Els perfils clínics de la síndrome post-COVID, és a dir, de les seqüeles que deixa aquesta malaltia després d’haver-la patit, són diferents en funció de si els pacients han necessitat ingrés hospitalari, si han estat a l’UCI o si han passat la malaltia a casa.
Segons els resultats d’un estudi liderat per la Dra. Rosa Güell, investigadora de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau – IIB Sant Pau i experta en rehabilitació pulmonar, els pacients que van presentar una malaltia més greu, és a dir, aquells que van necessitar passar per la Unitat de Cures Intensives, presenten més pèrdua de força muscular -especialment dels pulmons- i la seva capacitat d’esforç és inferior respecte als pacients menys greus. En canvi, els malalts que no van ingressar a l’UCI tenen més seqüeles emocionals i ansietat.
“Sorprenentment, ens hem trobat que els malalts no ingressats i, fins i tot els ingressats en sala, estan pitjor des del punt de vista emocional. És a dir, tenen molta més ansietat i depressió respecte als ingressats a l’UCI”, detalla la Dra. Güell.
“L’explicació no la sabem. La nostra hipòtesi és que els pacients de l’UCI rebien molt suport des del principi: del fisioterapeuta, de l’equip mèdic i del personal d’infermeria. Tots estaven molt pendents d’ells. Llavors, és molt probable que hagin tingut la sensació d’acompanyament a més a més de l’efecte psicològic d’haver superat una cosa molt greu. Pot ser que aquest fet els hagi ajudat a reduir l’ansietat mentre que els que han estat a la sala o a casa possiblement s’han sentit més sols”, afegeix la Dra. Güell.
El treball, publicat a la prestigiosa revista PLoS One, compara retrospectivament els diferents patrons de símptomes en relació amb la gravetat de la COVID-19 aguda en pacients visitats a la Unitat de Rehabilitació Post-COVID de l’Hospital de Sant Pau.
Els investigadors van estudiar mesures respiratòries, musculars, cognitives, emocionals i de qualitat de vida relacionades amb la salut en tres grups de pacients post-COVID: els que no havien requerit hospitalització per la malaltia aguda, els que havien estat ingressats en una sala d’hospital general, i els que havien estat ingressats a l’UCI.
En concret, es van analitzar les dades de 178 pacients post-COVID (91 ingressats a l’UCI, 60 a la sala i 27 que no havien requerit ingrés) en la primera visita a la Unitat de Rehabilitació Post-COVID. Els símptomes més freqüents en tots els grups van ser la fatiga (78,2%) i la dispnea o dificultat respiratòria (75,4%). La força muscular i la capacitat d’esforç van ser inferiors al grup de l’UCI. El component mental i el nivell d’ansietat van ser pitjors en els pacients no ingressats a l’UCI. No es van trobar diferències entre els grups pel que fa a la pressió respiratòria, però 30 de 57 pacients amb una disminució de la pressió inspiratòria màxima no havien requerit ventilació mecànica.
La Dra. Güell explica que és habitual que els pacients perdin força muscular després d’haver estat tractats amb ventilació mecànica per qualsevol causa. Però, en aquest cas, s’ha pogut comprovar que molts malalts amb COVID-19 que no havien requerit ventilació mecànica presentaven debilitat muscular respiratòria. “Aquesta troballa ens fa pensar que, possiblement, aquest efecte no és només pel repòs muscular que afavoreix la ventilació mecànica i que segurament hi ha un efecte directe del virus sobre la musculatura pulmonar”.
Article de referència
Perrot JC, Segura M, Beranuy M, Gich I, Nadal MJ, Pintor A, Terra J, Ramirez E, Paz LD, Bascuñana H, Plaza V, Güell-Rous MR. Comparison of post-COVID symptoms in patients with different severity profiles of the acute disease visited at a rehabilitation unit. PLoS One. 2022 Sep 16;17(9):e0274520. doi: 10.1371/journal.pone.0274520. PMID: 36112577; PMCID: PMC9481013.
