La Dra. Gemma Vilahur, cap del grup de Patologia Molecular i Terapèutica de les Malalties Aterotrombòtiques i Isquèmiques de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i membre del Comitè de Direcció del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), ha participat en una revisió internacional publicada a Nature Reviews Cardiology que explora com la interacció entre la inflamació i el metabolisme contribueix al desenvolupament i la progressió de la insuficiència cardíaca. En l’article, la investigadora de l’IR Sant Pau ha actuat com a autora corresponent.
La insuficiència cardíaca és una de les principals causes d’hospitalització i mortalitat als països desenvolupats, i la seva incidència augmenta amb l’envelliment de la població i amb els avenços en la supervivència després d’un infart de miocardi. Es tracta d’una condició crònica en què el cor no aconsegueix bombar prou sang per cobrir les necessitats de l’organisme, fet que provoca fatiga, dificultat per respirar i acumulació de líquids.
El treball, titulat “Immunometabolism in Heart Failure”, recull l’evidència científica més recent sobre el paper de l’anomenat immunometabolisme —la interacció entre metabolisme i sistema immunitari— en la disfunció del cor en el context de la insuficiència cardíaca, i proposa noves línies de recerca orientades a millorar el diagnòstic i el pronòstic dels pacients.
En la insuficiència cardíaca, el dany del teixit cardíac desencadena una resposta inflamatòria inicial necessària per reparar el miocardi. Tanmateix, en molts casos aquesta reacció no es resol completament i es transforma en una inflamació crònica de baix grau que deteriora progressivament la funció del cor.
Paral·lelament, les cèl·lules cardíaques i les del sistema immunitari modifiquen la seva manera d’obtenir i utilitzar energia. Quan el cor perd eficiència en la producció d’energia —per exemple, després d’un infart o en contextos d’estrès metabòlic com la diabetis o l’obesitat—, s’activen vies alternatives que consumeixen més recursos i generen subproductes que perpetuen la inflamació. En aquest procés, les cèl·lules immunitàries canvien la seva font principal d’energia (“metabolisme”) de la fosforilació oxidativa, que depèn de l’oxigen i de la disponibilitat d’àcids grassos i es produeix a les mitocòndries, a la glucòlisi, una via més ràpida que converteix la glucosa en piruvat, però que és menys eficient en termes de producció d’ATP.
La revisió també subratlla que la medul·la òssia i la melsa actuen com a reservoris de cèl·lules immunes que són alliberades i dirigides cap al cor lesionat. L’arribada continuada d’aquestes cèl·lules, especialment quan la inflamació es manté en el temps, contribueix a la progressió de la insuficiència cardíaca.
Aquesta interacció constant i bidireccional entre les cèl·lules immunes i les que constitueixen el teixit cardíac genera un autèntic diàleg metabòlic —o crosstalk— mitjançant el qual ambdues s’influeixen mútuament. Les cèl·lules immunes alteren l’entorn energètic del miocardi alliberant molècules inflamatòries que modifiquen el metabolisme i la funció dels cardiomiòcits i dels fibroblasts. Al seu torn, les cèl·lules cardíaques lesionades envien senyals metabòlics que alteren novament la resposta immunitària. Aquest intercanvi continu de senyals afavoreix un remodelatge advers del cor, caracteritzat per fibrosi, pèrdua d’elasticitat i deteriorament progressiu de la funció contràctil.
«El cor malalt no només batega amb menys força; també canvia la manera com obté i utilitza l’energia», explica la Dra. Gemma Vilahur. «Aquesta alteració metabòlica estimula una resposta immunitària que, al seu torn, agreuja el dany. Comprendre aquest diàleg és essencial per poder trencar aquest cercle viciós».
La revisió assenyala que aquests processos es detecten des de fases molt primerenques de la insuficiència cardíaca i poden estar presents fins i tot abans que apareguin símptomes clínics evidents. Identificar aquests canvis de manera precoç permetria actuar abans que el dany cardíac sigui irreversible, obrint la porta a estratègies de prevenció i tractament més eficaces.
L’article també destaca que la recerca en immunometabolisme obre la porta a noves estratègies terapèutiques per prevenir i tractar la insuficiència cardíaca. Comprendre com les cèl·lules immunes i cardíaques gestionen l’energia, i com aquests processos influeixen en la resposta inflamatòria, permet identificar rutes metabòliques concretes que podrien ser modulades amb fàrmacs.
En aquest sentit, els autors apunten que ajustar l’equilibri entre el consum de glucosa i d’àcids grassos, o regular l’activitat de les mitocòndries —els orgànuls encarregats de produir energia—, podria contribuir a millorar la funció cardíaca i a frenar la progressió de la malaltia. De la mateixa manera, controlar l’activació metabòlica de les cèl·lules del sistema immunitari podria ajudar a limitar la inflamació crònica que acompanya la insuficiència cardíaca.
«L’immunometabolisme ens permet entendre la insuficiència cardíaca des d’una perspectiva més àmplia», afegeix la Dra. Vilahur. «No es tracta només de tractar els símptomes, sinó d’actuar sobre els mecanismes cel·lulars que els originen».
A més, aquesta visió integrada obre noves oportunitats per al desenvolupament de biomarcadors capaços de reflectir l’estat metabòlic i inflamatori del cor. Aquests indicadors biològics —detectables en sang o mitjançant tècniques d’imatge avançades— podrien permetre identificar de manera precoç quins pacients estan en risc de progressió, anticipar descompensacions i monitorar la resposta als tractaments. En el futur, el seu ús clínic podria ajudar a seleccionar teràpies més adequades per a cada perfil de pacient, avançant cap a una medicina veritablement personalitzada en insuficiència cardíaca.
L’ús de tècniques d’imatge molecular avançades, com la tomografia per emissió de positrons (PET) o la ressonància magnètica amb traçadors específics, permetrà també seguir de manera no invasiva el trànsit i l’activació de les cèl·lules immunes al cor. Aquestes eines ofereixen una nova manera d’observar el procés inflamatori en temps real, cosa que facilitarà avaluar la progressió de la malaltia i comprovar de manera directa l’efecte dels tractaments dirigits al metabolisme o a la inflamació.
En conjunt, aquestes estratègies —molt més precises que els tractaments convencionals centrats únicament en millorar la funció de bombament— representen un canvi de paradigma en l’abordatge de la insuficiència cardíaca. En integrar el component immunitari i metabòlic en el diagnòstic i la teràpia, s’obre la porta a tractar la malaltia des de la seva arrel biològica, amb un enfocament més eficaç, preventiu i personalitzat.
La participació de la Dra. Vilahur en aquesta publicació reforça el lideratge de l’IR Sant Pau en la recerca dels mecanismes cel·lulars que vinculen inflamació, metabolisme i malaltia cardiovascular. El seu grup treballa des de fa anys en l’estudi de com l’entorn metabòlic i el sistema immunitari contribueixen al desenvolupament de l’ateroesclerosi, l’infart de miocardi i la insuficiència cardíaca.
«El nostre objectiu és traslladar aquest coneixement a la pràctica clínica per millorar el diagnòstic i el tractament dels pacients», afirma la Dra. Vilahur. «El futur de la cardiologia resideix en la integració de la biologia molecular amb la medicina personalitzada i les estratègies de prevenció cardiovascular».
Andreadou I, Ghigo A, Nikolaou P-E, Swirski FK, Thackeray JT, Heusch G, Vilahur G. Immunometabolism in heart failure. Nat Rev Cardiol octubre 2025;22:751–72. https://doi.org/10.1038/s41569-025-01165-8.
