Investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han publicat a la revista Epilepsy & Behavior un estudi que documenta una elevada freqüència de símptomes neuropsiquiàtrics en adults amb complex d’esclerosi tuberosa (CET), una malaltia genètica minoritària, multisistèmica i d’expressió clínica molt variable. Aquesta patologia afecta principalment el sistema nerviós, tot i que també compromet altres òrgans com els ronyons, el cor, la pell o els pulmons.
El treball, que analitza detalladament el perfil cognitiu i emocional de 28 pacients adults amb diagnòstic confirmat de CET i sense discapacitat intel·lectual severa, posa en evidència una necessitat assistencial encara desatesa. Tot i que la majoria dels participants presenten alteracions emocionals, cognitives o conductuals significatives, només una minoria ha accedit a atenció especialitzada en salut mental.
Entre els símptomes més habituals destaquen els canvis d’humor, detectats en el 80 % dels casos, la timidesa excessiva, present en el 70 %, i els trastorns del son i de l’atenció, que afecten el 60 %. A més, la meitat dels pacients manifestava baixa autoestima. Malgrat aquesta càrrega simptomàtica, només quatre persones —un 14 % del total— havien rebut atenció psiquiàtrica o psicològica. «Els nostres pacients tenen molts problemes en aquestes esferes neuropsiquiàtriques, però no consulten per aquest motiu. I desgraciadament tampoc tenim nosaltres la manera de poder fer un seguiment més estret, perquè hi ha tantes mancances en el tema de la salut mental que al final és una necessitat no coberta», explica la Dra. Alba Sierra, investigadora del grup d’Epilèpsia de l’IR Sant Pau, neuròloga de l’Hospital Sant Pau i autora corresponent de l’estudi.
El CET és causat per mutacions en els gens TSC1 o TSC2, que provoquen una activació anòmala de la via mTOR, donant lloc a la formació d’hamartomes. Aquestes masses benignes, compostes per cèl·lules normals, però desorganitzades, poden desenvolupar-se en diferents òrgans. Quan afecten el sistema nerviós central, poden provocar epilèpsia, discapacitat intel·lectual i trastorns neuropsiquiàtrics.
Tot i que el paper de l’epilèpsia ha estat àmpliament investigat, els símptomes emocionals i cognitius, coneguts com a TAND (TSC-Associated Neuropsychiatric Disorders), han rebut menys atenció, especialment en adults. «La gravetat de la malaltia és molt variable: hi ha persones amb afectació lleu que es diagnostiquen a l’edat adulta gairebé per atzar, i d’altres amb epilèpsia greu, discapacitat intel·lectual i afectació en múltiples òrgans. Per això vam incloure un rang d’edat ampli, entre 18 i 65 anys. És una malaltia que pot manifestar-se en qualsevol moment de la vida», assenyala la Dra. Sierra.
La investigació va combinar una avaluació clínica amb una bateria neuropsicològica exhaustiva. Tots els pacients van dur a terme proves estandarditzades d’intel·ligència (WAIS-IV) i de cribratge cognitiu (MoCA), a més d’escales específiques per valorar ansietat, depressió, qualitat de vida i percepció subjectiva de salut. També es va utilitzar el llistat TAND-L, que permet detectar símptomes en diferents esferes, des del comportament fins a les habilitats acadèmiques. A escala clínica, es van considerar antecedents d’epilèpsia, espasmes infantils, troballes en ressonància magnètica i electroencefalograma, així com el perfil genètic quan estava disponible.
Els resultats van mostrar una clara associació entre la gravetat i la durada de l’epilèpsia i un menor rendiment cognitiu. També es van observar correlacions significatives amb altres factors clínics. Per exemple, els pacients amb antecedents d’espasmes infantils o amb mutacions en el gen TSC2 presentaven un perfil cognitiu més deteriorat i més dificultats emocionals i acadèmiques. Així mateix, la localització d’hamartomes als lòbuls frontal i parietal del cervell es va associar amb alteracions en el comportament, l’aprenentatge i altres funcions cognitives específiques.
«Vam veure que no només l’epilèpsia condiciona l’evolució d’aquests símptomes. La genètica i la localització dels hamartomes cerebrals també hi estan implicades. L’impacte és multifactorial», subratlla la doctora.
Més enllà dels resultats clínics, l’estudi convida a reflexionar sobre el model assistencial que s’aplica a aquests pacients. Tradicionalment, les consultes de neurologia s’han centrat en el control de les crisis epilèptiques, sense abordar de forma sistemàtica els símptomes neuropsiquiàtrics. «Anem molt enfocats cap als símptomes purament neurològics i potser aquests altres problemes, que afecten directament la seva qualitat de vida, no els hem anat explorant tant. Aquesta investigació posa el focus precisament en aquesta necessitat de mirar més enllà de les crisis», afegeix la Dra. Sierra.
En línia amb aquesta visió integral, l’equip insisteix en la necessitat d’una atenció multidisciplinària. El CET no afecta únicament el cervell, sinó que pot generar complicacions greus en òrgans vitals, com insuficiència renal, alteracions cardíaques o malaltia pulmonar. «El seguiment ha de ser integral. Una malaltia amb afectació sistèmica com aquesta necessita que els especialistes treballin de manera conjunta. És l’única manera d’oferir una atenció de qualitat», conclou la Dra. Sierra.
L’estudi obre la porta a futures investigacions que permetin seguir l’evolució d’aquests símptomes al llarg del temps. Estudis longitudinals ajudarien a entendre millor com es modifiquen les alteracions neuropsiquiàtriques amb l’edat i facilitarien el desenvolupament d’estratègies d’intervenció més eficaces i personalitzades.
Toscano-Prat C, García-Sánchez C, Ros-Castelló V, Barguilla-Arribas A, Saladich IG, Rodríguez-Clifford K, Torra-Balcells R, Boronat S, Sierra-Marcos A. Cognitive and neuro-psychiatric profile in adult patients with epilepsy secondary to Tuberous Sclerosis Complex. Epilepsy Behav 2025;166:110380. https://doi.org/10.1016/j.yebeh.2025.110380
