Les metàstasis ganglionars continuen sent un dels principals factors que determinen el pronòstic dels pacients amb carcinoma cutani escatós (cSCC) d’alt risc. Detectar-les de manera precoç pot canviar l’abordatge terapèutic i millorar les opcions de control de la malaltia. Ara, un estudi multicèntric publicat a JAMA Dermatology demostra que les tècniques d’imatge, especialment l’ecografia ganglionar i la tomografia computada (TC), permeten identificar aquestes metàstasis amb molta més sensibilitat que l’exploració física convencional.
El treball, liderat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, va comptar amb la participació d’investigadores de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), concretament l’equip del comitè de càncer cutani no melanoma, representat per la Dra. Verónica Ruiz Salas, del grup de recerca de Dermatologia, i de la Dra. Esther Granell Moreno i la Dra. Sheila Alfonso Cerdán, del grup de recerca d’Imatge Mèdica Avançada, Intel·ligència Artificial i Teràpia Guiada per Imatge. La col·laboració es va desenvolupar en el marc del comitè multidisciplinari de pell no melanoma del centre, que integra diferents especialitats per a l’abordatge diagnòstic i terapèutic d’aquests tumors cutanis complexos.
El cSCC és el segon càncer de pell més freqüent i, tot i que la majoria dels casos presenta una evolució favorable, alguns tumors considerats d’alt risc poden desenvolupar metàstasis ganglionars i empitjorar notablement el pronòstic. La detecció precoç d’aquesta afectació ganglionar és especialment important perquè pot modificar el tractament i millorar les possibilitats de control de la malaltia.
Per abordar aquesta qüestió, l’estudi LACUNAS va avaluar prospectivament 155 pacients amb cSCC d’alt risc mitjançant tres estratègies diagnòstiques diferents: exploració física, ecografia ganglionar i TC amb contrast del coll. Els investigadors van analitzar posteriorment quina tècnica identificava millor les metàstasis ganglionars ocultes i van comparar el rendiment de cadascuna en funció de l’estat immunitari dels pacients.
Els resultats van mostrar que tant l’ecografia com la TC van ser clarament superiors a l’exploració física convencional. L’ecografia va assolir una sensibilitat del 63,6 % i la TC del 54,5 %, davant del 8,3 % de l’exploració clínica. A més, ambdues tècniques d’imatge van mostrar una concordança molt elevada entre si, fet que va suggerir que podien utilitzar-se de manera complementària o intercanviable segons el context clínic i els recursos disponibles.
«L’elevada concordança observada entre l’ecografia i la TC demostra que ambdues tècniques poden aportar informació molt útil per a l’estadiatge ganglionar precoç i ajudar a prendre decisions clíniques amb més precisió», assenyala la Dra. Esther Granell Moreno.
Una de les troballes més rellevants de l’estudi va ser la diferència observada entre pacients immunocompetents i immunodeprimits. En els primers, tant l’ecografia com la TC van detectar correctament tots els casos metastàtics identificats durant el seguiment. En canvi, en els pacients immunodeprimits el rendiment diagnòstic va disminuir de manera molt important i algunes metàstasis van aparèixer ràpidament tot i que les proves inicials havien estat negatives.
Els autors van apuntar que aquest comportament podria reflectir una progressió especialment agressiva i ràpida del tumor en pacients immunodeprimits, fet que dificultaria la detecció precoç fins i tot mitjançant tècniques d’imatge avançades. El treball va subratllar així la necessitat de mantenir un seguiment clínic estret, potenciar la vigilància en aquest grup de pacients i adaptar les estratègies diagnòstiques segons el perfil de risc i l’estat immunitari.
«El fet que algunes metàstasis apareguessin en molt poc temps malgrat tenir proves inicials negatives indica fins a quin punt aquests pacients poden evolucionar ràpidament i la necessitat de no relaxar el seguiment clínic», explica la Dra. Verónica Ruiz Salas.
L’estudi va destacar també diversos avantatges pràctics de l’ecografia ganglionar, com l’absència de radiació, el seu menor cost i la possibilitat de realitzar una punció aspirativa immediata si es detectava un gangli sospitós. Aquestes característiques la converteixen en una eina especialment útil en pacients d’edat avançada i amb comorbiditats, una situació freqüent en el cSCC d’alt risc.
Els investigadors van concloure que les futures guies clíniques haurien d’incorporar recomanacions diferenciades segons l’estat immunitari del pacient, ja que les estratègies diagnòstiques actuals semblen molt menys eficaces en persones immunodeprimides. Els resultats de l’estudi aporten així nova evidència per optimitzar l’estadiatge inicial i el seguiment clínic d’aquest tipus de tumors cutanis.
«Aquest treball també posa de manifest la necessitat de continuar desenvolupant estratègies diagnòstiques més sensibles per als pacients amb més risc, especialment en els casos d’immunosupressió», afegeix la Dra. Sheila Alfonso Cerdán.
Ferrándiz-Pulido C, Gómez-Tomás Á, Siurana S, Tortajada C, Salido-Vallejo R, Aguayo-Ortiz RS, Ribes Amorós I, Turrión-Merino L, Brea Álvarez B, Pérez González Í, Martí-Marti I, Medrano-Martorell S, Podlipnik S, Mollet J, Masferrer E, Lopez-Castillo D, Yébenes M, Corbacho-Monné M, Leal L, Solano-López A, Ruiz-Salas V, Granell-Moreno E, Alfonso-Cerdán S, Mendoza MD, Martínez-Domenech Á, Juárez-Dobjanschi C, Samaniego González E, Díaz P, Toll A. Diagnostic Modalities and Nodal Staging in High-Risk Cutaneous Squamous Cell Carcinoma. JAMA Dermatology. Published online April 22, 2026. https://doi.org/10.1001/jamadermatol.2026.0803
