Les persones amb diabetis tipus 1 continuen presentant un risc elevat de malaltia cardiovascular fins i tot quan mantenen un bon control glucèmic i nivells de colesterol aparentment normals. Aquest fenomen, conegut com a risc cardiovascular residual, qüestiona la capacitat de les analítiques habituals per reflectir el risc real i apunta a l’existència d’alteracions més complexes en el tipus de partícules que transporten el colesterol a la sang. Un estudi liderat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau), de l’Hospital de Sant Pau i del CIBERDEM, publicat a la revista Frontiers in Endocrinology, demostra que aquests pacients presenten un augment de les lipoproteïnes de baixa densitat petites i denses (sdLDL), un tipus de colesterol LDL format per partícules més petites que s’acumulen amb més facilitat a les parets de les artèries. Aquesta troballa aporta una explicació mecanística a aquest risc cardiovascular residual i reforça la necessitat d’anar més enllà de les mesures habituals de colesterol.
«El que és rellevant no és només que hi hagi més sdLDL, sinó que apareixen en pacients amb perfils lipídics aparentment normals. Això indica que hi ha mecanismes diferents dels clàssics que estan contribuint al risc cardiovascular en la diabetis tipus 1», explica la Dra. Helena Sardà, primera autora de l’estudi i investigadora del grup de recerca d’Endocrinologia, Diabetis i Nutrició de l’IR Sant Pau.
Per aprofundir en aquesta qüestió, l’estudi va analitzar el perfil lipídic de 69 pacients amb diabetis tipus 1 de llarga evolució —amb més de dues dècades de malaltia i bon control glucèmic— i el va comparar amb el d’un grup de persones sense diabetis. A primera vista, els resultats podien semblar tranquil·litzadors, ja que els pacients amb diabetis tipus 1 presentaven nivells més baixos de colesterol LDL total.
Tanmateix, una anàlisi més detallada va revelar una realitat diferent. Aquests pacients tenien una concentració més elevada de sdLDL i una proporció més gran d’aquestes partícules dins del conjunt de LDL, així com una mida mitjana menor de les partícules. Aquest tipus de partícules té més facilitat per penetrar a la paret arterial, romandre més temps en circulació i patir modificacions que afavoreixen l’acumulació de greix a les artèries, fet que les converteix en especialment rellevants des del punt de vista cardiovascular.
A més, l’estudi va utilitzar diverses tècniques complementàries per analitzar aquestes partícules amb més precisió, cosa que va permetre detectar alteracions que no apareixen en les proves convencionals. En conjunt, els resultats van mostrar que, tot i que el nombre total de partícules LDL podia ser menor, la seva composició era menys favorable, fet que reforça la idea que la qualitat d’aquestes partícules pot ser tan important com la seva quantitat.
«Aquests resultats indiquen que el perfil lipídic convencional pot donar una falsa sensació de seguretat en alguns pacients amb diabetis tipus 1. Encara que les xifres siguin correctes, la composició de les partícules pot continuar sent desfavorable», assenyala la Dra. Sardà.
El treball no només va descriure aquestes diferències, sinó que també va aportar pistes sobre els mecanismes que les podrien explicar. Els investigadors van identificar canvis en diverses proteïnes clau que regulen el metabolisme dels lípids a l’organisme, fet que permet entendre millor com es generen aquestes partícules més petites i denses.
En concret, van observar un augment de l’apolipoproteïna C3 (ApoC3) i de l’activitat de la lipasa hepàtica, juntament amb una disminució de l’activitat de la proteïna de transferència d’èsters de colesterol (CETP). Aquest conjunt d’alteracions afavoreix la formació de sdLDL i apunta a una remodelació del perfil lipoproteic que no respon als mecanismes clàssics associats a la resistència a la insulina o a l’augment de triglicèrids.
L’ApoC3, en particular, va mostrar una relació molt estreta amb els nivells de sdLDL, fet que suggereix que té un paper central en la seva formació. Per la seva banda, la lipasa hepàtica contribueix a transformar les partícules en formes més petites, mentre que la menor activitat de CETP altera l’equilibri entre els diferents tipus de lipoproteïnes, reforçant aquest perfil menys favorable.
L’estudi també va apuntar a un possible factor addicional relacionat amb el tractament de la diabetis tipus 1. L’administració subcutània d’insulina genera una distribució diferent de la fisiològica, amb un menor efecte directe sobre el fetge, cosa que podria modificar la manera com es produeixen i es transformen les lipoproteïnes i afavorir l’aparició d’aquestes partícules més petites.
«L’interès de l’estudi no rau només a descriure una alteració, sinó en aportar una explicació coherent de per què es produeix. Això ens ajuda a entendre millor per què persisteix un risc cardiovascular en persones amb diabetis tipus 1 ben controlada», afegeix la Dra. Sardà.
En conjunt, aquests resultats reforcen la idea que la diabetis tipus 1 s’associa a canvis en la qualitat de les lipoproteïnes que poden passar desapercebuts en la pràctica clínica habitual i que són clau per explicar el seu risc cardiovascular residual. Els investigadors destaquen que la mesura directa del colesterol de les sdLDL podria millorar l’avaluació del risc cardiovascular en aquests pacients, més enllà dels paràmetres lipídics convencionals.
A més, l’estudi assenyala proteïnes com ApoC3, CETP i la lipasa hepàtica com a possibles dianes terapèutiques. Modular aquestes vies podria contribuir a reduir la càrrega de sdLDL i, potencialment, el risc cardiovascular associat. Tot i que es tracta d’un estudi transversal, aporta una base sòlida per a futures investigacions dirigides a confirmar aquests mecanismes i avaluar-ne l’impacte clínic.
Sardà H, Solé A, Colom C, Borràs C, Carreras G, Benítez S, Miñambres I, Escolà-Gil JC, Sánchez-Quesada JL, Pérez A. Altered small dense LDL profiles in long-standing controlled type 1 diabetes. Front Endocrinol (Lausanne) 2026;17. https://doi.org/10.3389/fendo.2026.1804987.
Darrera actualització: 22 de maig de 2026
