Malgrat els avenços en cardiologia, les dones continuen enfrontant-se a desigualtats rellevants en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la cardiopatia isquèmica, una malaltia causada per la reducció del flux sanguini al teixit cardíac i que constitueix la principal causa de mort cardiovascular al món. Un treball publicat a European Heart Journal, en forma de document de posicionament científic del “Working Group on Coronary Pathophysiology and Microcirculation” i associacions (ACVC i EAPCI) de la European Society of Cardiology (ESC), posa el focus en com les diferències de sexe i de gènere influeixen de manera decisiva en el risc cardiovascular, la fisiopatologia i el pronòstic de la cardiopatia isquèmica, i en la necessitat d’integrar aquesta perspectiva de manera sistemàtica en la pràctica clínica i en la investigació.
Lluny de ser una simple variació del model masculí, la cardiopatia isquèmica presenta característiques pròpies en les dones al llarg de tot el continu de la malaltia, des dels factors de risc fins als resultats clínics. «Durant dècades, la malaltia coronària s’ha estudiat i tractat des d’una perspectiva fonamentalment androcèntrica, cosa que ha contribuït a infradiagnosticar i a tractar de manera subòptima moltes dones», explica la Dra. Teresa Padró, cap del grup de Biomarcadors de l’Evolució de la Malaltia Cardiovascular de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i investigadora del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Cardiovasculares (CIBERCV), autora corresponent del treball.
En les dones, els factors de risc cardiovascular clàssics, com el tabaquisme, la diabetis mellitus o la hipertensió arterial, tenen un impacte relatiu més gran que en els homes. A aquest perfil s’hi afegeixen factors propis de les dones, com les complicacions de l’embaràs (preeclàmpsia, hipertensió gestacional, part prematur o restricció del creixement fetal) i la menopausa precoç, que s’associen a un augment posterior del risc de cardiopatia isquèmica. També s’assenyala un possible efecte desfavorable de la teràpia hormonal substitutiva quan s’inicia en dones de més edat o molts anys després de l’inici de la menopausa.
Des del punt de vista anatòmic i funcional, la circulació coronària de les dones presenta particularitats rellevants, com artèries de menor calibre i un patró més difús de malaltia coronària ateroescleròtica. A més, en la dona és més freqüent la malaltia coronària no obstructiva, la disfunció microvascular i l’espasme coronari, capaços de provocar isquèmia miocàrdica fins i tot en absència d’estenosis significatives. «Comprendre aquesta fisiopatologia és clau per explicar per què moltes dones presenten símptomes clars d’isquèmia sense lesions obstructives evidents en l’angiografia convencional», assenyala la Dra. Padró.
La manera com es manifesta la cardiopatia isquèmica en les dones contribueix de manera directa a les desigualtats assistencials. Davant del dolor toràcic típic en els homes, les dones presenten amb més freqüència símptomes menys específics, com dispnea, fatiga o malestar general, fet que redueix la sospita clínica inicial i retarda el diagnòstic. Aquest problema es veu reforçat per un biaix històric en la interpretació dels símptomes, basat en patrons predominantment masculins.
Les diferències s’estenen també a l’àmbit diagnòstic. En dones, la reserva de flux coronari sol ser més baixa, mentre que la reserva fraccional de flux pot resultar més alta per a un mateix grau d’estenosi, reflectint la contribució de la disfunció microvascular a la isquèmia. A més, algunes proves diagnòstiques tradicionals tenen un rendiment menor en dones, mentre que tècniques d’imatge funcional i proves específiques de microcirculació ajuden a detectar isquèmia en absència d’estenosis obstructives. Quan aquestes particularitats no es tenen en compte, existeix un risc real d’infradiagnòstic. «Si no s’interpreten correctament aquestes diferències, la cardiopatia isquèmica en dones pot passar desapercebuda o no tractar-se de manera adequada», adverteix la Dra. Padró.
Pel que fa al tractament, persisteixen desigualtats rellevants. Les dones reben amb menys freqüència teràpies basades en l’evidència i procediments invasius, i presenten una taxa més alta d’abandonament terapèutic, en part a causa de la incidència d’efectes adversos. Aquestes diferències, sumades a un perfil de risc i a característiques clíniques pròpies, es tradueixen en pitjors resultats clínics, especialment després de la síndrome coronari agut, amb una mortalitat més elevada en dones, sobretot a edats més joves, fins i tot després d’ajustar per característiques basals, tractaments i temps d’atenció.
Una de les principals limitacions identificades és la infrarepresentació de les dones en els assaigs clínics aleatoritzats, cosa que condiciona la solidesa de l’evidència disponible. Molts estudis no estan dissenyats per analitzar diferències per sexe i gènere, fet que dificulta identificar variacions en l’eficàcia, la seguretat o els efectes adversos dels tractaments en dones i limita l’extrapolació dels resultats a la pràctica clínica.
Aquesta manca d’evidència específica contribueix a perpetuar desigualtats en l’abordatge de la cardiopatia isquèmica i frena l’avenç cap a una medicina més personalitzada. Per revertir aquesta situació, resulta imprescindible augmentar la participació de dones en els assaigs clínics i dissenyar estudis que incorporin de manera explícita la perspectiva de sexe i gènere des de la seva concepció.
El treball també posa en relleu la necessitat de reforçar la conscienciació i la formació dels professionals sanitaris, optimitzar les estratègies diagnòstiques i promoure canvis organitzatius i de polítiques sanitàries que garanteixin una atenció cardiovascular més equitativa. «Integrar de manera sistemàtica la perspectiva de sexe i gènere en la investigació i en la pràctica clínica és imprescindible per millorar la salut cardiovascular de les dones», conclou la Dra. Padró.
Aquest plantejament connecta amb la tasca investigadora que es desenvolupa a l’IR Sant Pau, on la investigació en cardiologia aborda de manera prioritària els mecanismes fisiopatològics de la malaltia cardiovascular i la seva aplicació clínica, amb una atenció creixent a les diferències per sexe i gènere. La participació d’investigadors de l’IR Sant Pau en treballs de referència internacional com aquest reforça el compromís del centre amb una investigació cardiovascular rigorosa, translacional i orientada a millorar els resultats en salut.
Manfrini O, Tousoulis D, Antoniades C, Badimon L, Bugiardini R, Chieffo A, Crea F, De Luca G, Djordjevic-Dikic A, Drenjancevic I, Duncker DJ, Fleming I, Gallinoro E, Kunadian V, Galassi AR, Guzik TJ, Masip J, Merkus D, Milicic D, Pöss J, Riou L, Sambola A, Trifunovic-Zamaklar D, Tycinska A, Vavlukis M, Zdravkovic M, Cenko E, Padro T. Sex and gender differences in coronary pathophysiology and ischaemic heart disease. Eur Heart J 2026. https://doi.org/10.1093/eurheartj/ehaf1059.
Darrera actualització: 10 de abril de 2026
