Un estudi realitzat per investigadors del Grup de Recerca de Malaltia del Parkinson i Trastorns del Moviment de l’Institut de Recerca Sant Pau, liderat pels Drs. Jaume Kulisevsky i Javier Pagonabarraga, ha conclòs que la psicosi associada a la malaltia de Parkinson (PDP), no només sorgeix com a complicació derivada de l’ús de fàrmacs dopaminèrgics, sinó que està íntimament relacionada amb les alteracions cerebrals provocades per la mateixa malaltia.
L’estudi, que publica la revista Nature Reviews Neurology, ha identificat un patró d’atròfia cortical que inclou diverses regions cerebrals que explicarien com els nous estímuls són incorrectament categoritzats, i com un processament predictiu jeràrquic aberrant pot produir percepcions falses que irrompen en el flux de la consciència.
La psicosi associada a la malaltia de Parkinson (PDP) és una condició que provoca il·lusions, al·lucinacions i deliris associats en més de la meitat dels pacients que pateixen aquest trastorn neurodegeneratiu. Tot i que durant molt de temps es pensava que apareixia en fases avançades de la malaltia i a conseqüència dels tractaments, ara se sap que pot manifestar-se des de les primeres etapes i seguir un contínuum que va des de petites al·lucinacions fins a al·lucinacions i deliris estructurats.
El Dr. Javier Pagonabarraga, investigador principal de l’estudi, explica que “els pacients de Parkinson no només enfronten problemes de mobilitat, sinó també trastorns de l’estat d’ànim com ansietat, depressió i apatia. Durant el curs de la malaltia entre el 40-60% de pacients també poden patir al·lucinacions, i en menor freqüència algun episodi delirant. Les al·lucinacions i deliris són una marca distintiva de la malaltia, el que ha impulsat la recerca cap a un model neurobiològic per comprendre millor aquests fenòmens”.
Inicialment, es creia que la psicosi de la malaltia de Parkinson estava principalment relacionada amb l’ús de medicaments dopaminèrgics. No obstant això, els estudis de neuroimatge han proporcionat una nova perspectiva, demostrant que aquesta condició es desenvolupa a partir de l’evolució d’alteracions cerebrals. S’ha descobert que la disfunció combinada de diversos sistemes cerebrals, inclòs el control de l’atenció, el processament sensorial i estructures límbiques, juntament amb anomalies en la xarxa neuronal per defecte (“default mode network”) i les connexions talàmico-corticals, creen un marc conceptual per comprendre com els nous estímuls poden ser interpretats de manera incorrecta, provocant percepcions falses que irrompen el flux de la consciència. A més, aquesta disfunció cerebral és exacerbada per l’ús de medicaments dopaminèrgics.
El Dr. Pagonabarraga, explica que “molt temps abans que les persones experimentin al·lucinacions greus, ja comencen a tenir fenòmens al·lucinatoris més subtils i lleus, els quals sovint passen desapercebuts. Gràcies als nostres estudis i als d’altres investigadors, ara podem identificar aquests fenòmens en una fase més primerenca, la qual cosa ens permet intervenir i abordar-los abans que esdevinguin greus. És molt millor tractar aquestes manifestacions quan comencen a emergir, que no quan ja s’han desenvolupat plenament i hi ha una pèrdua significativa de la consciència de la realitat”.
Aquest expert detalla que la psicosi té dos tipus de símptomes diferents: al·lucinacions -que són les més freqüents en aquests pacients- i deliris. Es tracta d’una característica clínica molt pròpia de la malaltia de Parkinson “que té un impacte molt clar en la qualitat de vida i fins i tot s’ha vist que augmenta la mortalitat, per això, conèixer les bases neurobiològiques, és a dir, quins circuits o quines parts del servei són les que provoquen o desencadenen que una persona tingui al·lucinacions, té una rellevància que va més enllà de la malaltia”.
Fins a un 60% de pacients amb Parkinson presenten psicosi en algun moment de la malaltia, però els símptomes no comencen de cop. Molt abans que les persones tinguin al·lucinacions greus, ja comencen a tenir fenòmens al·lucinatoris més subtils més lleus que moltes vegades passen desapercebuts. “Això, d’alguna manera, ens obre una finestra temporal on podem incidir tractant-les abans que evolucionin i es facin greus. És molt més eficaç tractar-les quan comencen a manifestar-se que no quan ja són greus i impliquen la pèrdua de la consciència de la realitat”, afegeix el Dr. Pagonabarraga.
Les al·lucinacions menors són formes subtils del trastorn i poden ser, principalment, de dos tipus. Per una banda, les conegudes com a al·lucinacions presencials, “que és la sensació que alguna persona està darrere teu, per exemple, a prop d’una espatlla, encara que tu sàpigues que no hi ha ningú. L’altre són les al·lucinacions de passatge, que és la sensació que alguna cosa passa pels laterals del teu cos. I passa, a més, d’una manera molt estereotipada: de darrere cap endavant. Els pacients tenen la sensació que hi ha alguna cosa que passa pel lateral del seu cos. La major part de les vegades diuen que és l’ombra d’una persona”.
Un estudi previ d’aquest mateix grup de recerca ja havia observat que aquestes al·lucinacions menors estaven presents en el 40% dels pacients amb Parkinson des de la primera visita, és a dir, abans de prendre qualsevol fàrmac que augmenta els nivells de dopamina.
El Dr. Pagonabarraga afegeix que, quan la malaltia evoluciona, el següent pas són al·lucinacions visuals estructurades, “no en la perifèria, sinó en el camp visual del pacient. Veuen animals, persones, poden veure a vegades cares volant com si tinguessin la silueta d’una persona volant o a vegades veuen persones allargades amb la cara indefinida i el cos més definit. Altres vegades poden veure nens petits, per exemple. I aquestes al·lucinacions les tenen sobretot dins de casa seva. Inicialment, els pacients les veuen, però saben que no són veritat i els hi genera una mica de neguit. Però si no tractem i no fem res, tendeixen a progressar cap a formes més greus on les veuen amb molta més freqüència i ja no són conscients que són falses. Aleshores és quan sí que generen molta agitació, preocupació, angoixa que s’ha de tractar amb fàrmacs que tenen un efecte negatiu en l’evolució de la malaltia i en la mortalitat dels pacients”. És per això que resulta important començar a tractar la psicosi de forma precoç.
Aquestes troballes no només proporcionen una millor comprensió de la psicosi en la malaltia de Parkinson, sinó que també obren la porta a noves estratègies terapèutiques que podrien millorar significativament la qualitat de vida dels pacients afectats.
Pagonabarraga J, Bejr-Kasem H, Martinez-Horta S, Kulisevsky J. Parkinson disease psychosis: from phenomenology to neurobiological mechanisms. Nat Rev Neurol. 2024 Jan 15. doi: 10.1038/s41582-023-00918-8.
