development and Evaluation) ha actualitzat els criteris per desenvolupar i utilitzar les anomenades declaracions o recomanacions de bona pràctica en guies de pràctica clínica i de salut pública. El document, publicat com a article especial a Annals of Internal Medicine, una de les revistes mèdiques més influents a escala internacional, busca evitar l’ús inapropiat o excessiu d’aquest tipus d’afirmacions i millorar-ne la justificació, transparència i credibilitat.
En l’elaboració d’aquesta actualització han participat investigadors del Grup d’Epidemiologia Clínica i Serveis Sanitaris de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), juntament amb investigadors del Centro Cochrane Iberoamericano, institució vinculada a l’IR Sant Pau. Entre els autors hi ha el Dr. Pablo Alonso, investigador de l’IR Sant Pau, així com els Drs. David Rigau i Carlos Canelo, del Centro Cochrane Iberoamericano.
Les declaracions de bona pràctica es reserven per a intervencions considerades tan òbvies, essencials o èticament inqüestionables —com les mesures bàsiques de seguretat o el respecte als principis ètics fonamentals— que no resulta pertinent dur a terme una revisió sistemàtica formal de l’evidència. Tanmateix, en la pràctica, aquest tipus de declaracions s’han utilitzat de vegades per formular recomanacions sense una avaluació explícita de l’evidència disponible.
«Durant anys hem vist com les declaracions de bona pràctica s’incorporaven a algunes guies sense una justificació prou explícita», explica el Dr. Pablo Alonso. «Això pot generar confusió i, a llarg termini, debilitar la confiança en les recomanacions, fins i tot quan les declaracions busquen reforçar bones pràctiques».
Segons l’investigador, l’objectiu principal d’aquesta actualització és «ajudar els desenvolupadors de guies a distingir amb més claredat quan una recomanació pot considerar-se realment una bona pràctica i quan, en canvi, s’hauria de sotmetre a una avaluació formal de l’evidència».
La nova orientació metodològica proposa una definició revisada de les declaracions de bona pràctica i les classifica en tres grans categories, en funció del seu fonament principal: aquelles basades en principis ètics i drets humans; les fonamentades en pràctiques o principis essencials àmpliament acceptats; i les sustentades en evidència científica sòlida i àmpliament consolidada.
Aquesta classificació permet contextualitzar millor cada declaració i fer explícit el raonament que la sustenta. «No es tracta de restringir-ne l’ús, sinó d’utilitzar aquestes declaracions només quan estan realment justificades i de documentar amb claredat per què es formulen», assenyala Alonso. «D’aquesta manera, les guies guanyen en coherència metodològica, transparència i credibilitat».
A més, la guia incorpora la consideració explícita dels criteris clau per a la presa de decisions, com els possibles beneficis i riscos, les conseqüències pràctiques, els valors i preferències o les implicacions en termes de recursos. «Introduir aquests criteris de manera sistemàtica ajuda a fer que les decisions no es percebin com a arbitràries, sinó com el resultat d’un procés reflexiu i estructurat», afegeix el Dr. Alonso.
L’article inclou exemples pràctics desenvolupats pas a pas i presenta una eina estructurada que facilita als equips responsables d’elaborar guies decidir quan correspon formular una declaració de bona pràctica i com reportar-la de manera clara, transparent i reproduïble.
«Volíem oferir eines concretes i aplicables, no només principis teòrics», destaca el Dr. Alonso. «La intenció és que els equips que elaboren guies puguin aplicar aquesta orientació de manera senzilla i consistent, independentment del context clínic o de salut pública».
El treball es recolza en l’experiència metodològica dels autors en el marc de la Iniciativa de la Comissió Europea sobre Càncer Colorectal (ECICC), un projecte orientat a millorar la qualitat i l’harmonització de les guies clíniques en aquest àmbit.
Per al Dr. Alonso, aquesta actualització té una rellevància directa per a la pràctica: «Les guies clíniques influeixen de manera molt significativa en la presa de decisions. Assegurar que fins i tot les recomanacions considerades “evidents” estiguin ben justificades és clau per mantenir la confiança de professionals, gestors i pacients».
Aquesta nova guia resulta especialment rellevant per a qui elabora, adapta o implementa guies basades en l’evidència, una activitat central per a la comunitat Cochrane i per a la presa de decisions en salut pública. La seva aplicació pot contribuir a reduir l’ús inapropiat de declaracions de bona pràctica i a reforçar la qualitat metodològica i la transparència de les recomanacions clíniques.
Dewidar O, Akl EA, Morgano GP, Parmelli E, Saz-Parkinson Z, Langendam MW, Meerpohl JJ, Marti M, Mayer M, Djulbegovic B, Brignardello-Petersen R, Chu DK, Murad MH, Canelo-Aybar C, Mathew JL, Alonso-Coello P, Qaseem A, Schwingshackl L, Bognanni A, Rojas-Reyes MX, Morgan RL, Klugar M, Rigau Comas D, Stallings E, Iorio A, Tugwell P, Darzi A, Turgeon AF, Shamliyan TA, Munn Z, Mathioudakis AG, Piggott T, Lotfi T, Pottie K, Guyatt G, Schünemann HJ. GRADE guidance: Update on developing good practice statements in guidelines. Ann Intern Med 2026. https://doi.org/10.7326/ANNALS-25-00431.
