Investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i del CIBERCV assenyalen la inhibició de l’enzim tirosina hidroxilasa com la clau per frenar l’avenç de l’aneurisma de l’aorta abdominal. Els resultats de la seva recerca, que s’acaben de publicar a la revista científica Hypertension identifiquen una potencial diana terapèutica per aquesta malaltia que actualment no disposa de tractament farmacològic i compta amb una alta incidència en individus d’edat avançada, esdevenint una de les principals causes de mort en homes de més de 65 anys.
L’aneurisma de l’aorta abdominal és una afecció potencialment mortal, amb una prevalença que pot arribar al 8% en homes de més de 65 anys, que es caracteritza aper una degeneració de la paret de l’aorta que comporta la dilatació localitzada i permanent de l’aorta abdominal. Es tracta d’una malaltia degenerativa crònica en què el diàmetre aòrtic tendeix a expandir-se de manera progressiva, fet que incrementa el risc de ruptura aòrtica, la complicació més greu d’aquesta malaltia, responsable d’aproximadament el 2% del total de morts en homes d’edat avançada.
La tirosina hidroxilasa (TH), un enzim fonamental en la síntesi de catecolamines, neurotransmissors i hormones que juguen un paper crític en el control de la funció cardiovascular, ha estat identificada com a potencial diana farmacològica en l’aneurisma de l’aorta abdominal (AAA). Aquesta malaltia té una elevada incidència en individus d’edat avançada i actualment no compta amb tractaments farmacològics per a frenar-ne l’avenç o les complicacions clíniques.
Un estudi desenvolupat per investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC) i del CIBER en malalties cardiovasculars (CIBERCV), en col·laboració amb el CNIC, identifica un enzim – la tirosina hidroxilasa – com a potencial diana farmacològica en l’aneurisma de l’aorta abdominal. La recerca, liderada per Cristina Rodríguez Sinovas, cap de grup a l’IIB Sant Pau i José Martínez González, investigador del CSIC al mateix grup, ha comptat amb la participació del Dr. José Román Escudero, director del Servei d’Angiologia, Cirurgia Vascular i Endovascular de l’Hospital de la Santa Creu i San Pau, així com amb la col·laboració del Dr. Vicente Andrés del CNIC.
La reparació quirúrgica, l’únic tractament en l’actualitat
Tot i l’alta morbiditat i mortalitat d’aquesta patologia, no hi ha cap fàrmac que hagi estat capaç de limitar el creixement o el risc de ruptura de l’aneurisma. Per tant, el seguiment de l’evolució dels aneurismes de petit diàmetre i la reparació quirúrgica d’aquells que presentin un alt risc de ruptura són les úniques aproximacions per al seu tractament en l’actualitat. En aquest context, la descoberta de noves estratègies farmacològiques és un objectiu prioritari per la recerca en aquesta patologia, un camí que es veu obstaculitzat per la complexitat de la malaltia, l’origen i el desenvolupament de la qual es coneixen només parcialment.
La investigadora del CIBERCV a l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau, Cristina Rodríguez Sinovas, indica que han identificat a la tirosina hidroxilasa (TH) com a potencial diana farmacològica. “Hem demostrat l’increment de l’expressió d’aquest enzim i d’altres gens de la via de síntesi de catecolamines, tant en l’aneurisma humà con en dos models animals, caracteritzant el perfil d’expressió de la tirosina hidroxilasa en la paret vascular”. I insisteix en què “el més interessant del nostre estudi és que demostrem que la inhibició farmacològica d’aquest enzim és capaç de limitar el desenvolupament d’aneurismes en aquests dos models animals, preservant la integritat de les làmines elàstiques, reduint l’estrès oxidatiu i la inflamació vascular”.
Els resultats d’aquesta investigació indiquen que la inducció de la TH jugaria un paper crític en el desenvolupament de l’aneurisma de l’aorta abdominal. “Per això és necessari avançar en el desenvolupament de noves estratègies farmacològiques dirigides contra aquest enzim en el tractament d’aquests pacients”, explica José Martínez González, cap del grup del CIVERCV a l’IIBB-CSIC i darrer autor del treball.
Article de referència
