Irene Pascual-Latorre, investigadora predoctoral del grup d’Immunoteràpia Cel·lular i Teràpia Gènica de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i del Servei d’Hematologia de l’Hospital de Sant Pau, va ser reconeguda amb el premi a un dels Best Young Poster Abstracts en el congrés anual de la European Society for Blood and Marrow Transplantation (EBMT), celebrat a Madrid del 22 al 25 de març de 2026. El treball va distingir una estratègia innovadora per millorar l’eficàcia de les teràpies CAR-T mitjançant modulació farmacològica durant la seva producció ex vivo, en un àmbit de recerca clau per al desenvolupament de teràpies cel·lulars més eficaces.
«Optimitzar les característiques del producte CAR-T és un aspecte clau per millorar-ne els resultats clínics. Aquest treball aporta noves aproximacions per modular aquest procés durant la seva generació», explica Irene Pascual-Latorre.
Les teràpies CAR-T han suposat un avenç rellevant en el tractament de neoplàsies hematològiques, tot i que persisteixen reptes importants relacionats amb la durabilitat de la resposta. En aquest context, la composició del producte cel·lular infós emergeix com un factor determinant, especialment la proporció de cèl·lules T amb fenotip de memòria stem (TSCM), que s’associa amb una capacitat més elevada d’expansió i persistència a llarg termini. Millorar aquest perfil cel·lular és, per tant, una de les estratègies més actives en el camp.
L’estudi es va centrar a incrementar aquesta població mitjançant la modulació de rutes moleculars de senyalització implicades en la diferenciació i expansió dels limfòcits T. En concret, va analitzar l’impacte de la inhibició de PI3K i de CBP/p300 durant l’expansió ex vivo de cèl·lules CAR-T dirigides contra CD30 i CD19, amb l’objectiu d’optimitzar les característiques funcionals del producte final.
Per a això, l’equip va utilitzar cèl·lules T de pacients amb limfomes en recidiva o refractaris, que van ser modificades genèticament per expressar CAR30 o CAR19. Durant el procés d’expansió cel·lular, es van aplicar diferents tractaments farmacològics —un inhibidor de PI3K, un inhibidor de CBP/p300 i una combinació de tots dos— a més d’una condició control sense tractament. Al llarg del procés es van avaluar paràmetres clau en les cèl·lules CAR-T com la viabilitat cel·lular, la capacitat d’expansió, la proporció de cèl·lules TSCM i l’activitat antitumoral davant de línies cel·lulars tumorals.
«Hem analitzat com diferents intervencions farmacològiques durant l’expansió ex vivo poden influir en l’equilibri entre diferenciació i capacitat proliferativa de les cèl·lules CAR-T. Aquest tipus d’aproximacions permet ajustar de manera més precisa les característiques del producte final», assenyala Pascual-Latorre.
Els resultats van mostrar que la modulació farmacològica va permetre millorar característiques fonamentals dels productes CAR-T. La inhibició de PI3K va afavorir l’enriquiment en cèl·lules TSCM en el cas de CAR30-T, tot i que amb cert impacte en l’activitat citotòxica a dosis més elevades. Per la seva banda, la inhibició de CBP/p300 va incrementar la capacitat d’expansió cel·lular, sense afectar la diferenciació de les subpoblacions CAR30-T ni la funció antitumoral.
La combinació de tots dos inhibidors va permetre assolir un equilibri entre la millora de l’expansió cel·lular i l’augment del fenotip TSCM, sense comprometre l’eficàcia a curt termini davant de cèl·lules tumorals. En les cèl·lules CAR19-T, la inhibició de CBP/p300 també va demostrar millorar l’expansió sense induir diferenciació cel·lular ni pèrdua d’activitat antitumoral, reforçant la consistència dels resultats en diferents contextos experimentals.
L’estudi va concloure que la inhibició farmacològica dirigida durant la producció ex vivo pot contribuir a generar productes CAR-T amb potencial terapèutic més elevat, en optimitzar-ne la composició cel·lular i la funcionalitat. Aquest enfocament resulta especialment rellevant en el desenvolupament de noves estratègies per a pacients amb malaltia refractària, on la millora incremental d’aquestes teràpies pot tenir un impacte clínic significatiu.
«Tot i que es tracta de resultats preclínics, aquestes dades aporten una base sòlida per continuar explorant estratègies que permetin millorar l’eficàcia de les teràpies CAR-T en l’entorn clínic», conclou Pascual-Latorre.
El reconeixement obtingut en el congrés de l’EBMT va valorar tant la qualitat científica del treball com la seva projecció en l’àmbit de la immunoteràpia cel·lular, i reforça el paper de l’IR Sant Pau en el desenvolupament de teràpies avançades en hematologia.