Dijous 26 es va presentar als Cinemes Girona el documental produït per Tarannà Viatges i l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) Un viatge al límit de l’adaptació humana, una producció que combina ciència, aventura i divulgació per explorar com el cos humà s’enfronta a les condicions més extremes d’altitud i manca d’oxigen. El film es basa en el projecte científic Sherpa Project 2017. Efectes de l’exposició a la hipòxia ambiental extrema sobre l’organisme, liderat pel doctor José Manuel Soria, cap del grup de recerca de Genòmica de les Malalties Complexes de l’IR Sant Pau.
Aquest projecte pioner tenia un objectiu molt ambiciós: traslladar el laboratori al terreny natural més extrem per estudiar en temps real com respon el nostre organisme davant d’una situació d’hipòxia ambiental severa, com la que es dona a l’Himàlaia a partir dels 5.000 metres d’altitud. La hipòxia —una disminució en la disponibilitat d’oxigen als teixits— és una condició que es pot produir no només en entorns d’altura, sinó també en diverses patologies respiratòries i cardiovasculars. Entendre com l’organisme s’hi adapta pot aportar coneixement valuós per a la medicina.
El documental segueix l’expedició de l’alpinista Ferran Latorre pel vessant sud de l’Everest, al Nepal, i mostra com es va organitzar tota la logística científica en aquest entorn inhòspit. Es van recollir mostres biològiques de 52 participants —15 trekkers (persones que fan rutes fins al camp base sense escalar el cim), 15 alpinistes d’elit i 22 xerpes— en tres punts d’altitud diferents: a nivell del mar (Barcelona), a 5.400 metres (camp base de l’Everest, després del trekking d’aclimatació), i més enllà dels 8.000 metres, en la coneguda “zona de la mort”, on només els xerpes i els alpinistes van poder arribar. A més de les mostres de sang, es van registrar dades fisiològiques com la saturació d’oxigen, la freqüència cardíaca i la resposta respiratòria, que permeten analitzar en profunditat els mecanismes d’adaptació al medi extrem.
L’estudi també va voler comparar l’adaptació de persones amb diferents graus d’entrenament i d’aclimatació: des de practicants ocasionals de trekking, fins a alpinistes professionals, passant pels xerpes, població nadiua de l’Himàlaia amb una capacitat genètica d’adaptació a l’altura que els fa únics al món. Aquesta comparativa permet identificar diferències entre l’adaptació adquirida per entrenament i l’adaptació genètica transmesa durant generacions.
El documental ofereix una mirada humana i propera als desafiaments que suposa fer ciència en condicions extremes i fa valdre el treball conjunt entre científics, esportistes i població local. També reflexiona sobre els límits de l’organisme humà i sobre fins a quin punt podem adaptar-nos a condicions ambientals que semblen, a primera vista, impossibles.
Els fons recaptats amb la projecció del documental es destinaran íntegrament a la recerca sobre la trombosi que desenvolupa l’IR Sant Pau, a través de la Fundació Activa’TT por la salud, contribuint així a avançar en el coneixement i el tractament d’aquesta malaltia vascular.
